EL SOL I EL VENT
El Sol i el Vent discutien per veure quin del dos era el més fort.
La discussió era molt llarga perquè cap dels dos volia donar-li la raó a
l’altre. Cadascú tenia molt clar que ell era el més fort.
Llavors van veure a un home que anava caminant per un camí i van acordar en
provar les seves forces amb ell. Guanyaria aquell que aconseguís treure-li la
capa que portava posada.
- Ara veuràs- li va dir el Vent al Sol- bufaré tan fort sobre aquest home
que li treure la seva capa d’un cop.
I va començar a bufar i a bufar. Però cada cop que bufava l’home s’agafava
més fort la capa i continuava caminant.
El Vent es va enfadar molt i llavors va portar una tempesta de pluja i neu
i encara bufava més fort. Però l’home no es va aturar i cada cop s’aferrava més
fort a la seva capa.
El Vent, finalment, es va rendir i va comprendre que per més que bufés no
era possible arrencar-li la capa.
Llavors li va tocar el torn al Sol. El Sol va somriure i lentament va
sortir d’entre els núvols que havia portat el vent. I va començar a escalfar
suaument. L’home va somriure també i encantat amb la caloreta que estava
sentint es va treure la capa mullada i la va deixar al costat del camí.
Llavors el Sol li va dir al Vent:
- Com hauràs pogut comprovar s’aconsegueix més amb la bondat que amb la
violència.
Quantes vegades nosaltres actuem com el vent: amb
violència, agressivitat, crits, insults... per aconseguir el que volem. I no
ens adonem que així no aconseguim res, només fer mal a l’altre.
Un somriure, una paraula afectuosa, una carícia... té
molta més força i ajuda a fer un mon millor.
Tant de bo tots siguem com el Sol!
Que passeu un molt bon
dia!!!
