dimarts, 1 de febrer del 2022

Dia DENIP

Avui, dia 31 de gener, és un dia de reflexió i agraïment. Donem gràcies per totes les coses que tenim i les persones que ens envolten; ja que hi ha altres persones que no tenen una educació, una casa o un plat de menjar cada dia.

Ara més que mai valorem tot que tenim, en aquests moments difícils, és hora de viure en pau, tots hem de donar de recolzar-nos els uns als altres, de tenir empatia amb tots aquells que no tenen els recursos que nosaltres tenim i deixar de banda les nostres diferències,

Malauradament, cal recordar que encara no hi ha pau en tot el món, però cada un de nosaltres per contribuir per aconseguir un món millor. Per eliminar la violència encara hem d’eliminar moltes formes: les guerres, la violència de gènere, el terrorisme, el maltractament, la destrucció del medi ambient o la venda il·legal d’animals.

Per poder eliminar aquesta violència, hem de començar per l’escola: no hi ha d’haver baralles, insults, hem de saber compartir més, ajudar-nos més i ser més empàtics. Tots tenim dret a viure en pau i no tenir por de res ni de ningú. Cal recordar que és normal tenir conflictes, tanmateix els hem de saber solucionar amb diàleg, respecte i tolerància.

Volem fer també una crida a tothom d’actuar amb la responsabilitat que la situació requereix, per respecte a nosaltres mateixos, als de casa, als nostres companys, als sanitaris, a la família, i, sobretot, a aquelles persones que segueixen endavant encara i aquesta situació que ens envolta. Ara és el moment d’ajudar-nos els uns als altres i estar més units que mai, i no de crear més diferències i conflictes.

En aquests moments, doncs, encara i tot el que hem passat i el que ens vindrà, ens comprometem a posar el nostre granet de sorra per aconseguir un món més respectuós i tolerant.

Per acabar us volem recordar unes paraules de John Lennon

“Somia amb un món d’amor i pau, i el farem realitat”

Ona Acedo; Leydi Cristina Espinoza; Paula Saco

Imagine John Lennon

dijous, 20 de maig del 2021

Reflexió-Pregària 20 de maig 2021

La bondad es una cadena de oro que nos enlaza a todos.

Dicen que la bondad es la única inversión que nunca falla. Es decir, que sembrar buenos actos revierte en un beneficio universal, pues digamos que hacemos florecer los corazones que tocamos con ella. De este modo, especialistas en el tema como David Keltner, profesor de la Universidad de Berkeley, Estados Unidos nos señala algo importante.

 

·      Como director del “Centro para la investigación de la bondad” señala que los valores que vertebran nuestras sociedades modernas, a veces, derriban por completo nuestra tendencia natural hacia la compasión o la bondad.

 

·         Cuidar de esta dimensión garantiza no solo crear civilizaciones más respetuosas. Sino que, además, estudios como los llevados a cabo por el doctor en neuropsicología, Richard Davidson, de la Universidad de Madison (Wisconsin), la clave del auténtico bienestar es practicar la bondad.

 

En este sentido, tenemos que evitar aquellas actitudes que justifican que no movamos ni un dedo por los demás pensando que otro que venga detrás lo hará. Recordemos que el mundo se hunde con la maldad y se eleva con la bondad.

Dicho de otra manera, la bondad es la expresión madura de la experiencia humana que pone el énfasis en el beneficio mutuo. Es decir, es el fiel reflejo de un corazón educado y emocionalmente inteligente que todos deseamos poseer.

https://www.youtu.com/watch?v=l6KUpXtTYQk

divendres, 14 de maig del 2021

Reflexió-Pregària dijous 6 de maig

 L’objecte sense el qual no podria viure...

Pels volts de Sant Jordi, sentim la paraula “llibre” a tot arreu: a la televisió, als diaris, a les revistes i, fins i tot, a les xarxes socials. Per Sant Jordi, les llibreries surten al carrer, recomanant llibres i donant visibilitat a la lectura, però els llibres es venen i es poden llegir tot l’any. Us imagineu un món sense llibres?

