BON DIA DEL 29 DE NOVEMBRE DE 2018

BON DIA 29 DE NOVEMBRE DE 2018

         

Bon dia a tots i totes, com ja sabeu aquest passat dimarts, dia 27 de novembre, es celebrava el DIA INTERNACIONAL DEL DOCENT o del mestre. Així doncs, en aquesta estoneta del Bon dia d’avui m’agradaria llegir-vos unes paraules que en Carles Capdevila va dedicar als mestres i aprofitar així per felicitar a tots els docents per la seva tasca.

Diu així:

Estimades i estimats mestres:

Gràcies per la vostra vocació artesana, la de fer les coses ben fetes pel gust de fer-les ben fetes.

Per entendre que la vostra feina no acaba quan ho heu explicat, sinó quan ho han entès.

Per la il·lusió amb què enceteu el curs, dient com diem tots que fa mandra, però sentint íntimament les ganes de començar.

Per l’esforç que feu per treure el màxim de cada alumne, confiar-hi i reforçar-los l’autoestima.

Pels extres que heu de fer pendents dels que tenen dificultats a casa, sabent que en una societat meritocràtica això no ha de perjudicar la igualtat d’oportunitats a l’escola. Pel sentit de l’humor, que us permet combinar el repte més transcendent de la humanitat -educar les criatures- amb els somriures que ho fan tot més fàcil.

Per entendre que el món connectat no és res que ens hagi de fer por, si ho fem servir com a palanca per augmentar la motivació.

Per tenir clar que en el món connectat també s’ha de saber desconnectar.

Per la paciència que teniu amb els pares. Per l’estima que teniu pels nostres fills.

Per no desanimar-vos per més motius que tingueu, sabent que la vostra missió és massa important per permetre-us el luxe d’abaixar la guàrdia.

Per tot el que heu preparat i pensat perquè aquest any us surti encara millor que l’anterior.

Per no tenir por d’innovar. Per compartir experiències amb altres mestres, per formar-vos i assumir que heu de formar aprenents permanents, que avui a les aules s’hi va a aprendre a aprendre.

BON DIA DEL DIJOUS 22 DE NOVEMBRE DE 2018

BON DIA

Fa molts anys van arribar als Estats Units els primers grups d'immigrants anglesos, que eren coneguts com Els Pelegrins. Aquest grup de gent havia sortit d'Anglaterra perquè estaven sent perseguits per les seves creences religioses. Els pelegrins van tenir molts problemes per conrear la terra i per intentar establir-se en aquest país. Fins que  ho van aconseguir gràcies a l'ajuda dels indis americans. Un any, després d'haver tingut una molt bona collita, van decidir fer una reunió per donar gràcies a Déu per haver proveït menjar per a ells i haver beneït la collita. Aquests colons, llavors van convidar als Indis nadius de la regió coneguda com Nova Anglaterra i van fer un sopar on van cuinar un gall d'indi com a plat principal. Així es va establir per primera vegada el costum de menjar gall dindi en aquest dia d'Acció de Gràcies. Cada any, els colons es reunien amb els seus familiars, veïns i amistats per donar Gràcies a Déu per totes les benediccions donades en aquest any.

Avui, com cada any, el quart dijous de novembre se celebra a tots els Estats Units la festa més important de la cultura d'aquest país, més inclús que el dia de Nadal. El famós Dia d'Acció de Gràcies o Thanksgiving Day en anglès.

Potser aquesta no és una tradició pròpia de la nostra cultura i no n'estem familiaritzats, però l'esperit d'aquesta celebració és aplicable al nostre país, la nostra ciutat, la nostra escola, la nostra família i el nostre grup d'amics. Perquè tots hauríem d'aprendre a donar les gràcies per les coses bones que tenim i que ens passen. Així doncs, aprofitem el dia d'avui per donar les gràcies als pares, als avis, als mestres, als amics, als companys i a tots els que fan que la nostra vida sigui millor.

MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES. QUE TINGUEU UN BON DIA

BON DIA DEL DIJOUS 15 DE NOVEMBRE DE 2018

EL NEN QUE NO JUGAVA

Bon dia,

Ahir estava al pati jugant amb els meus companys, quan m´he adonat que al fons de tot hi havia un nen que no jugava.

Se m´ha acudit anar-lo a buscar, i ara, sóc feliç, aquest nen juga amb nosaltres.

