dilluns, 22 de novembre del 2021

Reflexió-Pregària 18 novembre 2021

Mai no és prou tard…..

Per estimar per sobre de tot,

estima a tot i a tots.

No tanquis els ulls a la brutícia del món, pots fer molt.

No ignoris la fam,

oblida les bombes,

però abans, fes alguna cosa per combatre-les

encara que no ets sentis capaç.

Mai no és prou tard.......

Per trobar allò que hi ha de bo en tot i tots.

no facis dels defectes una distància,

i sí, una aproximació.

Les persones que conreen reconciliació,

no marginen, ni jutgen, ni condemnen a ningú,

utilitzen un llenguatge pacificador,

no necessiten destacar.

Generen la pau en el seu interior i en l’ambient que els envolta.

Solament qui està en pau i harmonia amb sí mateix, pot construir la pau pels altres.

Mai no és prou tard......

Per donar la mà a qui ho necessita i

regalar un somriure en un moment concret,

els bons amics sempre hi són

Mai no és prou tard......

Per retrobar-nos amb algú que vol fer-nos millors persones,

més humanes i més felices.

Sempre és un bon moment per estimar, per ser feliç i agrair tot allò que tenim

Mai no és prou tard......


Manuel Carrasco, Qué bonito es querer

dijous, 11 de novembre del 2021

EL BON DIA DEL DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE

 Vet aquí que una vegada hi havia una història d'una llebre i una tortuga, la llebre era ràpida i descarada, la tortuga més lenta i sabia, diuen que la tortuga va guanyar a la llebre, encara que alguns pensen que la llebre es va deixar guanyar. Qui sap, però el que ningú sap avui en dia és perquè a la llebre i a la tortuga els agrada tant jugar juntes a llebres i tortugues.

Els bons amics són com les estrelles, no sempre es veuen, però saps que sempre hi són.

Un amic és quan caus i t'ajuda a aixecar-te, quan estàs trist i et fa una abraçada, quan tens dubtes i et diu: Tu pots.

Diuen que qui té un amic té un tresor.

Que tingueu un bon dia llebres i tortugues.


CANÇÓ


divendres, 5 de novembre del 2021

Reflexió-Pregària 4 novembre 2021

Bon dia, comencem la pregària del matí.

A vegades, com a individus, hauríem d’aturar-nos i plantejar-nos preguntes com: Sóc realment tolerant? Sé respectar els altres? Estic acostumat a la diversitat? Els meus actes són coherents amb els meus pensaments o per contra el meu entorn m’impedeix d’actuar com realment m’agradaria?

La tolerància ens ve donada per una ment oberta a tot tipus de persones i col·lectius presents a la nostra societat, relacionant-nos i educant-nos en la diversitat i el respecte. Una ment oberta que ens permet ser inclusius amb les idees, preferències, formes de pensament o comportaments diferents dels nostres.

Hi ha alguns joves, i no tan joves, que no respecten els col·lectius de la societat amb qui no comparteixen el color de pell, l’orientació sexual o la religió..., defensen que rebutjar part de la societat és acceptable perquè s’ha de respectar tota llibertat d’expressió. Però, en aquest cas, caldria que aquestes persones entenguessin que no podem parlar de llibertat d’expressió perquè no està basada en el respecte cap a l’altre: tolerar és respectar la diferència.

Cada nou dia és una oportunitat més d'aprenentatge i evolució. Tots podem reeducar-nos i millorar, però si preferim estancar-nos en el passat, és quan fallem com a societat. Escolta aquells que et diuen que potser el teu pensament no és del tot propi d’una persona tolerant. Entén que si volen que canviïs, és perquè desitgen el millor per tu, si ho intentes, et convertiràs en una versió millorada de tu mateix. Entén que aquest canvi no només és per tu, sinó per a totes aquelles persones que es poden haver sentit ofeses pels teus comentaris excloents; recorda que la culpa no és seva per haver-se ofès sinó teva per haver pronunciat discursos irrespectuosos. Per tant, no hauríem de considerar com a correcte o com a criteri igualment respectable que certes persones n’oprimeixin d’altres. Un clar exemple d’aquesta opressió és el que pateixen moltes dones diàriament per part de les seves parelles, exparelles i societat en general.

Volem deixar clar, en acabar aquesta pregària, que no tolerem cap tipus de violència contra ningú. A més, avui especialment volem dedicar aquesta reflexió a totes les dones víctimes de la violència de gènere i, concretament, a la noia de 16 anys que la nit de Tots Sants va ser brutalment agredida i violada quan s’adreçava a l’estació de ferrocarrils d’Igualada, després de sortir de la discoteca. Desitgem que es recuperi aviat i es faci justícia amb els agressors.

Amb la violència, tolerància zero.

Que tingueu un bon dia!

Anna G. i Diego M.

4t ESO

https://www.youtube.com/watch?v=fdloMnfChwk