En l’àmbit personal, la meva vida sense llibres seria molt trista perquè sentiria que em falta alguna cosa, tindria un sentiment de buit al meu cor, perquè encara que sembli una bogeria, per mi els llibres són molt importants a la vida. Quan estic malament, quan estic contenta, no importen els meus sentiments perquè quan llegeixo sempre em sento millor. Quan llegeixo és com si sortís del món, com si viatgés a un altre univers. Quan llegeixo sento que estic dintre dels llibres: en mons de fantasia, on els éssers mitològics i la màgia existeixen, on puc viure les històries que jo vulgui. També m’encanten els llibres perquè aprenc coses noves pel meu compte, cosa que si no hi hagués llibres, no podria fer.

En l’àmbit general, si els llibres no existissin, el que aprengués seria perquè la gent ho explica oralment, per tant, les escoles i tot en general canviarien bastant. Tampoc coneixeríem res del passat, perquè tots els escrits antics que tenim avui dia no existirien, bé, potser alguna cosa coneixeríem per dibuixos o objectes, però no tantes com sabem avui dia.

En conclusió, la meva vida sense llibres seria molt diferent perquè tindria un sentiment de buit al meu cor i potser no sabria tantes coses com sé ara. Potser el món seria molt diferent perquè no coneixeríem tantes coses del passat i l’aprenentatge també seria molt diferent sense els llibres.

 Paula Saco, 3r ESO B

                                         

 Amagada primavera, Txarango                                                  

dijous, 13 de maig del 2021

Reflexió-Pregària dijous 13 de maig 2021

 

El passat diumenge va fer 76 anys que va acabar la Segona Guerra Mundial a Europa, tema que hem treballat àmpliament a classe.

Amb aquesta premissa pot ser un bon moment per plantejar-nos què és la PAU.

Volem compartir amb vosaltres 6 frases sobre la PAU que van dir personalitats importants de la història i que poden ajudar-nos a reflexionar sobre que podem fer i com podem treballar per aconseguir-la des de la nostra humilitat i pensant en les coses petites que podem fer.

 

• "Els homes construïm molts murs però pocs ponts" (Isaac Newton).

• "La pau comença amb un somriure" (Santa Teresa de Calcuta)

• "No n'hi ha prou amb parlar de pau. Un ha de creure en ella i treballar per aconseguir-la "(Eleanor Roosevelt).

• "Si vols la pau, no parlis amb els teus amics. Parla amb els teus enemics "(Moshe Dayan).

• "O caminem tots junts cap a la pau, o mai la trobarem" (Benjamin Franklin).

• "La pau és filla de la convivència, l'educació i el diàleg”. (Rigoberta Menchú)

 Alumnes de 1r de Batxillerat


Escriurem

dijous, 11 de març del 2021

Reflexió-Pregària dijous 11 de març 2021

Els avis i les àvies normalment se senten sols, per això, acompanyar-los és la millor opció.

Els podem acompanyar fent-los saber que són útils, encarregant-los tasques adients a les seves capacitats, podem anar a comprar plegats, els podem posar cançons de la seva joventut...

Podem fer-los recuperar aficions passades, com sortir amb els amics, pintar o, fins i tot, jugar a golf.

Estaria molt bé explicar-los actualitats tecnològiques i socials, perquè no se sentissin desplaçats de la societat.

També els hem de transmetre alegria i motius per viure i gaudir de la vida, com per exemple els nets, si en tenen, és clar.

Hem d’escoltar els seus consells per aprendre de l’experiència, són una veritable enciclopèdia oral.

I, sobretot, els hem de fer saber que ens els estimem i que tant com ells ens necessiten, nosaltres també  els necessitem.