Això m’ha fet pensar que a vegades som molt egoistes i només pensem a divertir-nos nosaltres, o que ens trobem tan bé que no ens fixem en els que no hi participen.

Avui, Senyor, et demano que no ens fixem només en nosaltres i que sapiguem buscar la felicitat dels altres.

Ara escoltarem una cançó que escoltem sovint a l’emociona’t de segon i ens agrada molt, fa referència a les grans diferències que hi ha entre tots, tots som diferents...però el més important és que ens acceptem com som i que sols importa l’interior.

https://www.google.es/search?q=todos+somos+distintos&oq=TODOS+&aqs=chrome.2.69i57j69i61j69i59.4787j0j7&sourceid=chrome&ie=UTF-8

Calendari d'Advent

Arriba al meu mòbil, avui primer diumenge d’advent, aquest calendari d’advent. El comparteixo al bloc de pastoral de l’escola. Una petita reflexió per cadascun dels dies fins Nadal. Segur que la Patricia i en Nacho, a qui no conec, estant contents que les seves reflexions arribin a més gent. Gràcies Patricia, gràcies Nacho.

Reflexió-Pregària dijous 29 de novembre

El mestre caminava per les dunes del desert i, en fer-se fosc, com les nits desèrtiques són de molt de fred, demanà als seus deixebles si cap d’ells no tindria pas una flassada a deixar-li.

Com que cap d’ells no en tenia, amb resignació va començar a obrir el sarró per agafar la bandera que duien. En aquell moment, va veure que s’hi apropava algú que en veure la situació li n’oferí la seva.

En veure això, un dels deixebles s’hi posà enmig tot cridant que mai no permetria pas que el Mestre cobrís el seu cos amb aquella bandera enemiga de la seva.

I mentre el deixeble i el visitant discutien quina de les banderes era millor, el Mestre n’agafà totes dues, que fan més gruix, i començà a dormir.

Trapos

Reflexió-Pregària dijous 25 d'octubre

Bon dia.

Ja fa unes quantes setmanes que tots estem presenciant unes terribles inundacions provocades pel canvi climàtic. Alguns dels llocs més afectats ha estat Sant Llorenç, un poble de Mallorca i al sud de França, i fa pocs dies al sud de Catalunya, Castelló i a Màlaga. Desgraciadament, aquests fets continuaran passant els pròxims dies sobretot a la zona del Mediterrani.

Malauradament, molta gent com el nen Arthur de 5 anys i la seva mare, van ser víctimes mortals d’aquest terrible fenomen. El motiu de la nostra pregària d’avui és donar les gràcies a tots els voluntaris i voluntàries que es van desplaçar fins a Sant Llorenç i a totes les zones afectades per ajudar en la recerca dels desapareguts i per ajudar totes les famílies afectades.

Preguem per totes aquelles persones que ja no es troben entre nosaltres i donem gràcies per aquelles bones persones que estan fent tot el possible per treure l’aigua de les cases inundades i també donem gràcies als serveis de rescat que ajuden dia i nit sense descans.

Que tingueu un molt bon dia.

Turning Tables - Adele

Reflexió-Pregària feta per: Yasmín García i Laura Rodríguez, 1r Batxillerat.

EL BON DIA DEL DIJOUS 8 DE NOVEMBRE 2018

La nou d’or

Principio del formulario

Hi havia una vegada una nena de nom Maria, que tenia els cabells negres com la nit. La bella Maria agradava de passejar pel bosc i conversar amb els animals. Cert dia, va trobar en el sòl una nou d'or.
“Un moment, nena. Retorna'm aquesta nou, doncs em pertany a mi i ningú més”. En buscar el lloc d'on provenia la veu, la nena va descobrir un petit follet que agitava els seus braços des de les branques d'un arbre.
El follet vestia de capell verd i sabatilles carmelites i punxegudes. Els seus ulls verds i grans miraven a la nena fixament mentre repetia una vegada i una altra: “Vinga, t'he dit que em tornis aquesta nou d'or que és meva, nena”.
“Te la donaré si em contestes quants plecs té aquesta nou en la seva pell. Si falles, la vendré i ajudaré als nens pobres que no tenen gens que menjar”, va contestar la valenta nena enfrontant la mirada del follet. “Mil i un plecs” va contestar la criatura màgica fregant-se les mans.
La petita Maria, no va tenir llavors més remei que comptar els plecs de la nou, i efectivament, el follet no s'havia equivocat. Mil i una arrugues exactes, tenia aquella nou d'or. Amb llàgrimes als ulls, la Maria la va lliurar al follet, qui en veure-la tan afligida, va estovar el seu cor i li va dir: “Queda-te-la, noble noia, perquè no hi ha res tan bell com ajudar als altres”.
I així va ser com la Maria va poder tornar a casa amb la nou d'or, a alimentar els pobres de la ciutat i proveir-los d'abrics per protegir-se del cru hivern. Des de llavors, tots van començar a anomenar-la tendrament “Nou d'Or”, doncs els nens bondadosos sempre guanyen el favor i l'afecte de les persones.

