dissabte, 22 de desembre de 2018

Campanya solidària Immaculada Horta


II CAMPANYA NETS I POLITS
Un any més, la campanya solidària posa de manifest el sentit altruista de la Immaculada aportant productes d’higiene personal pels infants de Barcelona, atenent a la crida que ens feia Càritas Barcelona.
Des de l’equip de la Pastoral, moltes gràcies per a la vostra aportació i interès davant les necessitats socials.
Molt Bon Nadal!


dijous, 20 de desembre de 2018

Bon dia, especial d'Advent II. Dijous, 20 de desembre de 2018


Lectura de l’evangeli segons sant Lluc. Capítol 3, verset 10
En aquell temps, la gent preguntava a Joan:
--Així, doncs, què hem de fer?
Ell els responia:
--Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.
Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns cobradors d’impostos, que li deien:
--Mestre, què hem de fer?
Ell els respongué:
--No exigiu més del que està establert.
Igualment uns guardes li preguntaven:
--I nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre:
--No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú.
Reflexió de l’evangeli
Tal com acabem d’escoltar els jueus preguntaven a Joan què havien de fer per a preparar un fet tan extraordinari com la vinguda del Senyor.
Joan els sorprèn reclamant uns gestos que haurien de ser habituals en el nostre dia a dia: compartir amb el necessitat, comportar-se amb honestedat i respecte i evitar les mentides.
Valdria la pena que també avui, tots nosaltres féssim cas de Joan Baptista. El nostre món, necessita moltes dosis d’honestedat, respecte dels drets humans i solidaritat amb els desafavorits.
Alumnes de la Immaculada, us engresquem a seguir aquests consells. Tots som importants per poder aconseguir aquest món que Jesús vol per nosaltres.
Aquest és l’últim Bon dia del trimestre, des d’aquí volem desitjar-vos un bon Nadal a tots i que passeu bones estones amb la família. Feliç 2019, penseu-vos bons propòsits per l’any vinent i ens veiem a la tornada.

dijous, 13 de desembre de 2018

Bon dia, especial d'Advent I. Dijous, 13 de desembre de 2018



Des d’aquesta setmana penja a les parets de les nostres aules el rètol d’Advent 2018 ens preparem pel Nadal. Comencem el temps d’Advent, que és una invitació a mirar endavant amb una actitud nova, renovada, positiva volent ser bones persones que sàpiguen ajudar als altres.
El Nadal, és un temps de menjars familiars, intercanvi de regals ja que estem contents perquè ha nascut el nen Jesús.
Però, no podem oblidar el veritable sentit del Nadal que és reunir-se amb la família, regalant la companyonia i l’afecte i no deixar-se enlluernar pel consum en excés.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc. Capítol 21, verset 34-36
Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia,  que caurà sobre tots els habitants de la terra.  Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.

Reflexió de l’evangeli
Senyor, esperem que vinguis i omplis de llum, de pau i de vida  els escenaris de guerra i mort que s’estenen per tot el món.
Pendents de tu, Senyor mirem enrere amb emoció, però sobretot mirem endavant amb il·lusió i esperança.
Gràcies per tot el que has fet en nosaltres i gràcies també per tot el que encara faràs.

