dimarts, 8 de desembre de 2020

Pregària a la Immaculada

Arriba al meu mòbil avui dia de la Immaculada aquesta bonica pregària del Papa Francesc.




divendres, 4 de desembre de 2020

Pregària festa Immaculada

 

En condicions normals, és a dir, si el coronavirus no fos present entre nosaltres, avui 4 de desembre, a aquesta hora, estaria tota l’escola celebrant la festa de la nostra patrona. Hauríem sortit tots al pati a celebrar l’Eucaristia, al llarg del matí i de la tarda celebraríem aquesta festa amb inflables, activitats esportives, tallers, gimcanes, etc.

La Covid 19 i les mesures sanitàries no deixen que puguem celebrar la nostra festa com ho fem cada any. Però no per això deixem de celebrar-la, caldrà fer-ho d’una altra manera, sense sortir als patis de la nostra escola i sense interactuar entre nosaltres. Potser aquest any la celebració és molt més al nostres cors.

A l’evangeli d’avui hauríem llegit el relat de l’anunciació on l’àngel, en nom de Déu, li demana a Maria que sigui mare de Jesús. Després de l’acceptació de Maria, l’àngel li comunica que la seva cosina Isabel està esperant un infant, està de sis mesos i l’embaràs entra ja en la darrera etapa. Maria, enlloc de caure en la autocontemplació per l’anunci que l’àngel li acaba de fer, es posa en camí a casa de la seva cosina per ajudar-la en allò que necessiti.

Us convidem avui, festa de la patrona de l’escola, i en els moments no gens fàcils que ens toca a tots viure com a conseqüència del coronavirus, a reflexionar i pensar quines són les persones del nostre costat, de prop nostre, que necessiten la nostra ajuda. Quins companys, amics, familiars necessiten de nosaltres un somriure, una paraula engrescadora, una trucada telefònica, un dibuix d’ànim, un petó o una abraçada telemàtica, un missatge de suport.

Certament no podem sortir als patis de l’escola a fer les activitats que avui s’haurien programat, però podem sortir de nosaltres mateixos, com va fer Maria, a trobar a tots aquells a qui podem donar suport amb la nostra companyia i la nostra alegria.

diumenge, 22 de novembre de 2020

Reflexió-Pregària dijous 19 de novembre 2020


La homofobia, ese miedo o asco hacia una persona igual que tú, pero con distintos gustos. Alguien que tal vez tiene tu edad, tu altura, tu ropa, tu pelo, todo, menos tus gustos y tu respeto hacia otra persona.

Alguien que es igual de importante que tú y tendría que ser igual de respetable que tú, pero por culpa de esta sociedad no lo es.

Gente que por culpa de personas no son felices o no se sienten iguales al resto, que se acaban suicidando o apartando de los demás porque se sienten raros, cuando no saben que no tienes razón por pensar de esa manera o por ese asco que las tienes, pero no solo tú, sino todo el mundo.

Hay comentarios, miradas, gestos y mucho más que para ti puede ser una tontería, pero la otra persona se pasa día y noche pensando que no es suficiente y que no vale para nada.

Ahora ponte en su situación, piensa por todo lo que tiene que pasar esa persona, día tras día, los insultos, las burlas… Y después llegar a casa y hacer como si nada, porque hay veces que ni tus padres te apoyan. Entonces, ¿Crees que esa persona está bien?

El género no define el amor que tienes hacia una persona. ¿Tú crees eso?

https://www.youtube.com/watch?v=PVjiKRfKpPI

Alba, Helena, Iona, Júlia, Laura i Noa 2n ESO B

dissabte, 10 d’octubre de 2020

Reflexió-Pregària dijous 8 d'octubre 2020

PREN-TE TEMPS 


Pren-te temps per fer alegres els altres

és la joia de les persones.
Pren-te temps per comprendre
és la font de la fraternitat.
Pren-te temps per escoltar
és un enriquiment sense preu.
Pren-te temps per descansar
és una ajuda per al cos i l’ànima.
Pren-te temps per somriure

És font d’alegria

Pren-te temps per fer excursions
és la joia del conèixer.
Pren-te temps per expressar-te
és una veu per als altres.
Pren-te temps per ajudar els altres
és la font de la convivència.
Pren-te temps per donar gràcies a Déu
s'ho mereix.
Pren-te temps per a l'art
és donar vida a les coses.
Pren-te temps per parlar
és la manera d'entendre's.

Pren-te temps per fer silenci

i el silenci et parlarà.

 

Pren-te temps per somniar
és la ruta de la fantasia.
Pren-te temps per caminar
estimaràs la natura.
Pren-te temps per callar i escoltar
aprendràs dels altres.
Pren-te temps per cantar
és la font de l'alegria.
Pren-te temps per superar-te
en tens obligació.
Pren-te temps per a la pobresa
és la felicitat veritable.
Pren-te temps per caminar
descobriràs nous camins.
Pren-te temps per realitzar-te
arribaràs a ser persona.
Pren-te temps per construir
serà un profit per als altres.