EL BON DIA DEL DIJOUS, 24 de maig

Pregària del dijous 24 de maig de 2018

Els nens i nenes de tercer us volen explicar algunes coses que han après el segon trimestre. Us diran què ha de passar per  a viure plenament.

1. Si quan m’aixeco al matí veig en el nou dia una oportunitat per a gaudir.

2. Si estimo i aprecio la meva família com el regal que són.

3. Si gaudeixo del meu esmorzar sabent que és un àpat del que molta gent no pot gaudir.

4. Si penso sols en el present, sense deixar que el passat i el futur m’ocupin els pensaments.

5. Si em deixo estimar.

6. Si estimo.

7. Si m’accepto tal com sóc, i valoro positivament les meves virtuts.

8. Si no espero res a canvi de donar.

9. Si no abuso de ningú i soc humil.

10. Si crec i confio en mi mateix.

Reflexió-pregària dijous 10 de maig 2018

Estem acabant un curs que ha tingut per lema “Els refugiats et necessiten, implica’t”.

Aquests dies es commemoren 73 anys de la fi de la Segona Guerra Mundial, una data que va marcar l’inici de la Pau a Europa però no a moltes part del món on, encara avui, hi ha guerres i conflictes generalitzats. De fet, cada dia milers de persones intenten arribar a casa nostra fugint de la guerra, la fam, les catàstrofes i no podem mirar cap a un altre costat.

Per això, avui, volem compartir amb vosaltres les paraules que el Papa Francesc va dir a l’illa de Lesbos quan va anar a compartir amb els refugiats la seva realitat.

Digué el Papa Francesc:

“Déu va crear la humanitat per ser una família; quan un dels nostres germans i germanes pateix, tots estem afectats. Tots sabem per experiència amb quina facilitat alguns ignoren els patiments dels altres o, fins i tot, arriben a aprofitar-se de la seva vulnerabilitat. Però també som conscients que aquestes crisis poden despertar el millor de nosaltres. (...)

Aquest és el missatge que us vull deixar avui: No perdeu l'esperança! El major do que ens podem oferir és l'amor: una mirada misericordiosa, la sol·licitud per escoltar-nos i entendre'ns, una paraula d'alè, una oració. (...)

A nosaltres, els cristians, ens agrada explicar l'episodi del Bon Samarità, un foraster que va veure un home en necessitat i immediatament es va aturar per ajudar-lo. Tant de bo que tots els nostres germans i germanes en aquest continent, com el Bon Samarità, vinguin a ajudar-vos amb aquell esperit de fraternitat, solidaritat i respecte per la dignitat humana, que els ha distingit al llarg de la història.

"Només qui serveix amb amor construeix la pau"

El Bon dia del dijous 3 de maig de 2018

EL SOL I EL VENT

El Sol i el Vent discutien per veure quin del dos era el més fort.

La discussió era molt llarga perquè cap dels dos volia donar-li la raó a l’altre. Cadascú tenia molt clar que ell era el més fort.

Llavors van veure a un home que anava caminant per un camí i van acordar en provar les seves forces amb ell. Guanyaria aquell que aconseguís treure-li la capa que portava posada.

- Ara veuràs- li va dir el Vent al Sol- bufaré tan fort sobre aquest home que li treure la seva capa d’un cop.

I va començar a bufar i a bufar. Però cada cop que bufava l’home s’agafava més fort la capa i continuava caminant.

El Vent es va enfadar molt i llavors va portar una tempesta de pluja i neu i encara bufava més fort. Però l’home no es va aturar i cada cop s’aferrava més fort a la seva capa.

El Vent, finalment, es va rendir i va comprendre que per més que bufés no era possible arrencar-li la capa.

