LA VISITA DE JESÚS
Una nit, quan estava pregant, Jesús em va dir: Demà et vindré a veure, amiga. Jo em vaig posar molt contenta. Em vaig llevar molt de pressa i vaig anar corrents a la cuina, a veure si hi havia Jesús. Però no. Hi havia la mare, que m’havia preparat l’esmorzar i que em demanava si podria comprar el pa quan tornés de l’escola. Li he dit que sí i he sortit corrents cap al carrer; potser Jesús m’estava esperant a la porteria... A l’escala m’he trobat la veïna del costat. No m’és gaire simpàtica, però li he dit bon dia. Llavors m’ha demanat si li podia llençar una carta a la bústia, que ella tenia la cama malament i no podia sortir al carrer. He agafat la carta i he anat cap a l’escola. Mirava per tot arreu, però no he vist Jesús enlloc. Al cole he deixat un llapis al Miquel, que mai no en porta, mentre pensava on s’hauria ficat Jesús. En sortir del cole he comprat el pa i m’he anat cap a casa esperant trobar-me’l. Però res de res. Al vespre, quan resava, li he dit a Jesús, una mica enfadada: - Jesús, com és que no has vingut a veure’m? T’he esperat tot el dia! - Com, que no m’has reconegut? La mare, quan et demanava que li compressis el pa, era jo; la veïna que et donava la carta, era jo; el Miquel que no tenia llapis, era jo. Com pots dir que no he vingut?
I tu, que fas per ajudar els altres?
Pensa-hi.
Que tingueu un bon dia.