dimecres, 5 de desembre de 2018

BON DIA DEL 29 DE NOVEMBRE DE 2018


BON DIA 29 DE NOVEMBRE DE 2018
         
Bon dia a tots i totes, com ja sabeu aquest passat dimarts, dia 27 de novembre, es celebrava el DIA INTERNACIONAL DEL DOCENT o del mestre. Així doncs, en aquesta estoneta del Bon dia d’avui m’agradaria llegir-vos unes paraules que en Carles Capdevila va dedicar als mestres i aprofitar així per felicitar a tots els docents per la seva tasca.
Diu així:
Estimades i estimats mestres:
Gràcies per la vostra vocació artesana, la de fer les coses ben fetes pel gust de fer-les ben fetes.
Per entendre que la vostra feina no acaba quan ho heu explicat, sinó quan ho han entès.
Per la il·lusió amb què enceteu el curs, dient com diem tots que fa mandra, però sentint íntimament les ganes de començar.
Per l’esforç que feu per treure el màxim de cada alumne, confiar-hi i reforçar-los l’autoestima.
Pels extres que heu de fer pendents dels que tenen dificultats a casa, sabent que en una societat meritocràtica això no ha de perjudicar la igualtat d’oportunitats a l’escola. Pel sentit de l’humor, que us permet combinar el repte més transcendent de la humanitat -educar les criatures- amb els somriures que ho fan tot més fàcil.
Per entendre que el món connectat no és res que ens hagi de fer por, si ho fem servir com a palanca per augmentar la motivació.
Per tenir clar que en el món connectat també s’ha de saber desconnectar.
Per la paciència que teniu amb els pares. Per l’estima que teniu pels nostres fills.
Per no desanimar-vos per més motius que tingueu, sabent que la vostra missió és massa important per permetre-us el luxe d’abaixar la guàrdia.
Per tot el que heu preparat i pensat perquè aquest any us surti encara millor que l’anterior.
Per no tenir por d’innovar. Per compartir experiències amb altres mestres, per formar-vos i assumir que heu de formar aprenents permanents, que avui a les aules s’hi va a aprendre a aprendre.


BON DIA DEL DIJOUS 22 DE NOVEMBRE DE 2018



BON DIA

Fa molts anys van arribar als Estats Units els primers grups d'immigrants anglesos, que eren coneguts com Els Pelegrins. Aquest grup de gent havia sortit d'Anglaterra perquè estaven sent perseguits per les seves creences religioses. Els pelegrins van tenir molts problemes per conrear la terra i per intentar establir-se en aquest país. Fins que  ho van aconseguir gràcies a l'ajuda dels indis americans. Un any, després d'haver tingut una molt bona collita, van decidir fer una reunió per donar gràcies a Déu per haver proveït menjar per a ells i haver beneït la collita. Aquests colons, llavors van convidar als Indis nadius de la regió coneguda com Nova Anglaterra i van fer un sopar on van cuinar un gall d'indi com a plat principal. Així es va establir per primera vegada el costum de menjar gall dindi en aquest dia d'Acció de Gràcies. Cada any, els colons es reunien amb els seus familiars, veïns i amistats per donar Gràcies a Déu per totes les benediccions donades en aquest any.
Avui, com cada any, el quart dijous de novembre se celebra a tots els Estats Units la festa més important de la cultura d'aquest país, més inclús que el dia de Nadal. El famós Dia d'Acció de Gràcies o Thanksgiving Day en anglès.
Potser aquesta no és una tradició pròpia de la nostra cultura i no n'estem familiaritzats, però l'esperit d'aquesta celebració és aplicable al nostre país, la nostra ciutat, la nostra escola, la nostra família i el nostre grup d'amics. Perquè tots hauríem d'aprendre a donar les gràcies per les coses bones que tenim i que ens passen. Així doncs, aprofitem el dia d'avui per donar les gràcies als pares, als avis, als mestres, als amics, als companys i a tots els que fan que la nostra vida sigui millor.
MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES. QUE TINGUEU UN BON DIA

dimarts, 4 de desembre de 2018

BON DIA DEL DIJOUS 15 DE NOVEMBRE DE 2018


EL NEN QUE NO JUGAVA
Bon dia,

Ahir estava al pati jugant amb els meus companys, quan m´he adonat que al fons de tot hi havia un nen que no jugava.

Se m´ha acudit anar-lo a buscar, i ara, sóc feliç, aquest nen juga amb nosaltres.
Això m’ha fet pensar que a vegades som molt egoistes i només pensem a divertir-nos nosaltres, o que ens trobem tan bé que no ens fixem en els que no hi participen.
Avui, Senyor, et demano que no ens fixem només en nosaltres i que sapiguem buscar la felicitat dels altres.