 

Aprofitem per donar la benvinguda als alumnes de 1r d’ESO i a tots els alumnes nous al centre.

Que tingueu un bon dia


divendres, 3 d’abril de 2020

Reflexió-Pregària dijous 2 d'abril de 2020


Hi havia una vegada ...

Un dia del mes de març, ja fa molt de temps, un mestre d'escola va portar globus a la seva aula i va regalar-ne un a cada alumne.

Va demanar a cadascun que posés el seu nom al globus que els havia regalat, que els deixessin a terra i que sortissin de la classe.

Un cop a fora, els va dir: 
"Tenen 5 minuts perquè cadascú trobi el globus, el que porta el seu nom".

Els alumnes van entrar corrent a buscar cadascun el seu globus. S'atropellaven els uns als altres. Els globus voleiaven, amb tant moviment dels nens.

Es van acabar els 5 minuts i ningú no havia pogut trobar el seu.

El mestre els va dir ara: 
"Agafeu qualsevol globus i entregueu-lo a l'amo del nom que porta anotat".

En tot just un parell de minuts tots els alumnes ja tenien el seu a la mà.

Finalment, va dir el mestre:
"Nois, els globus són com la felicitat. Ningú la troba buscant la seva, només.
En canvi, si cadascú es preocupa per la de l'altre, troba ràpid la que li pertany".
I ara, nosaltres també tenim un globus amb el nostre nom escrit i, ara més que mai, ens necessitem els uns als altres.

No és per tu, ni per mi.

No és pels teus, ni és pels meus. És perquè ara la salut de tots, està a les nostres mans.

Tingues cura i cuida't.

Psico amb Globus! | Escola Mestre Agustí Barberà

divendres, 20 de març de 2020

EL BON DIA DEL DIJOUS 12 DE MARÇ 2020


EL NEDADOR OLÍMPIC


 A les últimes olimpíades, un nedador es va proclamar campió olímpic per només unes dècimes de segon respecte dels seus rivals. Imagineu-vos, només per unes dècimes de segon! Segur que per haver aconseguit aquesta diferència ha hagut d’entrenar hores i hores, dies i dies, setmanes i setmanes, mesos i mesos, anys i anys...
Segur que hi havia molts dies que estava cansat i que li feia mandra d’anar a entrenar. Segur que, més d’un dia, va pensar:
- Va, avui no aniré a la piscina, ja hi aniré demà... Però cada dia es treia  la mandra de sobre i hi anava. Apa, cap a la piscina! Va dir.
 Nosaltres som una mica com aquest nedador. Cada dia venim a l’escola a treballar, a estudiar, a aprendre coses. Segur que, més d’un dia, ens ha fet mandra aixecar-nos del llit i venir. Però hem vingut, és la nostra feina.  Dia a dia, setmana a setmana... Segur que ,d’aquí uns anys, com el nedador, descobrirem que tots aquetes esforços que fem ara per aprendre coses han valgut la pena i que ens sentim més bé i som més feliços.
Nosaltres també volem esforçar-nos per fer la feina millor i que, els pares i els mestres estiguin tan contents com nosaltres,
Ànims i endavant!
Que passeu un BON DIA!!

dijous, 27 de febrer de 2020

EL BON DIA DEL DIJOUS, 27 de febrer de 2020


Bon dia!
Aquesta setmana hem dit adéu al Carnaval i hem donat la benvinguda a la Quaresma. És temps de fer balanç i valoracions de com han anat les festes i de fer les preparacions per l’arribada de la setmana Santa i la Pasqua.
S’ha acabat el Carnaval nois i noies...i estem molt agraïts perquè ens ho hem passat d’allò més bé! Ens hem disfressat i hem compartit estones de gresca, de treure les vergonyes, de riure plegats...
Aquests dies em va arribar  que havia vingut algú molt important a la festa...
-          Què?? – vaig preguntar...- Qui era? Quin famós ha vingut?-
-          Jesús! Ha vingut Jesús!
-          I ara!! Doncs jo no l’he vist! I vosaltres? L’heu reconegut? De què anava disfressat?

Es veu que a Jesús li encanten les disfresses ... Tot sovint es disfressa de brisa suau, o vent huracanat, d’esbarzer o núvol gris, de pa, d’aigua, de flor, de nen...
Jesús és sorprenent. Ha vingut com si res, com si estigués tot previst. Ha aparegut on aparentment no estava convidat, es va posar unes robes que no li coneixíem , s’havia apuntat a l’agenda posar-se el barret, la samarreta grossa, el davantal de cuiner, i es va pintar unes galtes  vermelles. Va asseure’s a dinar la truita al menjador el dijous llarder i somreia quan algú se’l mirava...

