Reflexió-Pregària dijous 16 de març 2023

 

Bon dia!

Engeguem la pregària dels dijous.

Molts de nosaltres, aquesta setmana, en les diferents àrees de llengua, hem començat a compondre els poemes i relats breus que participaran en el certamen dels Jocs Florals de la diada de Sant Jordi. El tema del certamen d’enguany coincideix amb el lema de l’escola: “La Terra, casa de tothom: cuidem-la” i és per això que, avui, a través d’aquest altaveu volem donar alguns petits consells que podem dur a terme per fer que casa nostra, la Terra, sigui més acollidora i sostenible. Si us preocupa el planeta, pareu les orelles i poseu-ho en pràctica!

1. Feu una dieta que cuidi el planeta

Ens hem habituat a menjar fruita i verdura fora de la seva temporada, són productes que provenen de molt lluny i això suposa un impacte ecològic brutal. Per això, ens hem d’acostumar a menjar productes de proximitat que redueixen la petjada ecològica, fomenten l’economia local i, a sobre, són més saborosos perquè es cullen en el punt d’òptim de maduració.

2. Reutilitzeu la roba

No us ha passat mai que teniu una peça de roba a l’armari amb l’etiqueta enganxada, sense estrenar, que heu de llençar perquè ja no us agrada o no us va bé? De vegades comprem roba de manera compulsiva, sense aturar-nos a pensar si realment necessitem aquella peça de vestir. Cal evitar les compres innecessàries perquè al final es converteixen en més residus per al planeta. Abans de llençar la roba, proveu d’intercanviar-la amb amics i amigues o fer-ne donació a les entitats benèfiques. Penseu que la indústria de la moda és de les més contaminants. Així doncs, intercanvieu, veneu o regaleu, però no llenceu res!

3. Minimitzeu residus

Un dels problemes actuals és l’abús dels productes de plàstic. Per això, sempre que pugueu eviteu l’ús de bosses de plàstic i limiteu la compra de productes que en fan servir. Un bon consell és dur a

sobre una bosseta de roba plegada dins de la motxilla per si mai la necessiteu.

Un altre residu que es genera durant l’estona d’esbarjo a les escoles és el paper d’alumini, molt pràctic per embolic els entrepans però gens sostenible per al medi ambient. Avui dia hi ha alternatives més ecològiques que fan el mateix servei com els embolcalls reutilitzables o les carmanyoles. Intentem reduir el paper de plata de l’escola!

4. Apagueu els llums

La llum va més cara que mai, però a més també té un gran impacte en el canvi climàtic. Així que apagueu els llums i desconnecteu endolls sempre que no sigui necessari.

5. Tanqueu l’aixeta

Ara que els pantans estan més secs que mai i que molts municipis comencen a patir restriccions d’aigua per sequera, cal que tanqueu l’aixeta i no malbarateu ni una gota d’aigua. A tall d’exemple, si tanquem l’aixeta mentre ens ensabonem les mans, passarem de consumir 16 litres a 2 litres; i si ho fem mentre ens raspallem les dents i fem servir un got per glopejar, el consum de 30 litres el reduirem a 1 litre!

6. Per acabar, consumiu comerç just

El comerç just és aquell en què hi ha relacions comercials justes entre productors, distribuïdors i comercialitzadors. Alhora ens assegurem que no hi ha hagut treball forçat o infantil i que els cultivadors reben un salari, projectes sanitaris, educatius i altres ajudes per contribuir al seu desenvolupament sostenible.

Que tingueu un bon dia!

La gossa sorda, Quina calitja!

Reflexió-Pregària dijous 26 de gener 2023

Bon dia,

Fa molts anys, en un poble llunyà de l'Índia, vivien tres germans amb la seva mare. La mare, que no tenia molts diners, els hi va demanar que estudiessin alguna cosa que els deixes tenir riqueses per ser feliços i gaudir d’una vida plena. Un dia, al poble va arribar un alquimista molt famós i respectat. Com treballava tan bé amb tota mena de ciències, no li faltava res i vivia una vida plena amb tot de luxes. El germà gran se li va acostar i li preguntà què havia de fer per guanyar tant com ell. L’alquimista li respongué que havia d’estudiar tota mena de ciències, com ell havia fet, si volia tenir una vida bona i sense complicacions. Així ho va fer el noi, que va passar dia i nit estudiant, i va arribar a ser un gran científic, i va marxar del poble.

