dijous, 28 de febrer de 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS, 28 DE FEBRER DE 2019

1.    Una abraçada es una encaixada de mans des del cor .Els científics ja no tenen dubtes: el contacte pell amb pell, ja sigui a través de les abraçades o les carícies, fa que el batec del vostre cor vagi més a poc a poc i ens sentim molt millor.
2.    Ah! i el millor de tot és que els efectes d'una abraçada són immediats. Les abraçades són una manera de connectar sense paraules, una via per comunicar les nostres emocions i espantar les pors.
1.    Una abraçada pot fer que tot torni al seu lloc, sense que s'hagi mogut res, perquè ens dóna la força que necessitem per seguir endavant.
2.    Us proposem fer una abraçada al company o companya del costat abans de començar amb el treball de classe. Ja veureu que bé ens anirà!



Resultat d'imatges de abraçades




divendres, 15 de febrer de 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS 14 DE FEBRER DE 2019


TOTALMENT ADRIÀ

l’Adrià sempre havia sigut un nen normal fins que un dia li van néixer unes ales. L’Adrià sempre s’havia imaginat com seria quan fos una mica més gran: seria més alt o amb barba com el seu pare..., però mai s’havia imaginat amb un parell d’ales. Però ja que les tenia va decidir provar que tal funcionaven.
Molt aviat l’Adrià va començar a voletejar fent piruetes en l’aire, s’ho estava passant millor que mai, però llavors va arribar l’hora de tornar a casa. No sabia com els seus pares reaccionarien en veure les seves extraordinàries ales. Com que tenia por que el deixessin d’estimar, només entrar a casa es va posar un abric enorme. Els seus pares no van veure les ales però els hi va semblar molt estrany que el seu fill portés un abric a dins de casa.
Banyar-se va ser molt complicat amb l’abric, al igual que anar al llit a dormir. L’abric donava molta calor i era incòmode, però l’Adrià no volia que ningú veiés les seves ales per res del mon. Tenia por que el rebutgessin.
A l’endemà al parc l’Adrià tenia massa calor per a jugar a qualsevol dels seus jocs preferits llavors no jugava a res. Els viatges llargs en cotxe eren insuportables, les classes de natació tot una tortura, era molt difícil nedar amb aquell abric!.... i així va passar el temps. Fins que un dia un nen va intentar treure-li l’abric. L’Adrià va sortir corrents amb la cara vermella molt enfadat i trist i va desitjar que tant de bo mai li haguessin sortit aquelles estúpides ales. Però llavors va veure uns ocells a dalt del cel i va recordar quan havia estat el dia més feliç de la seva vida i va ser la primera vegada que havia volat pel cel. Se li va ocórrer que potser era l’abric i no les ales el que el feien sentir tan malament.
- Per què no et treus aquest abric tan lleig i pesat?- li van preguntar els seus pares en veure´l tan trist. L’Adrià va aixecar la vista tímidament. Els seus pares li van somriure animant-lo i l’Adrià els hi va tornar el somriure. En aquell instant va saber que passés s el que passés els seus pares sempre estarien al seu costat. Sense perdre més temps es va treure l’abric i va desplegar les seves magnífiques ales i per fi l’Adrià va enlairar-se sense sentir el pes d’aquell vell abric.
Des de dalt es va fixar en molts altres nens i nenes que anàvem vestits amb abrics gruixuts i pesats, com abans ell. Tots ells van seguir amb la mirada el vol de l’Adrià. Va haver-hi un moment de silenci i llavors...... FIUUUUUUUU!!!! el cel es va omplir d’altres nens i nenes amb ales. L’Adrià mai s’havia sentit tan feliç perquè ara era totalment ell, l’Adrià, tal com devia ser.

Nois i noies de la Immaculada mai deixeu de ser vosaltres mateixos. Mai amagueu qui sou. Estimeu-vos tal com sou. Només d’aquesta manera sereu veritablement feliços.
Que passeu un molt bon dia!


dilluns, 11 de febrer de 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS, 7 DE FEBRER DE 2019

DE QUÈ FA GUST LA LLUNA ?

FEIA MOLT DE TEMPS QUE ELS ANIMALS VOLIEN SABER DE QUÈ FA GUST LA LLUNA. SERIA DOLÇA O SALADA? NOMÉS VOLIEN TASTAR-NE UN TROSSET. A LES NITS, MIRAVEN ANSIOSOS CAP AL CEL. S’ESTIRAVEN I INTENTAVEN AGAFAR-LA ALLARGANT EL COLL, LES CAMES I ELS BRAÇOS. PERÒ NO SERVIA DE RES. NI TAN SOLS L’ANIMAL MÉS GRAN VA PODER AGAFAR-NE UN TROS.