Però...
-De què anava disfressat?
L’he estat buscant tota la setmana fins que he descobert la seva disfressa...
Nens i nenes, Jesús anava disfressat d’AMOR. I el podies trobar en cadascuna de les disfresses que vàreu portar, en cada cara d’il.lusió, en les hores de dedicació i preparació dels balls, en les hores de manualitats i costures de pares i mestres, en la originalitat, en els moments de compartir.
AMOR, nens i nenes, és la capacitat de disfressar-se d’un amic, d’assumir la tristesa d’un company, d’entendre l’alegria d’algú i d’abraçar els vostres mestres pel matí.

Ara, ens toca dir adéu  al Carnaval, però tinc una bona notícia ...
La Neus m’ha donat permís per dir-vos que podem posar-nos la disfressa d’AMOR damunt la bata i no ens la traurem en tot el dia.
 Estimem-nos moltíssim i que tingueu un bon inici de Quaresma.

Helena

diumenge, 16 de febrer de 2020

EL BON DIA DEL DIJOUS, 13 de febrer de 2020

Bon dia a tots!
Quants de vosaltres teniu mascotes a casa? O els heu tingut alguna vegada? Gats, gossos, hàmsters, periquitos...

Aquesta oració està dedicada especialment aquells que teniu gossos a casa.
Avui us vull explicar una història que va passar de veritat. La va explicar una veterinària que es diu Lidia.
Es veu que un dia li van venir a la consulta un gos que es deia BeKer. Estava molt malalt i s'estava morint, així que Lidia va decidir que el millor per l'animal era sacrificar-lo. Els amos de Beker van pensar que el seu fill Marc de 6 anys havia d'estar present i que es pogués acomiadar del seu amic. Quan va arribar el moment, el petit Marc estava tranquil i acariciava al seu gos amb afecte. Al poc Beker es va quedar adormit plàcidament i ja no va despertar.
Llavors tots van seure i es van posar a parlar de per què la vida de les nostres mascotes és més curta que la nostra. Marc que estava escoltant la conversa dels adults va dir: "Jo sé perquè". Tots el van mirar amb sorpresa. I va dir: "Les persones venim al món per aprendre com estimar als altres i ser bones persones, veritat?. Doncs els gossos ja saben com fer-ho i per això no han de quedar-se tant de temps com nosaltres"
A la Lídia la va sorprendre molt aquesta resposta. I això li va fer reflexionar de com podem nosaltres aprendre dels nostres amics els gossos i us faig participes d'algunes d'aquestes reflexions.
- Quan arriben a casa les persones que tu estimes, sempre corre a saludar-los o fer-los un petó.
- Mai deixis passar l'oportunitat de sortir a passejar.
- Estirat abans de llevar-te del llit
- Corre, brinca i juga cada dia.
  • Millora la teva atenció i deixa que la gent et toqui.
  • No tinguis rencúnia. Oblida i perdona les ofenses fàcilment.
  • Evita mossegar (vol dir fer mal) si ho pots resoldre bordant una mica(es a dir protestant o enfadant-te un poquet)
- Quan estiguis feliç, balla i mou tot el cos.
- Sé lleial a les persones.
- Mai pretenguis ser el que no pots ser.
- Si algú que estimes té un mal dia, quedat en silenci, a prop, i suament fer-li sentir que estàs al seu costat.

Espero que aquestes reflexions us ajudin a ser millors i més feliços. Gaudiu de les vostres mascotes.  Us desitjo que passeu un molt bon dia guau!

dilluns, 3 de febrer de 2020

Reflexió-Pregària dijous 30 de gener 2020

La vida és un regal

La vida és com un tren, alguns pugen, alguns baixen.

En aquest camí no estaràs sol, estaràs amb tota la teva família i poc a poc aniràs coneixent més gent. Amb alguns tindràs més afinitat, amb altres menys, però sempre has de recordar ser tolerant.

Poc a poc, amb aquells que tens més afinitat, podràs amb el temps considerar-los de la teva família. Perquè qui té un amic, té un tresor.

El millor en el viatge de la vida és gaudir tots els instants amb les persones que estimes i t’estimen.

La vida està plena de moments que no donem importància, però la tenen. Com aixecar-nos cada matí i veure a les persones que estimem. Cada cosa que facis per tu mateix compte. I t’ensenya a créixer com a persona.

La vida té moments difícils, per això hem de gaudir de les  persones i dels bons moments que la vida ens regala. La vida és un camí que cal recórrer deixant un bon record.

La vida és un regal, un regal que déu ens ha donat a tots nosaltres.

Quan surt el sol indica el començament d’un nou dia, un dia ple d’emocions, de moments i persones especials.

Quan surt la lluna, indica que el dia s’ha acabat, cal descansar per poder gaudir del dia següent al màxim.