Un altre dia, va passar pel poble una famosa política d’una comarca veïna. El germà mitjà, en veure-la, de seguida va notar que vestia amb robes de qualitat i que tenia molt de poder. Va acostar-se a la política i li preguntà què havia de fer per ser tan poderós com ella. La política li respongué: Has de fer com jo, i estudiar les lletres per saber parlar millor que ningú, i que tothom t’escolti i et considerin savi i de confiança. Així ho va fer el germà mitjà, que va passar dia i nit estudiant, i va ser un gran orador, i va marxar del poble.

Anys després, un molt respectat artista va passar pel poble. En veure que tothom el coneixia, i que venia obres d’art que valien molts diners, el germà petit, que era l’únic que quedava a casa, se li acostà i li digué: què he de fer per ser tan exitós com tu? I el pintor li respongué: has de fer com jo, i estudiar totes les arts per poder utilitzar les mans com ningú, i sempre tenir feina, i tocar tota mena d’instruments, i saber manegar qualsevol eina.

d’escultor. Així ho va fer, i va passar dia i nit practicant els diferents oficis, fins que va ser un gran artista com el seu mestre, i va marxar del poble.

Anys van passar, i finalment els tres germans van tornar al poble a visitar la mare, quan ella ja era molt gran. En trobar-se, es van adonar que tots ells havien tingut una vida plena, completa amb tota classe de luxes i poder, i que l’única cosa de la qual es van penedir era del poc temps que van passar amb la mare abans que es fes gran.

A l’escola a vegades ens amoïnem molt per quin serà el camí que ens portarà a una vida plena, quan en realitat hem de recordar que la verdadera felicitat no és en l’escollit, sinó en com cuides de posar cada pedra del camí.

Esperem que tots nosaltres, escollim el que escollim a la vida, siguem feliços com els germans.

Que tingueu un molt bon dia.

Reflexió-Pregària dijous 19 de gener 2023

Bon dia,

Vull compartir amb tots vosaltres aquesta notícia que l’altre dia em va emocionar.

En Joan és un nen de 4 anys que té una malaltia degenerativa, i per això no pot portar una vida com la de la majoria de nens d’aquesta edat. Un dia quan sortia de l’hospital, després d’haver-li fet moltes proves i haver-li punxat moltes vegades li van regalar un elefant de peluix al qual va anomenar Fantito i que es va convertir en el seu refugi, en el seu millor amic. Doncs bé, fa uns dies el Joan va perdre el Fantito en un parc i això el va posar molt i molt trist. Els seus pares van fer difusió per les xarxes socials per veure si aconseguien recuperar-lo. En Marc, un altre nen que tenia el mateix peluix que havia perdut el Joan, es va assabentar d’això perquè els seus pares li van dir i ell va demanar als seus pares que es posessin en contacte amb els pares del Joan perquè volia donar-li el seu peluix al Joan. Actualment, el Joan juga amb el seu Fantito gràcies a la bondat del Marc, ja que el Fantito de veritat no ha aparegut.

Persones com el Marc fan que aquest món sigui millor, i per això aquestes persones han de ser el nostre exemple a seguir.

Por qué no ser amigos

Reflexió-Pregària dijous 27 octubre 2022

 

EL VALOR D’UN SOMRIURE

 

Tots saben que una paraula, un gest, una actitud que arriba a l’ànima, i ens ajudi a riure o motivi un somriure mesurat, obert i relaxant, pot aixecar un ànim decaigut, fer remuntar una hora baixa o bé oferir nous horitzons. L’Evangeli ens parla de l’alegria.