Ara escoltarem una cançó que escoltem sovint a l’emociona’t de segon i ens agrada molt, fa referència a les grans diferències que hi ha entre tots, tots som diferents...però el més important és que ens acceptem com som i que sols importa l’interior.


https://www.google.es/search?q=todos+somos+distintos&oq=TODOS+&aqs=chrome.2.69i57j69i61j69i59.4787j0j7&sourceid=chrome&ie=UTF-8

diumenge, 2 de desembre de 2018

Calendari d'Advent


Arriba al meu mòbil, avui primer diumenge d’advent, aquest calendari d’advent. El comparteixo al bloc de pastoral de l’escola. Una petita reflexió per cadascun dels dies fins Nadal. Segur que la Patricia i en Nacho, a qui no conec, estant contents que les seves reflexions arribin a més gent. Gràcies Patricia, gràcies Nacho.

dijous, 29 de novembre de 2018

Reflexió-Pregària dijous 29 de novembre

El mestre caminava per les dunes del desert i, en fer-se fosc, com les nits desèrtiques són de molt de fred, demanà als seus deixebles si cap d’ells no tindria pas una flassada a deixar-li.

Com que cap d’ells no en tenia, amb resignació va començar a obrir el sarró per agafar la bandera que duien. En aquell moment, va veure que s’hi apropava algú que en veure la situació li n’oferí la seva.

En veure això, un dels deixebles s’hi posà enmig tot cridant que mai no permetria pas que el Mestre cobrís el seu cos amb aquella bandera enemiga de la seva.

I mentre el deixeble i el visitant discutien quina de les banderes era millor, el Mestre n’agafà totes dues, que fan més gruix, i començà a dormir.

Trapos

diumenge, 11 de novembre de 2018

Reflexió-Pregària dijous 25 d'octubre


Bon dia.

Ja fa unes quantes setmanes que tots estem presenciant unes terribles inundacions provocades pel canvi climàtic. Alguns dels llocs més afectats ha estat Sant Llorenç, un poble de Mallorca i al sud de França, i fa pocs dies al sud de Catalunya, Castelló i a Màlaga. Desgraciadament, aquests fets continuaran passant els pròxims dies sobretot a la zona del Mediterrani.

Malauradament, molta gent com el nen Arthur de 5 anys i la seva mare, van ser víctimes mortals d’aquest terrible fenomen. El motiu de la nostra pregària d’avui és donar les gràcies a tots els voluntaris i voluntàries que es van desplaçar fins a Sant Llorenç i a totes les zones afectades per ajudar en la recerca dels desapareguts i per ajudar totes les famílies afectades.

Preguem per totes aquelles persones que ja no es troben entre nosaltres i donem gràcies per aquelles bones persones que estan fent tot el possible per treure l’aigua de les cases inundades i també donem gràcies als serveis de rescat que ajuden dia i nit sense descans.

Que tingueu un molt bon dia.

Turning Tables - Adele


Reflexió-Pregària feta per: Yasmín García i Laura Rodríguez, 1r Batxillerat.