Llavors li va tocar el torn al Sol. El Sol va somriure i lentament va sortir d’entre els núvols que havia portat el vent. I va començar a escalfar suaument. L’home va somriure també i encantat amb la caloreta que estava sentint es va treure la capa mullada i la va deixar al costat del camí.

Llavors el Sol li va dir al Vent:

- Com hauràs pogut comprovar s’aconsegueix més amb la bondat que amb la violència.

Quantes vegades nosaltres actuem com el vent: amb violència, agressivitat, crits, insults... per aconseguir el que volem. I no ens adonem que així no aconseguim res, només fer mal a l’altre.

Un somriure, una paraula afectuosa, una carícia... té molta més força i ajuda a fer un mon millor.

Tant de bo tots siguem com el Sol!

Que passeu un molt bon dia!!!

El Bon dia, del dijous 12 d'abril

VIDA

Hi ha vida.... i esperança,
quan algú estima
contra tota lògica,
contra tota raó,
contra tota possibilitat.

Hi ha vida.... i alegria serena,
en el cor dels qui saben viure
acollint i agraint tot el que són
i el que tenen, sense desitjar més
o, fins i tot, sense tenir res.

Hi ha vida....i tendresa
en els gestos de compassió
dels qui guareixen ferides
i apedacen les trencadisses del cor.

Sí, hi ha vida carregada de
Llum, esperança, novetat,
bellesa, tendresa, alegria...

I una música d’Amor que tot
ho embolcalla més enllà
dels límits de la terra.

Res podrà silenciar la seva
Eterna simfonia.

Hi ha vida.... i bellesa,
en l’harmonia de la creació,
i en aquells que estimen,
apassionadament, tot el que fan,
no per a sí, sinó per oferir-ho al món.

Reflexió Pasqual

Jesús camina al seu costat, els  hi va explicant les coses i ells van notant com el seu cor s’omple de joia. Expliquem-nos coses que encenguin els cors, que facin brollar l’alegria. Perquè ens expliquem coses que ens fan mal? Perquè critiquem i ens queixem vanament?  Més coses tenia Jesús per retreure’ls-hi i  no ho va fer. Tenia presa perquè els seus amics recuperessin l’alegria.  Quan estem contents és quan  podem dir-li a la gent: És fa tard, quedat amb nosaltres, i si partim i repartim la vida, l’amistat, i l’amor, se’ns obren els ulls per veure’l, per viure’l. Fem de la cinquantena Pasqual un espai on els nostres cors es renovin; gastem el temps en aquelles coses que realment ens ajuden a viure i gaudir de l’existència. Així  l’Esperit Sant ens trobarà disponibles, contents i joiosos. Aquesta es la brasa que l’Esperit necessita per encendre el món amb el foc de l’amor. 

BONA PASQUA

El Bon dia del dijous 15 de març

EL CONTE DE LES GALLEDES

Hi havia una vegada un vell pagès que cada dia caminava molts i molts kilòmetres per recollir aigua d'una font i portar-li als seus familiars. L'home caminava cada dia portant a les seves espatlles dues galledes, recolzades sobre un pal. 

Les galledes eren molt antigues i havien anat envellint i deteriorant-se amb el pas del temps.

Una de les dues galledes s'havia fet més vella que l'altra i feia temps que s'havia esquerdat. Això feia que cada cop perdés més aigua en els trajectes. 

Un dia, la galleda esquerdada li va dir a l'home:

- No sé si t'has adonat que fa ja un temps que tinc esquerdes i que no serveixo per a molt... Mentre que l'altra galleda fa llargs i llargs kilòmetres portant tota la quantitat d'aigua que li poses, jo, en canvi, perdo cada dia més de la meitat de l'aigua pel camí. Crec que el millor per tu serà que m'abandonis i em canviïs per una altra galleda que fes la feina com tu et mereixes.

L'home es va aturar, va deixar les galledes a terra i li va dir a la galleda esquerdada:

- Tu t'has pogut fixar en el que ha passat des que et vas començar a esquerdar fins a la data d'avui? T'has fixat en el camí que fem junts cada dia?

La galleda es va quedar pensant per un moment i, resignada, va contestar:

- No, jo només sé que no serveixo per res. Doncs no sóc capaç de fer l’única funció que se suposa que tinc. De veritat penso que hauries de canviar-me per una altra.