Natàlia de Palomar, 4 ESO B

Cançó: Dave Fenley - "Grandpa (Tell Me 'Bout The Good Old Days)" Official Video (The Judds Cover)

dissabte, 30 de gener del 2021

Dia escolar per a la no violència i la pau

Manifest per la Pau

Donem gràcies a tot el que tenim: a una escola on poder anar a prop de casa, amb professors sempre disposats a ajudar-nos, una educació que ens obrirà les portes a un futur, una família que ens estima i un plat a taula.

Ara més que mai valorem tot que tenim, i ara tenim l’oportunitat de ser-ne conscients. Vora quatre mesos vam perdre la forma de vida que teníem i en aquell moment no valoràvem, i no van ser temps gens fàcils.

Tot i així, de totes les coses dolentes s’ha de trobar una part positiva. Recordeu quan sortíem als balcons a ritme del Resistiré? Aquells moments amb la família, quan teníem temps per veure pel·lícules plegats, jugar a jocs de taula... és innegable que ens vam unir molt més. O el retrobament amb les persones que tant estimàvem i que només havíem pogut veure a través d’una pantalla, la qual no va impedir que perdéssim la il·lusió i l’estima que els teníem i seguim tenint. Podríem dir, doncs, que tot plegat ens va ajudar a valorar el que tenim molt més.

Tot i així, hem de ser conscients que això que nosaltres vam viure un temps relativament curt, quan no podíem anar a l’escola, al parc o veure els amics, hi ha persones que ho viuen el dia a dia, a causa de les guerres, la violència i la por.

 

Ara més que mai, en un moment molt difícil per tothom, és hora de viure en pau, de recolzar-nos els uns als altres, de tenir empatia amb tots aquells que no tenen els recursos que nosaltres tenim i deixar de banda les nostres diferències, ja que si una cosa ens ha ensenyat la pandèmia és la importància d’estar units.

Per tant, encara que aquesta situació no sigui gens senzilla, hem d’intentar entre tots fer les coses el millor possible per aconseguir que això s’acabi ben aviat. Evitem tots els problemes de convivència, siguem solidaris i respectem-nos independentment de qui siguem, d’on vinguem i a qui estimem.

Volem fer també una crida a tothom d’actuar amb la responsabilitat que la situació requereix, per respecte a nosaltres mateixos, als de casa, als nostres companys, als sanitaris, a totes les persones que han estat en primera línia en aquesta pandèmia, i, sobretot, a tots els que aquest virus s’ha emportat i a les seves famílies. Ara és el moment d’ajudar-nos els uns als altres i estar més units que mai, i no de crear més diferències i conflictes.

En aquests moments, doncs, hem de demostrar que aquesta situació ens ha servit per aprendre, per valorar i ser conscients que una societat en pau i sense violència farà que seguim endavant i que res no ens aturi.

Noelia Jaraíz i Laia Álvarez. 2n Batxillerat

dimarts, 8 de desembre del 2020

Pregària a la Immaculada

Arriba al meu mòbil avui dia de la Immaculada aquesta bonica pregària del Papa Francesc.




divendres, 4 de desembre del 2020

Pregària festa Immaculada

 

En condicions normals, és a dir, si el coronavirus no fos present entre nosaltres, avui 4 de desembre, a aquesta hora, estaria tota l’escola celebrant la festa de la nostra patrona. Hauríem sortit tots al pati a celebrar l’Eucaristia, al llarg del matí i de la tarda celebraríem aquesta festa amb inflables, activitats esportives, tallers, gimcanes, etc.

La Covid 19 i les mesures sanitàries no deixen que puguem celebrar la nostra festa com ho fem cada any. Però no per això deixem de celebrar-la, caldrà fer-ho d’una altra manera, sense sortir als patis de la nostra escola i sense interactuar entre nosaltres. Potser aquest any la celebració és molt més al nostres cors.

A l’evangeli d’avui hauríem llegit el relat de l’anunciació on l’àngel, en nom de Déu, li demana a Maria que sigui mare de Jesús. Després de l’acceptació de Maria, l’àngel li comunica que la seva cosina Isabel està esperant un infant, està de sis mesos i l’embaràs entra ja en la darrera etapa. Maria, enlloc de caure en la autocontemplació per l’anunci que l’àngel li acaba de fer, es posa en camí a casa de la seva cosina per ajudar-la en allò que necessiti.