És el llenguatge millor per donar la benvinguda, per començar una conversa o solucionar un problema.

D’aquí ve que oferim 10 raons per un somriure:

1. Donar un somriure no costa res o molt poc, en canvi, pot ajudar molt.
2. Un somriure mai empobreix el qui el dona, en canvi, pot ajudar molt.
3. Un somriure vol tenir una curta durada, però el seu record vol perdurar tota una vida; un somriure és fugaç, però els seus efectes perduren anys.
4. Algú ha manifestat que el somriure no sembla complir cap pronòstic fisiològic, llevat d’exercitar els muscles facials; però somriure per fora, quan estem desentonats, crispats, tensos per dins, és contribuir a la pròpia bellesa interior i oferir serenitat, amistat, pau als nostres interlocutors.
5. Somriure és la capacitat espiritual que té la persona per sortir d’ella mateixa, per no garrotar-se en situacions difícils i donar la mà a qui té necessitat.
6. S’ha dit que no hi ha ningú tan ric que pugui viure sense un somriure ni ningú tan pobre que no el pugui donar.
7. Un somriure pot alleujar una pena, pot ajudar a refer-nos i a oferir consol.
8. Un somriure té ja tot el seu valor des del moment que es comença a donar.
9. Sí creus que un somriure no aporta res, sigues generós i ofereix el teu, perquè ningú no té tanta necessitat d’un somriure com el que no sap somriure.
10. Un dels drets de l’ésser humà és el dret a poder somriure.

Reflexió-Pregària 20 octubre 20222

La mayor libertad

 

Cuando me siento más libre es cuando decido. Cuando me decido a amar. Cuando a pesar del enfado, del cansancio, del dolor, del mal humor, de la mala suerte, de la injusticia, a pesar de todo, escojo amar, entregarme.

 

Muchas veces somos esclavos del momento, de las circunstancias que nos atrapan, nos molestan, y nos hacen cobardes o indiferentes. Ahí no me siento libre: me siento atrapada, prisionera. De mis emociones, de mis apetencias, de mis instintos, de todo. Me siento separada de lo que me hace libre como persona. Alejada de mi voluntad, de mi capacidad de amar.

 

Sé que el amor me da alas. Me libera de esa aparente comodidad que es mi egoísmo y que nos deja tan vacíos. Y tan oscuros. Porque amar es luz. Es un gusto agridulce. Pues el primer paso puede costar —y mucho—. Es humildad muchas veces. Pedir perdón el primero, dar ese paso agigantado. Es ceder y no ceder. Es corregir con cariño, aunque cueste. Es tener paciencia, ¡santa paciencia!, y dar al otro el primer trago y el último.

 

Es observar sin ser visto, mirar a los ojos, ver la necesidad de los demás antes que la nuestra. Es ofrecer una sonrisa, aunque casi no nos queden sonrisas disponibles. Es cancelar un plan para hacer compañía al que lo está pasando mal, dar cobijo al perdido, tener compasión del abandonado… Y tantas y tantas cosas más.

Queen “Heaven For Everyone”

Reflexió-Pregària 13 octubre 2022

 

El lema aquest curs és: La terra casa de tothom, cuidem-la! Volem començar aquest espai de reflexió i pregària amb aquesta oració del Papa Francesc, on ens convida a tenir molt present la terra i cuidar-la.

 

Pare nostre que sou present en tot l’univers
i en la més petita de les vostres criatures,
vós que envolteu amb la vostra tendresa
tot el que existeix,
vesseu en nosaltres la força del vostre amor
perquè tinguem cura de la vida i de la bellesa.

Inundeu-nos de pau, perquè visquem com a germans i germanes
sense fer mal a ningú.

Pare dels pobres,
ajudeu-nos a rescatar els abandonats i oblidats d’aquesta terra
que tant valen als nostres ulls.
Guariu les nostres vides,
perquè siguem protectors del món
i no pas depredadors,
perquè sembrem formosor
i no pas contaminació i destrucció.

