dijous, 31 de març de 2016

Reflexió-Pregària dijous 17 de març 2016

Avui és dia de pregària. Convé recordar de tant en tant, què és una pregària. És una petició que es fa demanant ajuda, creient que algú podrà donar-nos un cop de mà. Tots preguem alguna vegada. Sobretot quan estem desesperats o molt preocupats per algun assumpte. Potser convindria no esperar tant i demanar més sovint. Demanar és fàcil i sobretot gratuït. L’únic important és fer-ho per necessitat i amb sinceritat,  demanar alguna cosa que necessitem de debò.

Podem demanar per gent que no coneixem, però que sabem que ho estan passant molt malament, com els refugiats. O bé gent propera que no coneixem massa però sabem que no ho estan passant bé. I evidentment, per la família, els amics, la parella...

De fet, en part, és com desitjar bon dia. Quan diem bon dia a algú, estem fent un petit prec perquè això es compleixi. I creieu-me, funciona. Perquè quan la gent em desitja un bon dia amb alegria, amb sinceritat, em sento millor.


Aquest és el meu prec d’avui... que tinguem un bon dia.

dijous, 3 de març de 2016

Reflexió-Pregària dijous 3 de març 2016

EL VALOR DE UNA AMISTAD VERDADERA

La amistad no es algo de un segundo y que después se olvida, sino por el contrario es algo que va mas allá del tiempo, de la distancia, de los errores, de los obstáculos, del orgullo, la amistad es algo más grande de lo que hemos aprendido con el tiempo, no es solo una palabra inventada para anotarla en el diccionario , tampoco es que va y viene sino que permanece.

Amistad es darlo todo sin ningún egoísmo, es renunciar para dar, es callar para poder escuchar, es más, esa frase que tanto escuchamos "soy todo oídos" deberíamos tomarla literalmente cuando se trata de amistad y así aprenderíamos que es mucho mejor escuchar que hablar, la amistad, es como un fuego en tu interior, un fuego que se mantiene encendido sin importar lo que pueda pasar, las amistades verdaderas son aquellas que llegan en el momento indicado, pero también son aquellas que no se alejan en el momento menos oportuno. Amistad es empatía, sabernos poner en el lugar del otro, es ese valor en nuestro interior, que nos da la capacidad de  comprender, ayudar, apoyar. Es sentir lo que el otro siente, ser consciente de que todo en la vida de las personas que nos rodean puede no estar bien y que nosotros podemos ayudarlos.


Hemos de cuidar  a esas amistades verdaderas; exteriormente siempre queremos mostrarnos fuertes e indestructibles, cuando en el fondo sabemos que somos seres frágiles, por esto, os invito a que por favor tomemos conciencia del valor que tiene un gran y verdadero amigo, pues ellos son los que sin una palabra, con solo una mirada pueden conocer tu interior y armarse de valor para combatir a tu lado, o tan solo para que te apoyes en su hombro. Estar en las buenas y en las malas y siempre estar a tu lado, pase lo que pase. 

dimecres, 2 de març de 2016

REFLEXIÓ DEL DIJOUS

CONTE ELS BONS AMICS
Vet aquí que un dijous de febrer  va nevar a les muntanyes. Un conillet tenia gana i havia de sortir a buscar menjar. Es va abrigar força i va sortir fora en plena nevada. Brrr! Quin fred que feia! Però tot d’una, va veure dues pastanagues ben grosses que sobresortien de la neu i se’n va cruspir una en un tres i no res. Llavors va pensar que el seu amic cavallet tindria gana i de ben segur es menjaria aquella altra pastanaga. I dit i fet!  Va anar cap a casa del cavallet. Quan va arribar va picar la porta però ningú va obrir. El cavallet no hi era, així que el conillet va deixar-li  la pastanaga a la porta.
El cavallet havia sortit a buscar menjar i sabeu què havia trobat? Una col verda i ben grossa i se l’havia  empassada ben a gust de la gana que tenia. Quan va estar ben tip se’n va tornar a casa seva i es va trobar una pastanaga a la porta. –Què hi fa una pastanaga aquí? Però de seguida va veure que havia estat el conillet qui li havia dut perquè havia deixat les seves petjadetes a la neu. Llavors el cavallet va pensar que potser el seu amic xai tindria gana i que podria dur-li la pastanaga. I així ho va fer!
Quan el cavallet va arribar al corral no hi va veure ningú. Així que va deixar-li la pastanaga a la porta. El xai havia sortit a buscar menjar i havia trobat un bri d’herba fresca a la vora d’un mur i se la va cruspir tota. Després va tornar cap a casa i es va trobar una pastanaga a la porta.- Qui m’ha portat aquesta pastanaga? –Però de seguida es va adonar que havia estat obra del cavallet perquè havia deixat les seves petjadetes a la neu. Llavors el cavallet va pensar que potser el seu amic el conillet tindria gana i va anar a dur-li la pastanaga.
Quan va arribar a casa del conillet el xai va picar a la porta i va entrar. – Té conillet, t’he portat una pastanaga per esmorzar. Fa tant fred i neva tant! He pensat que t’agradaria...
El conillet va somriure i tot content va dir: - Això és el que passa amb els bons amics. Tots hem pensat els uns amb els altres.

-I vosaltres nens i nenes  a qui portareu  la pastanaga avui?  Shhhhhht .No m’ho digueu! Que sigui una sorpresa...
Que tingueu molt bon dia

Helena