dilluns, 27 de maig de 2019

Reflexió-Pregària dijous 23 de maig

Bon dia,

Per començar aquesta pregària us llegiré un petit fragment de la cançó que escoltarem més tard, i diu així:

“Si siembras una amistad
Con mimo plántala
Y abónala con paciencia
Pódala con la verdad
Y trasplántala con fe
Pues necesita crecer.”

Tothom tenim un amic, no dels passatgers que apareixen a la teva vida i poc a poc van marxant, sinó aquell que encara que passin els anys, encara que us veieu un cop a l’any, encara que us baralleu és allà sempre.

Els amics són la família que hem escollit, no compartim sang però compartim gustos, aficions, secrets, moments...

Per això aquesta pregària va pels bons amics, per aquells que no només hi són als moments bons, sinó a aquells que també hi són als dolents; els que et fan riure i , de vergades, plorar; els que encara que us baralleu són allà i no marxen, per tots aquells que t’estimen per sobre de tot.

Així que convido a tothom que tingui un bon amic o una bona amiga parli amb ell o ella avui, encara que només sigui per preguntar-li com li ha anat el dia.

Per últim dir que hem de tenir molta més cura de les nostres amistats ja que com deia el fragment que he llegit abans hem de plantar l’amistat amb amor, podar-la amb la veritat,  trasplantar-la amb fe i així l’amistat sempre creixerà.

Que tingueu un molt bon dia.


Yasmin García, alumna de 1r  Batxillerat

dimarts, 21 de maig de 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS 16 DE MAIG

ELS NENS I NENES DE P-5 


Els nens i nenes de P-5 A us volen desitjar que tingueu tots un dia molt especial:
Ple d'emocions (Álvaro)
ple d'amor( Eric M.)
Ple de diversió (Angy)
Ple d'amistat (Iván)
Ple de sorpreses(Keira)
Ple de música(Leo)
Ple de felicitat ( Cesca)
Tots nosaltres us desitgem "Que tingueu un bon dia"!

Cançó: De ellos aprendí. Davia Rees 

dilluns, 13 de maig de 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS, 9 DE MAIG DE 2019



Motivació
Jesús, tu m’ensenyes que els conflictes es resolen dialogant, però mai fent
servir la força física, ni dominant a l’altre, m’ensenyes que el diàleg és font de
benestar, d’enriquiment i de pau i que per conviure he d’estar atent a l’altre,
escoltar-lo i pensar que ell també té idees interessants, encara que siguin
diferents a les meves. Jesús, ensenyeu-me sempre a dialogar.
Pregària
Un dia dos tigres de l’Índia, van començar a travessar, en direccions oposades,
un pont fet amb cordes. El pont era tan estret que no el podien travessar els
dos tigres alhora. Quan es van trobar, justament en el mig, un va dir a l’altre:
“Vés cap enrere i espera fins que passi” L’altre va respondre: “No, jo he arribat
primer al pont. Tu ets que ha de retrocedir”. Cap volia cedir. El cas és que, van
començar a lluitar, i els dos van caure al riu. Ningú sap què va passar després.
Doncs bé. A nosaltres ens pot passar igual. Moltes vegades actuem de la
mateixa manera. I d’aquí, sorgeixen les baralles, les enveges, les guerres...
Nosaltres no volem ser com els tigres. En comptes de barallar-nos, hem de
dialogar, escoltar i saber cedir. T’ho dic: és l’única manera d’avançar.

divendres, 3 de maig de 2019

Escoles amb cor

FESTA INTERGENERACIONAL DE PRIMAVERA DE LA GENT GRAN

L'alumnat de 6è participa fent escrits i poemes dedicats a la figura dels avis i àvies, que Càritas Barcelona els entregarà a la propera trobada que tindrà lloc el dia 23 de maig d'enguany.

A més a més., juntament amb 5è de primària, hem fet dibuixos sobre la primavera, amb colors vius i alegres, que seran pels avis i àvies de Barcelona que es trobaran a la seva festa de la primavera.