Toqueu els cors
dels qui busquen només beneficis
a costa dels pobres i de la terra.

Ensenyeu-nos a descobrir el valor de cada cosa,
a contemplar admirats,
a reconèixer que estem profundament units
amb totes les criatures
en el nostre camí cap a la vostra llum infinita.

Gràcies perquè esteu amb nosaltres cada dia.
Encoratgeu-nos, si us plau, en la nostra lluita
per la justícia, l’amor i la pau.

Papa Francesc

Reflexió-Pregària 3 de febrer de 20222

Un dels deixebles s’apropà al Mestre i li demanà: “Mestre, com és que no hi ha

pas dones entre nosaltres?” i el Mestre li respongué que primer havien d’estar

preparats per tenir-ne una. El deixeble restà pensatiu.

En aquest moment de silenci, el Mestre li demanà: “Després de tant de temps

voltant el desert, per què és ara que les recordes?” i el deixeble li explicà que

començaven a pesar-li els anys i voldria d’algú que en tingués cura.

Davant d’aquesta resposta, el Mestre mirà el seu deixeble i assentí resignat

“Veus, estimat deixeble, fins que no cerquis pas una dona amb qui compartir

els anys i de qui també vulguis tenir cura, encara no estàs preparat per al

privilegi de la seva companyia”.

Dia DENIP

Avui, dia 31 de gener, és un dia de reflexió i agraïment. Donem gràcies per totes les coses que tenim i les persones que ens envolten; ja que hi ha altres persones que no tenen una educació, una casa o un plat de menjar cada dia.

Ara més que mai valorem tot que tenim, en aquests moments difícils, és hora de viure en pau, tots hem de donar de recolzar-nos els uns als altres, de tenir empatia amb tots aquells que no tenen els recursos que nosaltres tenim i deixar de banda les nostres diferències,

Malauradament, cal recordar que encara no hi ha pau en tot el món, però cada un de nosaltres per contribuir per aconseguir un món millor. Per eliminar la violència encara hem d’eliminar moltes formes: les guerres, la violència de gènere, el terrorisme, el maltractament, la destrucció del medi ambient o la venda il·legal d’animals.

Per poder eliminar aquesta violència, hem de començar per l’escola: no hi ha d’haver baralles, insults, hem de saber compartir més, ajudar-nos més i ser més empàtics. Tots tenim dret a viure en pau i no tenir por de res ni de ningú. Cal recordar que és normal tenir conflictes, tanmateix els hem de saber solucionar amb diàleg, respecte i tolerància.

Volem fer també una crida a tothom d’actuar amb la responsabilitat que la situació requereix, per respecte a nosaltres mateixos, als de casa, als nostres companys, als sanitaris, a la família, i, sobretot, a aquelles persones que segueixen endavant encara i aquesta situació que ens envolta. Ara és el moment d’ajudar-nos els uns als altres i estar més units que mai, i no de crear més diferències i conflictes.

En aquests moments, doncs, encara i tot el que hem passat i el que ens vindrà, ens comprometem a posar el nostre granet de sorra per aconseguir un món més respectuós i tolerant.

Per acabar us volem recordar unes paraules de John Lennon

“Somia amb un món d’amor i pau, i el farem realitat”

Ona Acedo; Leydi Cristina Espinoza; Paula Saco

Imagine John Lennon

Reflexió-Pregària 18 novembre 2021

Mai no és prou tard…..

Per estimar per sobre de tot,

estima a tot i a tots.

No tanquis els ulls a la brutícia del món, pots fer molt.

No ignoris la fam,

oblida les bombes,

però abans, fes alguna cosa per combatre-les

encara que no ets sentis capaç.

Mai no és prou tard.......

Per trobar allò que hi ha de bo en tot i tots.

no facis dels defectes una distància,

i sí, una aproximació.

Les persones que conreen reconciliació,

no marginen, ni jutgen, ni condemnen a ningú,

utilitzen un llenguatge pacificador,

no necessiten destacar.

Generen la pau en el seu interior i en l’ambient que els envolta.

