dijous, 26 d’abril de 2018

EL BON DIA DEL DIJOUS, 26 D'ABRIL


Una vegada hi havia dos germans que van anar al circ, el Miquel i l'Ayita. Tot just arribar, es van quedar fascinats per les llums de colors i l'olor de cotó que sucre que es respirava a l’entrada.
Seguidament, van al·lucinar amb la valentia de l'equilibrista quan passava caminant per un cable que gairebé NO es veia perquè estava molt lluny i van riure moltíssim amb l'alegria del pallasso. Així i tot, el número que més els va sorprendre va ser el de l'elefant. L'enorme elefant amb la seva gran mida, pes i força va fer que quedessin ben bocabadats.
En acabar l'espectacle, van passar per davant del gran i majestuós elefant el qual es trobava cordat a una llarga cadena metàl·lica que al seu torn estava agafada a una estaca. Aquesta estaca feta de fusta era ben petita, gairebé minúscula, i, la part de estava soterrada era d'uns pocs centímetres. Així, tot i que la cadena fos grossa i poderosa, semblava obvi que un animal capaç d'arrencar un arbre amb la seva força, podria alliberar-se amb facilitat d'aquella petita fusta i fugir. El misteri va captar l'atenció d'en Miquel i l'Ayita que es van començar a preguntar perquè no s'escapava. Com ambdós tenien 4 anys,  encara confiaven en la saviesa dels adults i van preguntar als seus pares, els seus tiets, inclús, a la seva senyoreta del col·legi Immaculada Concepció d'Horta.
Uns van contestar que l'animal no s'escapava perquè estava ensinistrat. Aleshores en Miquel va fer una pregunta obvia: Si està ensinistrat perquè el corden? I no recorda haver rebut una resposta coherent...
Passats uns anys, van descobrir que, per sort, alguna persona molt sabia havia trobat una resposta. L'elefant del circ no escapa perquè ha estat cordat a una fusta semblant a aquesta, però molt més gran, des que era petit. El van cordar tot just acabat de néixer i l'indefens animal va tirar i tirar, i tirar nit i dia, tractant d'escapar. Però, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella fusta SI que era massa gran per ell. Quan ja no podia més, esclatava a plorar i s'adormia esgotat, amb les llàgrimes als ulls. L'endemà ho tornava a intentar, i el següent, i el següent... Fins que, un dia, un dia terrible per la seva història, l'animal va acceptar que no podia i es va resignar al seu destí. Així que l'enorme animal que veiem al circ no escapa, perquè CREU QUE NO POT. Té gravat en la memòria la impotència que va sentir els dies següents al seu naixement i MAI, MAI, MAI MÉS ho ha tornat a intentar....

Crec que tots som una mica com l'elefant de circ: vivim pensant de "no podem", simplement, perquè quan érem petits, ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Vam fer el mateix que l'elefant, gravant a la nostra memòria: no puc i MAI podré. Així que crec que no hem de deixar d'intentar aconseguir les coses que realment volem, d'esforçar-nos, ja que un dia el nostres esforços seran recompensats.


dijous, 19 d’abril de 2018

EL BON DIA DEL DIJOUS 19 D’ABRIL


EL BON DIA DEL DIJOUS 19 D’ABRIL

Motivació
Un pagès ancià tenia varis fills joves que es portaven malament entre si, sense que fossin suficients per arreglar els consells dels seus pares. Un dia els va convocar a tots i manant portar una porció de vares, i fent-les un feix, els va preguntar quin d’ells s’atrevia a trencar-lo. Un darrere l’altre tots es van esforçar per aconseguir-ho, però cap va poder aconseguir-ho. Llavors el pare va desfer el feix i prenent les vares una a una els va mostrar com de fàcilment es partien, i de seguida els va dir: -D’ aquesta manera, fills meus, si esteu tots units ningú podrà vèncer-vos, però si esteu dividits i enemistats el primer que vulgui fer-vos mal us perdrà.

Pregària
La classe unida, mai serà vençuda. I no obstant això, quant ens agrada barallar-nos, discutir, anar cadascun al seu aire.
Senyor, que comprenguem la lliçó d’aquest matí i siguem homes i dones d’unitat. Uneix tu, Senyor, el Nord i el Sud, perquè acabin les diferències.

divendres, 13 d’abril de 2018

El Bon dia, del dijous 12 d'abril


VIDA


Hi ha vida.... i esperança,
quan algú estima
contra tota lògica,
contra tota raó,
contra tota possibilitat.


Hi ha vida.... i alegria serena,
en el cor dels qui saben viure
acollint i agraint tot el que són
i el que tenen, sense desitjar més
o, fins i tot, sense tenir res.


Hi ha vida....i tendresa
en els gestos de compassió
dels qui guareixen ferides
i apedacen les trencadisses del cor.


Sí, hi ha vida carregada de
Llum, esperança, novetat,
bellesa, tendresa, alegria...
I una música d’Amor que tot
ho embolcalla més enllà
dels límits de la terra.
Res podrà silenciar la seva
Eterna simfonia.


Hi ha vida.... i bellesa,
en l’harmonia de la creació,
i en aquells que estimen,
apassionadament, tot el que fan,
no per a sí, sinó per oferir-ho al món.



dilluns, 2 d’abril de 2018

Reflexió Pasqual

Jesús camina al seu costat, els  hi va explicant les coses i ells van notant com el seu cor s’omple de joia. Expliquem-nos coses que encenguin els cors, que facin brollar l’alegria. Perquè ens expliquem coses que ens fan mal? Perquè critiquem i ens queixem vanament?  Més coses tenia Jesús per retreure’ls-hi i  no ho va fer. Tenia presa perquè els seus amics recuperessin l’alegria.  Quan estem contents és quan  podem dir-li a la gent: És fa tard, quedat amb nosaltres, i si partim i repartim la vida, l’amistat, i l’amor, se’ns obren els ulls per veure’l, per viure’l. Fem de la cinquantena Pasqual un espai on els nostres cors es renovin; gastem el temps en aquelles coses que realment ens ajuden a viure i gaudir de l’existència. Així  l’Esperit Sant ens trobarà disponibles, contents i joiosos. Aquesta es la brasa que l’Esperit necessita per encendre el món amb el foc de l’amor. 

BONA PASQUA