Us convidem avui, festa de la patrona de l’escola, i en els moments no gens fàcils que ens toca a tots viure com a conseqüència del coronavirus, a reflexionar i pensar quines són les persones del nostre costat, de prop nostre, que necessiten la nostra ajuda. Quins companys, amics, familiars necessiten de nosaltres un somriure, una paraula engrescadora, una trucada telefònica, un dibuix d’ànim, un petó o una abraçada telemàtica, un missatge de suport.

Certament no podem sortir als patis de l’escola a fer les activitats que avui s’haurien programat, però podem sortir de nosaltres mateixos, com va fer Maria, a trobar a tots aquells a qui podem donar suport amb la nostra companyia i la nostra alegria.

diumenge, 22 de novembre del 2020

Reflexió-Pregària dijous 19 de novembre 2020


La homofobia, ese miedo o asco hacia una persona igual que tú, pero con distintos gustos. Alguien que tal vez tiene tu edad, tu altura, tu ropa, tu pelo, todo, menos tus gustos y tu respeto hacia otra persona.

Alguien que es igual de importante que tú y tendría que ser igual de respetable que tú, pero por culpa de esta sociedad no lo es.

Gente que por culpa de personas no son felices o no se sienten iguales al resto, que se acaban suicidando o apartando de los demás porque se sienten raros, cuando no saben que no tienes razón por pensar de esa manera o por ese asco que las tienes, pero no solo tú, sino todo el mundo.

Hay comentarios, miradas, gestos y mucho más que para ti puede ser una tontería, pero la otra persona se pasa día y noche pensando que no es suficiente y que no vale para nada.

Ahora ponte en su situación, piensa por todo lo que tiene que pasar esa persona, día tras día, los insultos, las burlas… Y después llegar a casa y hacer como si nada, porque hay veces que ni tus padres te apoyan. Entonces, ¿Crees que esa persona está bien?

El género no define el amor que tienes hacia una persona. ¿Tú crees eso?

https://www.youtube.com/watch?v=PVjiKRfKpPI

Alba, Helena, Iona, Júlia, Laura i Noa 2n ESO B

dissabte, 10 d’octubre del 2020

Reflexió-Pregària dijous 8 d'octubre 2020

PREN-TE TEMPS 


Pren-te temps per fer alegres els altres

és la joia de les persones.
Pren-te temps per comprendre
és la font de la fraternitat.
Pren-te temps per escoltar
és un enriquiment sense preu.
Pren-te temps per descansar
és una ajuda per al cos i l’ànima.
Pren-te temps per somriure

És font d’alegria

Pren-te temps per fer excursions
és la joia del conèixer.
Pren-te temps per expressar-te
és una veu per als altres.
Pren-te temps per ajudar els altres
és la font de la convivència.
Pren-te temps per donar gràcies a Déu
s'ho mereix.
Pren-te temps per a l'art
és donar vida a les coses.
Pren-te temps per parlar
és la manera d'entendre's.

Pren-te temps per fer silenci

i el silenci et parlarà.

 

Pren-te temps per somniar
és la ruta de la fantasia.
Pren-te temps per caminar
estimaràs la natura.
Pren-te temps per callar i escoltar
aprendràs dels altres.
Pren-te temps per cantar
és la font de l'alegria.
Pren-te temps per superar-te
en tens obligació.
Pren-te temps per a la pobresa
és la felicitat veritable.
Pren-te temps per caminar
descobriràs nous camins.
Pren-te temps per realitzar-te
arribaràs a ser persona.
Pren-te temps per construir
serà un profit per als altres.

 

Aprofitem per donar la benvinguda als alumnes de 1r d’ESO i a tots els alumnes nous al centre.