UN DIA, UNA PETITA TORTUGA VA DECIDIR PUJAR A LA MUNTANYA MÉS ALTA PER A PODER TOCAR LA LLUNA.

DES D’ALLÀ DALT, LA LLUNA ESTAVA MÉS A PROP. PERÒ NO VA PODER TOCAR-LA. LLAVORS, VA CRIDAR A L’ELEFANT.

-SI PUGES DAMUNT LA MEVA ESQUENA, POTSER ARRIBEN FINS A LA LLUNA! LA LLUNA VA PENSAR QUE ES TRACTAVA D’UN JOC I, A MESURA QUE L’ELEFANT S’ACOSTAVA MÉS A ELLA, LA LLUNA S’ALLUNYAVA UNA MICA.

COM QUE L’ELEFANT NO PODIA TOCAR LA LLUNA, VA CRIDAR A LA GIRAFA.

-SI PUGES DAMUNT LA MEVA ESQUENA, POTSER ARRIBEN FINS A LA LLUNA! PERÒ, EN VEURE A LA GIRAFA, LA LLUNA VA ALLUNYAR-SE UNA MICA MÉS. LA GIRAFA VA ESTIRAR I ESTIRAR EL SEU COLL, PERÒ NO VA SERVIR DE RES.

I LA GIRAFA VA CRIDAR A LA ZEBRA.
-SI PUGES DAMUNT LA MEVA ESQUENA, POTSER ARRIBEN FINS A LA LLUNA! LA LLUNA COMENÇAVA A DIVERTIR-SE AMB AQUELL JOC I ES VA ALLUNYAR UNA ALTRA MIQUETA. LA ZEBRA VA ESFORÇAR-SE MOLT, PERÒ TAMPOC VA PODER TOCAR LA LLUNA.

I VA CRIDAR AL LLEÓ

-SI PUGES DAMUNT LA MEVA ESQUENA, POTSER ARRIBEN FINS A LA LLUNA! PERÒ QUAN LA LLUNA VA VEURE AL LLEÓ, VA TORNAR A ALLUNYAR-SE UNA MICA. AQUESTA VEGADA TAMPOC VAN ACONSEGUIR TOCAR LA LLUNA

I VAN CRIDAR A LA GUINEU

-SI PUGES DAMUNT LA MEVA ESQUENA, POTSER ARRIBEN FINS A LA LLUNA! EN VEURE A LA GUINEU, LA LLUNA VA ALLUNYAR-SE DE NOU. ARA NOMÉS FALTAVA UNA MICA PER A TOCAR LA LLUNA.

I LA GUINEU VA CRIDAR AL MICO


-SI PUGES DAMUNT LA MEVA ESQUENA, POTSER ARRIBEN FINS A LA LLUNA! LA LLUNA VA VEURE AL MICO I VA ALLUNYAR-SE. EL MICO JA PODIA OLORAR LA LLUNA, PERÒ NO TOCAR-LA.

I VA CRIDAR AL RATOLÍ

-SI PUGES DAMUNT LA MEVA ESQUENA, POTSER ARRIBEN FINS A LA LLUNA! LA LLUNA VA VEURE AL RATOLÍ I VA PENSAR: -SEGUR QUE UN ANIMAL TAN PETIT NO PODRÀ AGAFAR-ME. I COM COMENÇAVA A AVORRIR-SE AMB AQUELL JOC, LA LLUNA VA QUEDAR-SE ON ERA.

LLAVORS EL RATOLÍ VA PUJAR A SOBRE DE LA TORTUGA, DE L’ELEFANT, DE LA GIRAFA, DE LA ZEBRA, DEL LLEÓ, DE LA GUINEU I DEL MICO I….

… D’UNA MOSSEGADA, VA ARRENCAR UN TROS PETIT DE LLUNA. EL VA TASTAR I, DESPRÉS, VA DONAR UN TROS AL MICO, A LA GUINEU, AL LLEÓ, A LA ZEBRA, A LA GIRAFA, A L’ELEFANT I A LA TORTUGA.

I LA LLUNA VA FER GUST D’ALLÒ QUE MÉS AGRADAVA A CADASCUN D’ELLS.

AQUELLA NIT, ELS ANIMALS VAN DORMIR MOLT JUNTS ELS UNS DELS ALTRES.

EL PEIX, QUE HO HAVIA VIST TOT I NO ENTENIA RES VA PENSAR:

- VAJA, VAJA! TANT D’ESFORÇ PER ARRIBAR A AQUELLA LLUNA QUE HI HA AL CEL. ÉS QUE NO HAN VIST QUE AQUÍ, A L’AIGUA, N’HI HA UNA MÉS A PROP?