diumenge, 22 de gener de 2017


EL BON DIA DEL DIJOUS, 19 DE GENER DE 2017


En Martí anava a l’escola i aprenia moltes coses.
Era un nen molt alegre i el que més li agradava era jugar al pati. Jugava al sorral amb les pales, els rasclets, les galledes i…tirava sorra sense mirar on queia.
Era un bon nen, però a vegades no podia controlar els seus impulsos. A més últimament havia après a dir paraulotes, aquestes paraules tan lletges…Aviat es va adonar que quan tirava sorra enlaire, els altres infants s’enfadaven. Quan donava empentes fortes, ploraven. Quan deia una paraulota , els nens li ho deien a la mestra i llavors no podia jugar perquè havia de parlar amb la mestra i els companys.
Un dia, el Martí estava trist, assegut al banc de l’escola. La mestra s’hi va acostar i li va preguntar que li passava. Ell va respondre: “ La meva amiga Clara està enfadada amb mi perquè diu que li tiro sorra, dono empentes i dic paraulotes…Crec que és veritat i ara no sé què puc fer…
La mestra va agafar una pedra del pati i li va donar al Martí. Li va dir: És un regal que et faig. Te la posaràs a la butxaca cada dia quan entris a lèscola i la tornaràs a deixar al lloc que tu triaràs quan marxis. Quan sentis que tens ganes de donar empentes o tirar la sorra enlaire, l’acariciaràs i et diràs a tu mateix , en veu interior: M’agrada que els nens i nenes juguin amb mi contents.
En Martí va acariciar la pedra i va dir: M’agrada aquest regal, és una pedra màgica, oi? Crec que m’ajudarà. En comptes de donar empentes per trobar un lloc, preguntaré si em deixen posar on vull. Si em surt de dir alguna paraulota, la canviaré i diré una paraula dolça i bonica. I al sorral faré pastissos, castells, forats i muntanyes per fer córrer els cotxes en lloc de tirar la sorra enlaire.”
En Martí va veure com en pocs dies tots els nens i nenes de l’escola volien jugar amb ell perquè era un noi amb moltes idees i sempre proposava jocs ben divertits. Les paraules i el regal màgic de la mestra li havien estat un gran remei. En Martí va pensar que els problemes es poden arreglar pensant i triant una bona solució.

 QUE TINGUEU UN BON DIA!!!

 

divendres, 13 de gener de 2017



EL BON DIA DEL DIJOUS 12 DE GENER DE 2017



Una tassa de brou

Aquesta és una història real, viscuda a Suïssa, en un restaurant autoservei.

 “Una senyora de setanta-cinc anys, agafa una tassa i li demana al cambrer que li ompli de brou. Després s’asseu en una dels taules del local. Quan tot just s’ha assegut, s’adona que s’ha descuidat el pa. S’aixeca i es dirigeix a agafar un panet per menjar-se’l amb el brou, i torna al seu lloc.
Sorpresa! Davant de la seva tassa de brou s’hi troba assegut un magrebí, que està menjant  sense immutar-se.
– Això és massa ! –pensa la senyora– però no em deixaré robar !
I dit i fet, parteix el panet a bocins i els tira dins la tassa que tenen al davant el magrebí i ella, i hi posa també la cullera.
El magrebí, complagut, somriu. Prenen una cullerada cadascú fins acabar-se la sopa, tot en un absolut silenci.
Acabada la sopa, el magrebí, s’aixeca, s’acosta a la barra i torna amb un gran plat d’espaguetis i         dues forquilles.
Mengen tot dos del mateix plat, en silenci. Acaben el plat i s’acomiaden:
– Fins aviat ! –li diu la senyora.
– Adéu ! –li respon l’home, amb un somriure als ulls. Sembla satisfet haver fet una bona acció, i s’allunya.
La dona el segueix amb la mirada; vençut el seu estupor busca amb la mà la bossa de mà que havia deixat penjada a l’espatllera de la cadira... Però: Sorpresa !
La bossa de mà ha desaparegut.  "Així doncs aquest magrebí... "
Quan ja anava a cridar: "Lladre, agafeu aquell lladre !", mira al seu voltant, i veu la seva bossa de mà penjada en una cadira, dues taules més enrere d’on estava ella, i sobre la taula una plata amb una tassa de brou, ja fred.
Immediatament s’adona del que ha passat: No ha estat el magrebí el que ha menjat la seva sopa. Ha estat ella qui, equivocant-se de taula, ha menjat gràcies al magrebí, com una gran senyora.
Amb aquest fet real que us acabem de llegir, volem aconseguir que cada un de nosaltres reflexionem sobre la necessitat de NO JUTJAR als altres per les aparences.
TOTS ens hem de mirar amb ulls de GERMANS..

Que tingueu un BON DIA.!!



divendres, 6 de gener de 2017

FESTA DE L'EPIFANIA


Resultat d'imatges de goigs als sants reis mags
Goigs a llaor dels Sants Reis Baltasar, Gaspar i Melcior

Puig amb Déu nostre Senyor
regneu per eternitats:
Baltasar, Gaspar i Melcior
sigueu nostres advocats.

Veiéreu en el Orient
la misteriosa Estrella
i coneguéreu per ella
del Senyor el naixement,
puix d'ell sigué expressament
el tal signe profetitzat.

I donant-vos llum i guia
dita Estrella, emprenguéreu
el llarg camí, ni cas féreu
dels perills ni la fatiga,
prosseguint vostre fervor
fins a veure Jesús nat.

Quan a Betlem arribàveu
aquella Estrella s'aturà,
i centellejant mostrà
ésser allí el que cercàveu,
s'alegrà el vostre cor
aconseguint el desitjat.

Encara que amb molta pobresa
encontreu al Salvador,
reconeixent llur grandesa
li rendiu reials honors;
en advertir l'immens tresor
d'aquella humanitat.

D'Herodes la hipocresia
us havia demanat
que el lloc del que naixia
li diguéssiu al tornar;
però per una altra via
per un Angel sou guiats.

Vostra singular constància
en seguir la veu de Déu,
us mereixé en la Pàtria
els bens eterns que goseu;
que nosaltres logrem feu
una tal felicitat.

Puig amb Déu nostre Senyor
regneu per eternitats:
Baltasar, Gaspar i Melcior
sigueu nostres advocats.