dijous, 8 de novembre de 2018

EL BON DIA DEL DIJOUS 8 DE NOVEMBRE 2018


La nou d’or


Principio del formulario
Hi havia una vegada una nena de nom Maria, que tenia els cabells negres com la nit. La bella Maria agradava de passejar pel bosc i conversar amb els animals. Cert dia, va trobar en el sòl una nou d'or.
“Un moment, nena. Retorna'm aquesta nou, doncs em pertany a mi i ningú més”. En buscar el lloc d'on provenia la veu, la nena va descobrir un petit follet que agitava els seus braços des de les branques d'un arbre.
El follet vestia de capell verd i sabatilles carmelites i punxegudes. Els seus ulls verds i grans miraven a la nena fixament mentre repetia una vegada i una altra: “Vinga, t'he dit que em tornis aquesta nou d'or que és meva, nena”.
“Te la donaré si em contestes quants plecs té aquesta nou en la seva pell. Si falles, la vendré i ajudaré als nens pobres que no tenen gens que menjar”, va contestar la valenta nena enfrontant la mirada del follet. “Mil i un plecs” va contestar la criatura màgica fregant-se les mans.
La petita Maria, no va tenir llavors més remei que comptar els plecs de la nou, i efectivament, el follet no s'havia equivocat. Mil i una arrugues exactes, tenia aquella nou d'or. Amb llàgrimes als ulls, la Maria la va lliurar al follet, qui en veure-la tan afligida, va estovar el seu cor i li va dir: “Queda-te-la, noble noia, perquè no hi ha res tan bell com ajudar als altres”.
I així va ser com la Maria va poder tornar a casa amb la nou d'or, a alimentar els pobres de la ciutat i proveir-los d'abrics per protegir-se del cru hivern. Des de llavors, tots van començar a anomenar-la tendrament “Nou d'Or”, doncs els nens bondadosos sempre guanyen el favor i l'afecte de les persones.

divendres, 26 d’octubre de 2018

EL BON DIA DEL DIJOUS, 25 D'OCTUBRE DE 2018

Aquesta és la història d’un noi que tenia molt mal caràcter.
El seu pare li va donar un saquet de claus i li va dir que cada cop que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta.
El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes setmanes, a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava cada cop menys claus darrera de la porta.
Va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus.
Va arribar el dia que va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia.
Després d’informar el seu pare, aquest li va suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter.
Els dies passaren i el nen va poder anunciar al seu pare que ja no quedaven més claus per retirar...
El seu pare el va agafar de la mà, el va portar fins a la porta i li va dir: «has treballat molt dur, fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència, deixes cicatrius exactament com les que veus aquí.»

Reflexionem tots junts: tu pots ferir algú i retirar el que has fet o dit, però la cicatriu romandrà per sempre. Els amics són veritablement una joia preciosa. Et fan riure i t’animen a que tinguis èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules d’elogi i sempre volen obrir-nos els cors.
Tenir un amic o una amiga és un gran tresor. No el facis malbé.

Que tingueu tots un BON DIA!!

EL BON DIA DEL DIJOUS, 18 D'OCTUBRE DE 2018

MIKEL EP! Dijous 18 d’octubre, quina passada!
ELENA Ah si, per què?
MIKEL Com què per què? Doncs no ho sé, per tot!
ELENA Per tot el què?
MIKEL Doncs, doncs.... espera un moment, Ei, tu, Sara!
SARA Bon dia Mikel i Elena, què hi ha?
MIKEL Sara, et sents feliç?
SARA I tant !
ELENA I per què?
SARA Doncs no sé, vaig cap a l’escola i allà m’esperen un munt d’amics amb qui passaré el dia, i estic segura que aprendré un munt de coses.
ELENA Mira, la Maria i la Carla, a veure si elles també estan de tan bon humor com vosaltres!
MIKEL Bon dia noies!
MARIA Bon dia!
CARLA Bon dia!
MIKEL Com ha començat el dia? Esteu de bom humor!
MARIA Si és clar!
ELENA I per què?
CARLA Avui quan m’he aixecat a la ràdio de la cuina sonava la meva cançó preferida i la meva mare i jo l’hem començat a cantar. Ha sigut genial!
MARIA Jo no tinc cap motiu en particular, però quan vinc cap a l’escola sempre penso amb el dia que m’espera, els companys, els mestres, el pati del menjador, les extraescolars, i el sopar amb família on podrem explicar com ha anat el dia. Tot un dia per endavany!
ELENA Crec que teniu raó, Dijous 18 d’octubre, quina passada!!!
TOTS QUE TINGUEU UN BON DIA!