Que tingueu un bon dia


divendres, 3 d’abril del 2020

Reflexió-Pregària dijous 2 d'abril de 2020


Hi havia una vegada ...

Un dia del mes de març, ja fa molt de temps, un mestre d'escola va portar globus a la seva aula i va regalar-ne un a cada alumne.

Va demanar a cadascun que posés el seu nom al globus que els havia regalat, que els deixessin a terra i que sortissin de la classe.

Un cop a fora, els va dir: 
"Tenen 5 minuts perquè cadascú trobi el globus, el que porta el seu nom".

Els alumnes van entrar corrent a buscar cadascun el seu globus. S'atropellaven els uns als altres. Els globus voleiaven, amb tant moviment dels nens.

Es van acabar els 5 minuts i ningú no havia pogut trobar el seu.

El mestre els va dir ara: 
"Agafeu qualsevol globus i entregueu-lo a l'amo del nom que porta anotat".

En tot just un parell de minuts tots els alumnes ja tenien el seu a la mà.

Finalment, va dir el mestre:
"Nois, els globus són com la felicitat. Ningú la troba buscant la seva, només.
En canvi, si cadascú es preocupa per la de l'altre, troba ràpid la que li pertany".
I ara, nosaltres també tenim un globus amb el nostre nom escrit i, ara més que mai, ens necessitem els uns als altres.

No és per tu, ni per mi.

No és pels teus, ni és pels meus. És perquè ara la salut de tots, està a les nostres mans.

Tingues cura i cuida't.

Psico amb Globus! | Escola Mestre Agustí Barberà

divendres, 20 de març del 2020

EL BON DIA DEL DIJOUS 12 DE MARÇ 2020


EL NEDADOR OLÍMPIC


 A les últimes olimpíades, un nedador es va proclamar campió olímpic per només unes dècimes de segon respecte dels seus rivals. Imagineu-vos, només per unes dècimes de segon! Segur que per haver aconseguit aquesta diferència ha hagut d’entrenar hores i hores, dies i dies, setmanes i setmanes, mesos i mesos, anys i anys...
Segur que hi havia molts dies que estava cansat i que li feia mandra d’anar a entrenar. Segur que, més d’un dia, va pensar:
- Va, avui no aniré a la piscina, ja hi aniré demà... Però cada dia es treia  la mandra de sobre i hi anava. Apa, cap a la piscina! Va dir.
 Nosaltres som una mica com aquest nedador. Cada dia venim a l’escola a treballar, a estudiar, a aprendre coses. Segur que, més d’un dia, ens ha fet mandra aixecar-nos del llit i venir. Però hem vingut, és la nostra feina.  Dia a dia, setmana a setmana... Segur que ,d’aquí uns anys, com el nedador, descobrirem que tots aquetes esforços que fem ara per aprendre coses han valgut la pena i que ens sentim més bé i som més feliços.
Nosaltres també volem esforçar-nos per fer la feina millor i que, els pares i els mestres estiguin tan contents com nosaltres,
Ànims i endavant!
Que passeu un BON DIA!!

dilluns, 3 de febrer del 2020

Reflexió-Pregària dijous 30 de gener 2020

La vida és un regal

La vida és com un tren, alguns pugen, alguns baixen.

En aquest camí no estaràs sol, estaràs amb tota la teva família i poc a poc aniràs coneixent més gent. Amb alguns tindràs més afinitat, amb altres menys, però sempre has de recordar ser tolerant.

Poc a poc, amb aquells que tens més afinitat, podràs amb el temps considerar-los de la teva família. Perquè qui té un amic, té un tresor.

El millor en el viatge de la vida és gaudir tots els instants amb les persones que estimes i t’estimen.

La vida està plena de moments que no donem importància, però la tenen. Com aixecar-nos cada matí i veure a les persones que estimem. Cada cosa que facis per tu mateix compte. I t’ensenya a créixer com a persona.

La vida té moments difícils, per això hem de gaudir de les  persones i dels bons moments que la vida ens regala. La vida és un camí que cal recórrer deixant un bon record.