Esperem i desitgem alegrar la vida dels nostres avis i àvies amb aquestes creacions que des de l'escola els fem arribar.

Resultado de imagen de avis i avies

dijous, 2 de maig de 2019

Reflexió-Pregària dijous 2 de maig


El dia de la mare se celebra cada any a Espanya el primer diumenge de maig i per aquest motiu, la pagaria d'avui va dedicada a totes les mares que dia rere dia comparteixen amb nosaltres totes les nostres alegries, tristeses i experiències.

Ser mare potser és una responsabilitat massa gran, tan gran que fins i tot s'ha convertit en el desig i somni de moltes dones. Encara sabent que hauran de portar una criatura dins del seu ventre durant 9 mesos i que la seva vida canviarà per complet estan disposades a donar a llum és a dir, han estat valentes de portar-nos al món a cada un de nosaltres. 

Diuen que l'amor més gran que podem rebre és el de la nostra mare i cal començar a donar visibilitat a cada una de les coses que totes elles fan per nosaltres i tot el temps que inverteixen a fer realitat tots els nostres somnis. Tots som conscients que donarien la vida per nosaltres sense pensar-s'ho ni un sol instant i que sobre totes les coses som la seva prioritat però, demostrem sovint l'afecta i l'amor que sentim per elles? 

És important demostrar els nostres sentiments, compartir les nostres vivències i estimar-les igual que ho fan elles, ja que, molts de nosaltres en un futur jugarem aquest paper i, serem conscients de tota la responsabilitat i treball que comporta ser mare o bé pare. Aquest és el millor regal que podem donar-los aquest 5 de maig, un bon somriure acompanyat d'un t'estimo és el millor present que poden rebre.


Dalila Castuera, alumna de 1r Batxillerat
EL BON DIA DEL DIJOUS, 2 DE MAIG DE 2019

UN PAQUET DE GALETES

Una noia estava esperant el seu vol en una sala d’espera d’un gran aeroport. Com que havia d’esperar molta estona, va decidir comprar un llibre i també un paquet de galetes.
Va asseure’s en una sala de l’aeroport per a poder descansar i llegir en pau, i va deixar les seves coses al seient del costat. Deixant aquest seient entre mig, va asseure’s un home que va obrir una revista i va començar a llegir.
Al cap d’una estona a la noia li va agafar gana, va obrir les galetes que tenia al seient del costat, i va començar a menjar.
Quan ella va agafar la primera, l’home també en va agafar una. Ella es va sentir indignada, però no va dir res. Només va pensar: “Que descarat! Si jo fos més valenta, fins i tot li donaria una bufetada per a que no se n’oblidi mai”.
Cada cop que ella agafava una galeta, l’home també n’agafava una.
Allò la indignava tant que no aconseguia concentrar-se ni reaccionar.
Quan quedava només una galeta, va pensar: “què farà ara aquest aprofitat?”
Aleshores, l’home va partir la última galeta i en va deixar mitja per a ella.
Ah, no! Allò li va semblar massa! Es va posar a rebufar de ràbia. Va tancar el seu llibre, va recollir les seves coses i va marxar cap al sector d’embarcament…
Quan va asseure’s a l’interior de l’avió, va mirar dins la seva bossa i per la seva sorpresa, allà estava el seu paquet de galetes, intacte, tancat! Va sentir tanta vergonya!
Només aleshores es va adonar de quan equivocada estava. Havia oblidat que les seves galetes estaven guardades dins la seva bossa! Ja no era temps, ni tenia possibilitats per a donar explicacions o demanar disculpes.
Però sí per a raonar:
Quantes vegades a la nostra vida traiem conclusions, quan hauríem d’observar millor? Quantes coses no són exactament com pensem sobre les persones?
Us convido a pensar i a reflexionar sobre aquesta història.

Que passeu un bon dia nens i nenes de la Immaculada!