L'home la va mirar fixament i li va dir a la galleda:

- Escolta atentament, vella amiga. Cada dia, des que et vas començar a esquerdar, pel costat dret de la meva esquena, per tot el camí que junts recorrem, vaig plantar unes llavors i d'aquestes van sorgir totes aquestes plantes i flors.  Com podràs comprovar, aquestes plantes no només m'alegren el passeig cada dia amb els seus colors i olors.

A més a més, les plantes han donat els fruits que em permeten a mi i a altres portar aliments a les nostres famílies. I saps gràcies a què? Gràcies a l'aigua que tu mateixa has anat abocant pel camí. Has d'estar orgullosa del que ets.

Tots nosaltres som com aquesta galleda. Tots nosaltres tenim defectes, però també tenim moltes virtuts. No hem de comparar-nos amb ningú per sentir-nos inferiors, sinó millorar allò que tenim i que som i treure-li la part positiva a les nostres adversitats. 

Un bon nivell d'autoestima ens ajuda a enfrontar totes aquestes situacions. Llavors és quan podem dir que hem après de la vida i estem preparats per fer front a les adversitats. I tu? Com tens l'autoestima?

Que tingueu tots un bon dia!

El Bon dia del dijous 8 de març

LA PREGÀRIA DEL DIJOUS

 LA PEDRA MÀGICA

(Per treballar l’autocontrol)

En Martí anava a l’escola i aprenia moltes coses. Era un nen alegre i el que més li agradava era jugar al pati. Jugava al sorral amb les pales, els rasclets, les galledes i… tirava sorra sense mirar on queia.

Era un bon nen, però a vegades no podia controlar els seus impulsos. A més, últimament havia après a dir paraulotes, aquestes paraules tan lletges… Aviat es va adonar que quan tirava sorra enlaire, els altres nens s’enfadaven. Quan donava empentes fortes, ploraven. Quan deia una paraulota, els nens li ho deien a la mestra i llavors no podia jugar perquè havia de parlar amb la mestra i els companys.

Un dia, en Martí estava trist, assegut al banc de l’escola. La mestra s’hi va acostar i li va preguntar què li passava. Ell va respondre: «La meva amiga Clara està enfadada amb mi perquè diu que li tiro sorra, dono empentes i dic paraulotes… Crec que és veritat i ara no sé què puc fer…».

La mestra va agafar una pedreta del pati i la va donar al Martí. Li va dir: «És un regal que et faig. Te la posaràs a la butxaca cada dia quan entris a l’escola i la tornaràs a deixar al lloc que tu triaràs quan marxis. Quan sentis que tens ganes de donar empentes o tirar la sorra enlaire, l’acariciaràs i et diràs a tu mateix, en veu interior: M’agrada que els nens i nenes juguin amb mi contents.»

Bon dia del dijous, 15 de febrer 2018

Els quatre tipus de persones

Un mestre va dir als seus deixebles:

- Hi ha quatre tipus de persones:

1. El just, que parla: El que és meu, és meu i el que és teu, és teu.

2. L’enamorat, que exclama: El que és meu, és teu i el que és teu, és meu.

3. L’egoista, que pensa: El que és teu, és meu i el que és meu, és meu.

4. El sant, que actua: El que és meu és teu i el que és teu, teu és.

Reflexió:

- En quina societat vivim: justa, enamorada, egoista, santa? Parlar, exclamar, pensar i actuar. Quatre actituds diferents per a quatre posicions diferents... Què en tenim, nosaltres, de justos? I de enamorats? I de egoistes? I de sants?

Que tingueu tots un Bon dia!

Cançó de Dàmaris Gelabert (Bon dia)

El bon dia del dijous, 25 de gener

Aquest dijous, vam iniciar la pregària del Bon dia demanant als alumnes que es donessin les mans i es miressin als ulls... De fons vàrem posar la cançó de Kairoi Des del teu gest. 

Des del teu gest

Que tingueu una setmana plena de gestos i somriures.

Reflexió-pregària dijous 26 de gener 2018

Bon dia!

Palabras atribuidas a Ghandi en su oración.

Ayúdame a decir la verdad delante de los fuertes y a no decir mentiras para ganarme el aplauso de los débiles.

Si me das fortuna, no me quites la razón. Si me das éxito, no me quites la humildad.

Si me das humildad, no me quites la dignidad.

Ayúdame siempre a ver la otra cara de la moneda, no me dejes inculpar de traición a los demás por no pensar igual que yo.