Solament qui està en pau i harmonia amb sí mateix, pot construir la pau pels altres.

Mai no és prou tard......

Per donar la mà a qui ho necessita i

regalar un somriure en un moment concret,

els bons amics sempre hi són

Mai no és prou tard......

Per retrobar-nos amb algú que vol fer-nos millors persones,

més humanes i més felices.

Sempre és un bon moment per estimar, per ser feliç i agrair tot allò que tenim

Mai no és prou tard......

Manuel Carrasco, Qué bonito es querer

Reflexió-Pregària 4 novembre 2021

Bon dia, comencem la pregària del matí.

A vegades, com a individus, hauríem d’aturar-nos i plantejar-nos preguntes com: Sóc realment tolerant? Sé respectar els altres? Estic acostumat a la diversitat? Els meus actes són coherents amb els meus pensaments o per contra el meu entorn m’impedeix d’actuar com realment m’agradaria?

La tolerància ens ve donada per una ment oberta a tot tipus de persones i col·lectius presents a la nostra societat, relacionant-nos i educant-nos en la diversitat i el respecte. Una ment oberta que ens permet ser inclusius amb les idees, preferències, formes de pensament o comportaments diferents dels nostres.

Hi ha alguns joves, i no tan joves, que no respecten els col·lectius de la societat amb qui no comparteixen el color de pell, l’orientació sexual o la religió..., defensen que rebutjar part de la societat és acceptable perquè s’ha de respectar tota llibertat d’expressió. Però, en aquest cas, caldria que aquestes persones entenguessin que no podem parlar de llibertat d’expressió perquè no està basada en el respecte cap a l’altre: tolerar és respectar la diferència.

Cada nou dia és una oportunitat més d'aprenentatge i evolució. Tots podem reeducar-nos i millorar, però si preferim estancar-nos en el passat, és quan fallem com a societat. Escolta aquells que et diuen que potser el teu pensament no és del tot propi d’una persona tolerant. Entén que si volen que canviïs, és perquè desitgen el millor per tu, si ho intentes, et convertiràs en una versió millorada de tu mateix. Entén que aquest canvi no només és per tu, sinó per a totes aquelles persones que es poden haver sentit ofeses pels teus comentaris excloents; recorda que la culpa no és seva per haver-se ofès sinó teva per haver pronunciat discursos irrespectuosos. Per tant, no hauríem de considerar com a correcte o com a criteri igualment respectable que certes persones n’oprimeixin d’altres. Un clar exemple d’aquesta opressió és el que pateixen moltes dones diàriament per part de les seves parelles, exparelles i societat en general.

Volem deixar clar, en acabar aquesta pregària, que no tolerem cap tipus de violència contra ningú. A més, avui especialment volem dedicar aquesta reflexió a totes les dones víctimes de la violència de gènere i, concretament, a la noia de 16 anys que la nit de Tots Sants va ser brutalment agredida i violada quan s’adreçava a l’estació de ferrocarrils d’Igualada, després de sortir de la discoteca. Desitgem que es recuperi aviat i es faci justícia amb els agressors.

Amb la violència, tolerància zero.

Que tingueu un bon dia!

Anna G. i Diego M.

4t ESO

https://www.youtube.com/watch?v=fdloMnfChwk

Reflexió-Pregària 20 de maig 2021

La bondad es una cadena de oro que nos enlaza a todos.

Dicen que la bondad es la única inversión que nunca falla. Es decir, que sembrar buenos actos revierte en un beneficio universal, pues digamos que hacemos florecer los corazones que tocamos con ella. De este modo, especialistas en el tema como David Keltner, profesor de la Universidad de Berkeley, Estados Unidos nos señala algo importante.

 

·      Como director del “Centro para la investigación de la bondad” señala que los valores que vertebran nuestras sociedades modernas, a veces, derriban por completo nuestra tendencia natural hacia la compasión o la bondad.