EL BON DIA DEL DIJOUS, 11 D'OCTUBRE DE 2018



LA VISITA DE JESÚS
Una nit, quan estava pregant, Jesús em va dir: Demà et vindré a veure, amiga. Jo em vaig posar molt contenta. Em vaig llevar molt de pressa i vaig anar corrents a la cuina, a veure si hi havia Jesús. Però no. Hi havia la mare, que m’havia preparat l’esmorzar i que em demanava si podria comprar el pa quan tornés de l’escola. Li he dit que sí i he sortit corrents cap al carrer; potser Jesús m’estava esperant a la porteria... A l’escala m’he trobat la veïna del costat. No m’és gaire simpàtica, però li he dit bon dia. Llavors m’ha demanat si li podia llençar una carta a la bústia, que ella tenia la cama malament i no podia sortir al carrer. He agafat la carta i he anat cap a l’escola. Mirava per tot arreu, però no he vist Jesús enlloc. Al cole he deixat un llapis al Miquel, que mai no en porta, mentre pensava on s’hauria ficat Jesús.  En sortir del cole he comprat el pa i m’he anat cap a casa esperant trobar-me’l. Però res de res. Al vespre, quan resava, li he dit a Jesús, una mica enfadada: - Jesús, com és que no has vingut a veure’m? T’he esperat tot el dia! - Com, que no m’has reconegut? La mare, quan et demanava que li compressis el pa, era jo; la veïna que et donava la carta, era jo; el Miquel que no tenia llapis, era jo. Com pots dir que no he vingut?
I tu, que fas per ajudar els altres?
Pensa-hi.

Que tingueu un bon dia.

dimecres, 3 d’octubre de 2018

Dia d'Emilie.3 octubre 2018


Els dies de platja, piscina, muntanya, lleure... mica en mica els hem anat deixant enrere per iniciar el nou curs escolar. Noves il·lusions, somnis i anhels davant les expectatives que ens oferirà el nou curs.
I avui, com cada 3 d’octubre, torna a ser el Dia d’Emilie. Un dia molt important per a la nostra escola i pels qui en formem part.
Recordem a la nostra fundadora, Emilie de Villeneuve. Recordem la seva obra. Recordem la seva implicació cap als més desfavorits. I, no oblidem, el seu cor de mare. Un cor que encara avui batega, que sent i s’emociona generació rere generació.
Estrenem nou curs i, també, un nou lema que de ben segur ens farem ben nostre: Ets important! Sumem! Curs a curs hem demostrat ser persones implicades i responsables. Sempre ens preocupa i estem atents a tot el que passa al nostre voltant.
Tots i totes som importants i sumem quan treballem en equip. Cadascú ha de lluitar per a un món millor, però sense els altres és impossible. Sumar esforços multiplica els resultats.
Depenem de cadascú de nosaltres. Som més necessaris que mai. El compromís ens fa créixer. Som persones amb cor i estima. Junts som imparables. Sumem esforços, avancem tots junts. Tots i totes som importants i aprenem els uns dels altres.

Bon dia d’Emilie!!


Equip de Pastoral. IC-H

dijous, 14 de juny de 2018

EL BON DIA, DIJOUS 14 DE JUNY DE 2018


El conte del Colibrí

Conten els guaranís que un dia hi va haver un enorme incendi a la selva. Tots els animals fugien espaordits, doncs era un foc terrible. Tot d'una, el jaguar va veure passar sobre el seu cap al colibrí ... en direcció contrària, és a dir, cap al foc. Li va estranyar en gran manera, però no va voler aturar-se.
A l'instant, el va veure passar de nou, aquesta vegada en la seva mateixa direcció. Va poder observar aquest anar i venir repetides vegades, fins que va decidir preguntar a l’ocellet, ja que li semblava un comportament un tant estrafolari:
Què fas colibrí ?, li va preguntar.
Vaig al llac -va respondre l’ocell– agafo aigua amb el bec i la llenço en el foc per apagar l'incendi.
El jaguar va somriure.
Estàs boig? - li va dir. Creus que així aconseguiràs apagar el foc amb el teu petit bec?
Tu sol?
Bé- va respondre, el colibrí- jo faig la meva part ...
I després de dir això, va marxar a buscar més aigua al llac.
Sigues protagonista, i posa't en marxa. Siguis colibrí i convida a tots els teus companys a treballar en equip i vessar totes les gotes d'aigua que pugueu...
Tu també pots contribuir i fer la teva petita part. Tu també pots ajudar a construir un món millor i a influenciar l'ambient on vius!
Que tingueu un molt bon dia!!

dilluns, 28 de maig de 2018

EL BON DIA DEL DIJOUS, 24 de maig


Pregària del dijous 24 de maig de 2018

Els nens i nenes de tercer us volen explicar algunes coses que han après el segon trimestre. Us diran què ha de passar per  a viure plenament.