Enséñame a querer a la gente como a ti mismo y a no juzgarme como a los demás.

No me dejes caer en el orgullo si triunfo, ni en la desesperación si fracaso.

Mas bien, recuérdame que el fracaso es la experiencia que precede al triunfo. 

Contra el poder (Pedro Guerra)

LA PREGÀRIA DEL DIJOUS 18 DE GENER DE 2018

Avui els alumnes de 6è volem compartir amb tots vosaltres l’última dinàmica que vam treballar amb l’emociona’t i que ens agradaria que tots coneguéssiu.

La casa de la paraula(lectura).

    

A Mali, en un poble perdut, es troba la casa de la paraula. Allà hi van els més vells de la tribu per negociar i arribar a acords si hi ha algun conflicte a la població. La casa de la paraula està aixecada amb vuit columnes de tova, no té parets i està coberta amb un sostre de palla i branques. Així no hi ha barreres ni obstacles ni murs, i les paraules poden fluir, volar al seu aire i dansar, entrelligant-se les unes amb les altres.

L’alçada d’aquest casa és de poc més d’un metre i vint centímetres. Per poder entrar-hi és necessari ajupir-se i abaixar el cap, per recordar a qui entra que cal ser humil per comunicar-se amb els altres.

La casa de la paraula no té mobles i els qui hi entren seuen a terra, uns davant dels altres. Com que té el sostre molt baix, quan algun dels negociadors s’esvera i s’aixeca, es dóna un cop al cap i llavors recorda que cal ser pacient, perquè l’enuig només serveix per trencar el diàleg.

Reflexió

Les persones quan ens relacionem podem fer servir dos tipus de paraules:

Les paraules “fletxa” que fereixen a l’altre  ,que li  fan mal i que generaen conflictes.

I les paraules “pont” que uneixen, que ens consolen que ens permeten créixer.

Per això volem que tots nosaltres, alumnes  de la Immaculada , fem  servir més paraules” pont” i deixem  de banda les paraules “fletxa” . D’aquesta manera a la nostra escola hi haurà un ambient de pau, respecte i amor.

Que tingueu un “Bon dia”.

LA PREGÀRIA DEL DIJOUS 11 DE GENER DE 2018

Els Amics són com "colors": cadascun amb el seu matís i una manera de ser, que sempre deixen empremta.
Hi ha l'Amic de "color verd" : 
que fa palesa la bellesa de la Vida i hi posa esperança.
Ens aixeca els ànims!
Hi ha l'Amic de "color blau" :
que sempre té a punt paraules de pau i serenor,
tot donant-nos la impressió, en sentir-lo, que ens som al cel o amb el blau profund del mar.
Ens fa pujar amunt!
Hi ha l'Amic "color groc" :
ens acull i ve a ser com el sol.
Ens fa riure, somriure i veure la lluïssor groga dels estels, tot posant-los a l'abast de les nostres mans.
Hi ha l'Amic "color vermell" :
que coneix i domina les regles del viure i ve a ser com la nostra sang.
Suporta els perills, però mai no minva el seu coratge.
És generós i les seves paraules són apassionades i plenes d'un amor ben viu.
Hi ha l'Amic "color taronja" :
que ens fa sentir-nos plens de vigor i salut.
Enriqueix el nostre esperit amb energies, que són veritables vitamines per al nostre creixement.
Hi ha l'Amic "color gris" :
que ens fa valorar el silenci, la interioritat i l'autoconeixement.
Indueix a pensar i reflexionar i ens ajuda a aprofundir en nosaltres mateixos.
Hi ha l'Amic "color violat " :
que ens aporta tota aquesta essència majestuosa, com la dels reis i els mags.
La seves paraules manifesten noblesa, autoritat i saviesa.
Hi ha l'Amic "color negre" :
que té molta habilitat en fer aflorar tot el nostre espai interior més fosc,
amb paraules sovint dures.
Ens parla sense cap mena "d'anestèsia" i, ben segur, amb bones intencions.
Ens empeny a considerar molt millor les nostres actituds envers la vida.
...i hi ha l'Amic "color blanc" :
que ens revela les veritats que neixen de la vivència i la incorporació de coneixements.
Ens ensenya que, no només ell, sinó també tots els altres, tenen veritats per compartir amb nosaltres.
Si els ajuntem tots en un Gran Aplec, veurem l'Arc de Sant Martí de l'Amor!

I ara pensa, de quin color són els teus amics?