La vida és un regal, un regal que déu ens ha donat a tots nosaltres.

Quan surt el sol indica el començament d’un nou dia, un dia ple d’emocions, de moments i persones especials.

Quan surt la lluna, indica que el dia s’ha acabat, cal descansar per poder gaudir del dia següent al màxim.

La vida és un regal i això no ho podem oblidar mai.  

Lucía Barceló, Aisa Gómez i  Lucía Ortiz, Alumnes de 1r ESO A


dimecres, 11 de desembre del 2019

INTRODUCCIÓ EUCARISTIA DIA DE LA IMMACULADA



Benvinguts i benvingudes un any més a la festa de la Immaculada.

Ahir, 8 de desembre, va ser el dia de la Immaculada Concepció, qui dona nom a la nostra escola, i per tant, avui celebrarem i gaudirem aquesta festa plena d’activitats especials. Com aquesta és l’última festa de la Immaculada dels alumnes de 2n de Batxillerat i de molts dels alumnes de 4t d’ESO, volem aprofitar per donar gràcies.

Per començar, donem gràcies a l’escola, per haver-nos acollit durant tants anys i haver-nos fet créixer físicament i com a millors persones. Molts de nosaltres portem des de P3 a l’escola i aquí hem viscut molt bons i no tan bons moments que ens han servit per ajudar-nos a créixer i convertir-nos en les persones que som ara.

Donem gràcies als pares, per haver decidit portar-nos a aquesta escola. Com a totes les escoles, sempre hi ha aspectes que podríem millorar, però en aquesta escola es treballa dia a dia perquè la convivència sigui cada dia millor, perquè ens trobem igual de còmodes que a casa i perquè se’ns obrin el màxim de portes possibles cap al nostre futur.

Donem gràcies a totes les germanes, a les que encara són aquí i a les que, desgraciadament, ja no hi són, però que des de ben petits ens van cuidar sempre. Ens portarem sempre un molt bon record de vostès, per la vostra gentilesa, per obrir-nos les portes de casa vostra i per totes les camamilles que ens vau donar per curar els nostres mals de panxa.

Donem gràcies a tots els professors i professores d’infantil, de primària, de l’ESO i de Batxillerat, que ens han acompanyat en el nostre camí d’aprenentatge de la millor manera possible. Volem donar-vos les gràcies per la vostra paciència, per motivar-nos a aprendre, per cuidar-nos com pares i mares, per ajudar-nos en els nostres moments més difícils i per aguantar tots els mals de cap que us hem provocat.

I, per últim, donem gràcies a tots els companys i companyes, els de la nostra classe, els d’altres edats i els que han marxat a una altra escola. Entre tots nosaltres hem contribuït a fer que cada dia sigui una festa, a ajudar-nos en tot moment, a aprendre dels errors, a confiar en els altres i a crear una família que sabem que seguirà unida encara que cadascú agafi un camí diferent.

Han estat uns 15 anys molt especials i inoblidables. El temps va passant i sabem que en no res haurem de dir l’últim adéu a l’escola i a totes les persones que s’hi quedaran a dins. Només volem dir-vos que aprofiteu al màxim els anys que us queden aquí i que esperem que gaudiu moltíssim el dia d’avui.

Moltes gràcies per tot.

Alumnes de 2n Batxillerat

diumenge, 1 de desembre del 2019

Calendari d'advent

Arriba al meu mòbil, avui primer diumenge d’advent, aquest calendari d’advent. El comparteixo al bloc de pastoral de l’escola. Una petita reflexió per cadascun dels dies fins Nadal. Està en francès, algunes coses no són difícils d'entendre... sempre podeu utilitzar alguna eina informàtica per traduir. Bon Advent camí de Nadal

Resultat d'imatges de le calendrier de l'avent de la bienveillance

divendres, 22 de novembre del 2019

Reflexió-Pregària dijous 14 de novembre 2019


Bon dia, comencem amb la pregària del matí.