1. Si quan m’aixeco al matí veig en el nou dia una oportunitat per a gaudir.

2. Si estimo i aprecio la meva família com el regal que són.

3. Si gaudeixo del meu esmorzar sabent que és un àpat del que molta gent no pot gaudir.

4. Si penso sols en el present, sense deixar que el passat i el futur m’ocupin els pensaments.

5. Si em deixo estimar.

6. Si estimo.

7. Si m’accepto tal com sóc, i valoro positivament les meves virtuts.

8. Si no espero res a canvi de donar.

9. Si no abuso de ningú i soc humil.

10. Si crec i confio en mi mateix.


dilluns, 14 de maig de 2018

Reflexió-pregària dijous 10 de maig 2018


Estem acabant un curs que ha tingut per lema “Els refugiats et necessiten, implica’t”.
Aquests dies es commemoren 73 anys de la fi de la Segona Guerra Mundial, una data que va marcar l’inici de la Pau a Europa però no a moltes part del món on, encara avui, hi ha guerres i conflictes generalitzats. De fet, cada dia milers de persones intenten arribar a casa nostra fugint de la guerra, la fam, les catàstrofes i no podem mirar cap a un altre costat.
Per això, avui, volem compartir amb vosaltres les paraules que el Papa Francesc va dir a l’illa de Lesbos quan va anar a compartir amb els refugiats la seva realitat.
Digué el Papa Francesc:
“Déu va crear la humanitat per ser una família; quan un dels nostres germans i germanes pateix, tots estem afectats. Tots sabem per experiència amb quina facilitat alguns ignoren els patiments dels altres o, fins i tot, arriben a aprofitar-se de la seva vulnerabilitat. Però també som conscients que aquestes crisis poden despertar el millor de nosaltres. (...)
Aquest és el missatge que us vull deixar avui: No perdeu l'esperança! El major do que ens podem oferir és l'amor: una mirada misericordiosa, la sol·licitud per escoltar-nos i entendre'ns, una paraula d'alè, una oració. (...)
A nosaltres, els cristians, ens agrada explicar l'episodi del Bon Samarità, un foraster que va veure un home en necessitat i immediatament es va aturar per ajudar-lo. Tant de bo que tots els nostres germans i germanes en aquest continent, com el Bon Samarità, vinguin a ajudar-vos amb aquell esperit de fraternitat, solidaritat i respecte per la dignitat humana, que els ha distingit al llarg de la història.
"Només qui serveix amb amor construeix la pau"

dijous, 10 de maig de 2018

El Bon dia del dijous 3 de maig de 2018



EL SOL I EL VENT


El Sol i el Vent discutien per veure quin del dos era el més fort.
La discussió era molt llarga perquè cap dels dos volia donar-li la raó a l’altre. Cadascú tenia molt clar que ell era el més fort.
Llavors van veure a un home que anava caminant per un camí i van acordar en provar les seves forces amb ell. Guanyaria aquell que aconseguís treure-li la capa que portava posada.
- Ara veuràs- li va dir el Vent al Sol- bufaré tan fort sobre aquest home que li treure la seva capa d’un cop.
I va començar a bufar i a bufar. Però cada cop que bufava l’home s’agafava més fort la capa i continuava caminant.
El Vent es va enfadar molt i llavors va portar una tempesta de pluja i neu i encara bufava més fort. Però l’home no es va aturar i cada cop s’aferrava més fort a la seva capa.
El Vent, finalment, es va rendir i va comprendre que per més que bufés no era possible arrencar-li la capa.
Llavors li va tocar el torn al Sol. El Sol va somriure i lentament va sortir d’entre els núvols que havia portat el vent. I va començar a escalfar suaument. L’home va somriure també i encantat amb la caloreta que estava sentint es va treure la capa mullada i la va deixar al costat del camí.
Llavors el Sol li va dir al Vent:
- Com hauràs pogut comprovar s’aconsegueix més amb la bondat que amb la violència.