La vida és un regal i això no ho podem oblidar mai.  

Lucía Barceló, Aisa Gómez i  Lucía Ortiz, Alumnes de 1r ESO A


divendres, 31 de gener de 2020

EL BON DIA DEL DIJOUS, 16 de gener de 2020

La pregària del dijous 

L’altre dia em vaig aixecar amb ganes de fer  moltes coses. 
Quan vaig mirar per la finestra em vaig adonar que plovia. 
Llavors vaig pensar que podia fer dues coses: 
Enfadar-me perquè no feia sol o pensar que l’aigua aniria molt bé per les plantes i els arbres. 
La mare em va dir que no podria venir a  buscar-me  a l’escola al migdia i que m’hauria de quedar a dinar. 
Vaig tenir dues opcions:
Enfadar-me per no poder anar a casa o alegrar-me per poder estar jugant amb els amics que es queden a dinar. 
Cada dia és com una pastilla de plastilina: 
Segons com, puc fer una bola per llançar-la al cap d’un altre o bé puc compartir-la per jugar tots junts. 
De tu depèn que avui t’ho puguis passar bé o pensis que tot és un rotllo. 
Jesús, ajuda’m a ser més pacient i a veure la part positiva de les coses.

Cada matí, quan ens llevem, els pares ens fan un petó i ens desitgen un “bon dia”. Quan arribem a l’escola, amb els mestres fem l’acollida .
 És el moment per saludar els amics i preparar-nos per fer la feina. També diem “bon dia” a Jesús i li demanem que ens ajudi a fer les coses bé.

Que tingueu un bon dia. 

dijous, 23 de gener de 2020

EL BON DIA DEL DIJOUS, 23 de gener de 2020

Els dos
amics indis

Una vegada, per allà les prades de l’Amèrica, es van trobar dos vailets indis i
van començar a parlar.
S’explicaven moltes i moltes coses de la seva vida i cada vegada estaven més
contents.
Però vet aquí que, un dia, els seus respectius pares, Gran Búfal i Cara
Vermella,
van adonar-se que els seus fills es trobaven i s’ho passaven bé. Ells, però,
estaven molt barallats des de feia temps i, fins i tot, havien lluitat moltes
vegades
per causa de la seva enemistat.
Els pares van prohibir els infants de trobar-se i els van fer quedar sempre al
seu poblat.
Els dos vailets cada vegada s’anaven entristint més i més, no se sabien divertir,
ploraven i, fins i tot, no menjaven... havien perdut el més gran que tenien i no
era cap cosa que es pogués comprar ni canviar-se, sinó que era el seu amic,
l’AMIC.
Al cap d’un temps, els seus pares van reaccionar i els van preguntar per què
estaven així. Ells respongueren: amb les vostres guerres i amb els vostres
orgulls
ens heu tret el millor que teníem: el nostre amic.
Diuen que els dos indis, Gran Búfal i Cara Vermella, van convocar una reunió i,
després de dos dies d’estar tancats a la tenda dels consells -col·locada a una
distància mitjana entre les dues tribus-, convocaren llurs tribus i tots fumaren la
pipa de la pau.
Aquells dos pobles encara avui viuen en pau, gràcies a l’amistat dels dos
vailets
indis. Jo no sé si això és veritat o no, però sí que sé que nosaltres ho podem
fer possible amb els companys de les colònies, perquè volem aconseguir una
tribu d’amics.
Avui amb aquest conte pregària, volem reflexionar sobre l’amistat,
sobre l’amic o amiga de l’ànima... ens farem questes preguntes:
- Quants amics, de veritat, tenim?
- Què hem de fer per ésser vertaderament amics els uns dels altres? i per acabar
volem que tots i totes
- Fem un gest de pau amb el company que tenim a la nostra
dreta, fem-li un petó, una abraçada, una encaixada de
mans...
Que tingueu un molt bon dia i sempre , sempre valoreu
l’amistat!!!!!!!!!!!!!!

diumenge, 12 de gener de 2020

EL BON DIA DEL DIJOUS, 9 de gener de 2020


  • És Nadal quan eixugues una llàgrima en els ulls d'un infant.
  • És Nadal quan poses fi a una guerra i s'enllacen les mans.
  • Cada dia podria ser Nadal a la Terra perquè Nadal, és l'Amor.
  • És Nadal quan apareix l'esperança d'un amor més real.
  • És Nadal quan mor la mentida i reneix la fidelitat.
  • Cada dia podria ser Nadal Terra perquè Nadal, és l'Amor.
  • És Nadal quan el sofriment troba la dolcesa de l'amistat, l'abraçada.
  • És Nadal per als homes i dones de totes les races que viuen la fraternitat.
  • Cada dia podria ser Nadal a la Terra perquè Nadal, és l'Amor.