Avui volem reflexionar un assumpte que ens afecta a tots i és saber demanar perdó i donar les gràcies, ja que sembla que actualment se’ns estigui oblidant la seva importància.

Per què quan sabem que ens hem equivocat ens costa tant reconèixer-ho? Per què no demanem perdó a aquella gent propera als qui hem fet mal? A vegades l’orgull propi ens supera i provoca conflictes amb la gent que ens envolta.

Hem de començar a pensar en els sentiments dels altres i saber tenir empatia. També hem de donar les gràcies a totes aquelles persones que formen part de la nostra vida i sempre estan al nostre costat per escoltar-nos, per donar-nos un cop de mà sempre que ho necessitem, per acceptar-nos i per perdonar-nos, ja que aquest és el significat d’estimar algú.

A més, hem de saber apreciar el temps que passem amb una persona perquè cada moment compta i és millor recordar aquells qui estimes amb alegria. I tots aquells que només et volen fer mal o aprofitar-se de tu, el millor és fer-los fora de la teva vida.

Per acabar, us volem dir que encara que la vida us posi molts obstacles, heu d’intentar afrontar-los amb positivisme i ser feliços. Mai deixeu que algú us ho impedeixi.

Estimeu, perdoneu, demaneu perdó i gaudiu de la companyia dels altres.

Que tingueu un molt bon dia!


Yasmin García i Laura Rodríguez, alumnes de 2n Batxillerat


diumenge, 9 de juny del 2019

Pasqua de Pentecosta

Un bon amic, m'envia avui diumenge de Pentecosta, aquesta interessant reflexió que comparteixo amb vosaltres.

Los discípulos de Emaús reconocieron a Jesús al partir el Pan. En aquel gesto, en aquella acción de partir y repartir les reconocieron.

¿A dónde voy? ¿qué ocupa mi corazón? ¿qué son esas cosas que obnubilan mi vida y no me dejan reconocer a Jesús cuando sale a mi encuentro, cuando camina junto a mí?

A Jesús, le vemos, lo conocemos, sabemos tantas cosas de Él, pero no lo reconocemos.

El Espíritu Santo es quien nos ayuda a reconocerlo y poder decir como Maria Magdalena: ¡Rabbuní!, o como Juan: es el Señor!, o como Tomás: Señor mío y Dios mio.

Jesús no resucitó para vengarse, condenar o castigar. Resucitó para dar más misericordia, derramar más amor, dar paz y alegría. En definitiva, para darnos el Espíritu Santo.

Por eso en la misericordia, en el amor benevolente, en la paz y en la alegría, le reconocemos a Él.

¿Quiénes son los otros para ti?

Te conozco, eres María, Pepe, Luis..., conozco a tus padres, tu familia, tu biografía... Y el Espíritu Santo hace que te reconozca como luz, fuego, palabra, perdón, amado, hermano, Hijo de Dios...

Con el Espíritu Santo les reconocemos en toda la creación, el todo que existe, en el ser humano, en el amigo, en ti, en mí.

Que reconozcan en nuestras vidas el gesto de partir el pan, el amor misericordioso, que vivimos en Paz.

Ven Espíritu divino, manda tu luz desde el cielo. Padre amoroso del pobre; don en tus dones espléndido, luz que penetre las almas; fuente del mayor consuelo... Amén



Resultat d'imatges de els dons de l'esperit sant


dimarts, 21 de maig del 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS 16 DE MAIG

ELS NENS I NENES DE P-5 


Els nens i nenes de P-5 A us volen desitjar que tingueu tots un dia molt especial:
Ple d'emocions (Álvaro)
ple d'amor( Eric M.)
Ple de diversió (Angy)
Ple d'amistat (Iván)
Ple de sorpreses(Keira)
Ple de música(Leo)
Ple de felicitat ( Cesca)
Tots nosaltres us desitgem "Que tingueu un bon dia"!

Cançó: De ellos aprendí. Davia Rees