Quantes vegades nosaltres actuem com el vent: amb violència, agressivitat, crits, insults... per aconseguir el que volem. I no ens adonem que així no aconseguim res, només fer mal a l’altre.
Un somriure, una paraula afectuosa, una carícia... té molta més força i ajuda a fer un mon millor.
Tant de bo tots siguem com el Sol!

Que passeu un molt bon dia!!!

dijous, 26 d’abril de 2018

EL BON DIA DEL DIJOUS, 26 D'ABRIL


Una vegada hi havia dos germans que van anar al circ, el Miquel i l'Ayita. Tot just arribar, es van quedar fascinats per les llums de colors i l'olor de cotó que sucre que es respirava a l’entrada.
Seguidament, van al·lucinar amb la valentia de l'equilibrista quan passava caminant per un cable que gairebé NO es veia perquè estava molt lluny i van riure moltíssim amb l'alegria del pallasso. Així i tot, el número que més els va sorprendre va ser el de l'elefant. L'enorme elefant amb la seva gran mida, pes i força va fer que quedessin ben bocabadats.
En acabar l'espectacle, van passar per davant del gran i majestuós elefant el qual es trobava cordat a una llarga cadena metàl·lica que al seu torn estava agafada a una estaca. Aquesta estaca feta de fusta era ben petita, gairebé minúscula, i, la part de estava soterrada era d'uns pocs centímetres. Així, tot i que la cadena fos grossa i poderosa, semblava obvi que un animal capaç d'arrencar un arbre amb la seva força, podria alliberar-se amb facilitat d'aquella petita fusta i fugir. El misteri va captar l'atenció d'en Miquel i l'Ayita que es van començar a preguntar perquè no s'escapava. Com ambdós tenien 4 anys,  encara confiaven en la saviesa dels adults i van preguntar als seus pares, els seus tiets, inclús, a la seva senyoreta del col·legi Immaculada Concepció d'Horta.
Uns van contestar que l'animal no s'escapava perquè estava ensinistrat. Aleshores en Miquel va fer una pregunta obvia: Si està ensinistrat perquè el corden? I no recorda haver rebut una resposta coherent...
Passats uns anys, van descobrir que, per sort, alguna persona molt sabia havia trobat una resposta. L'elefant del circ no escapa perquè ha estat cordat a una fusta semblant a aquesta, però molt més gran, des que era petit. El van cordar tot just acabat de néixer i l'indefens animal va tirar i tirar, i tirar nit i dia, tractant d'escapar. Però, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella fusta SI que era massa gran per ell. Quan ja no podia més, esclatava a plorar i s'adormia esgotat, amb les llàgrimes als ulls. L'endemà ho tornava a intentar, i el següent, i el següent... Fins que, un dia, un dia terrible per la seva història, l'animal va acceptar que no podia i es va resignar al seu destí. Així que l'enorme animal que veiem al circ no escapa, perquè CREU QUE NO POT. Té gravat en la memòria la impotència que va sentir els dies següents al seu naixement i MAI, MAI, MAI MÉS ho ha tornat a intentar....

Crec que tots som una mica com l'elefant de circ: vivim pensant de "no podem", simplement, perquè quan érem petits, ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Vam fer el mateix que l'elefant, gravant a la nostra memòria: no puc i MAI podré. Així que crec que no hem de deixar d'intentar aconseguir les coses que realment volem, d'esforçar-nos, ja que un dia el nostres esforços seran recompensats.