 

·         Cuidar de esta dimensión garantiza no solo crear civilizaciones más respetuosas. Sino que, además, estudios como los llevados a cabo por el doctor en neuropsicología, Richard Davidson, de la Universidad de Madison (Wisconsin), la clave del auténtico bienestar es practicar la bondad.

 

En este sentido, tenemos que evitar aquellas actitudes que justifican que no movamos ni un dedo por los demás pensando que otro que venga detrás lo hará. Recordemos que el mundo se hunde con la maldad y se eleva con la bondad.

Dicho de otra manera, la bondad es la expresión madura de la experiencia humana que pone el énfasis en el beneficio mutuo. Es decir, es el fiel reflejo de un corazón educado y emocionalmente inteligente que todos deseamos poseer.

https://www.youtu.com/watch?v=l6KUpXtTYQk

Reflexió-Pregària dijous 6 de maig

 L’objecte sense el qual no podria viure...

Pels volts de Sant Jordi, sentim la paraula “llibre” a tot arreu: a la televisió, als diaris, a les revistes i, fins i tot, a les xarxes socials. Per Sant Jordi, les llibreries surten al carrer, recomanant llibres i donant visibilitat a la lectura, però els llibres es venen i es poden llegir tot l’any. Us imagineu un món sense llibres?

En l’àmbit personal, la meva vida sense llibres seria molt trista perquè sentiria que em falta alguna cosa, tindria un sentiment de buit al meu cor, perquè encara que sembli una bogeria, per mi els llibres són molt importants a la vida. Quan estic malament, quan estic contenta, no importen els meus sentiments perquè quan llegeixo sempre em sento millor. Quan llegeixo és com si sortís del món, com si viatgés a un altre univers. Quan llegeixo sento que estic dintre dels llibres: en mons de fantasia, on els éssers mitològics i la màgia existeixen, on puc viure les històries que jo vulgui. També m’encanten els llibres perquè aprenc coses noves pel meu compte, cosa que si no hi hagués llibres, no podria fer.

En l’àmbit general, si els llibres no existissin, el que aprengués seria perquè la gent ho explica oralment, per tant, les escoles i tot en general canviarien bastant. Tampoc coneixeríem res del passat, perquè tots els escrits antics que tenim avui dia no existirien, bé, potser alguna cosa coneixeríem per dibuixos o objectes, però no tantes com sabem avui dia.

En conclusió, la meva vida sense llibres seria molt diferent perquè tindria un sentiment de buit al meu cor i potser no sabria tantes coses com sé ara. Potser el món seria molt diferent perquè no coneixeríem tantes coses del passat i l’aprenentatge també seria molt diferent sense els llibres.

 Paula Saco, 3r ESO B

                                         

 Amagada primavera, Txarango                                                  

Reflexió-Pregària dijous 13 de maig 2021

 

El passat diumenge va fer 76 anys que va acabar la Segona Guerra Mundial a Europa, tema que hem treballat àmpliament a classe.

Amb aquesta premissa pot ser un bon moment per plantejar-nos què és la PAU.

Volem compartir amb vosaltres 6 frases sobre la PAU que van dir personalitats importants de la història i que poden ajudar-nos a reflexionar sobre que podem fer i com podem treballar per aconseguir-la des de la nostra humilitat i pensant en les coses petites que podem fer.

 

• "Els homes construïm molts murs però pocs ponts" (Isaac Newton).

• "La pau comença amb un somriure" (Santa Teresa de Calcuta)

• "No n'hi ha prou amb parlar de pau. Un ha de creure en ella i treballar per aconseguir-la "(Eleanor Roosevelt).

• "Si vols la pau, no parlis amb els teus amics. Parla amb els teus enemics "(Moshe Dayan).

• "O caminem tots junts cap a la pau, o mai la trobarem" (Benjamin Franklin).

• "La pau és filla de la convivència, l'educació i el diàleg”. (Rigoberta Menchú)

 Alumnes de 1r de Batxillerat

Escriurem

Reflexió-Pregària dijous 11 de març 2021

Els avis i les àvies normalment se senten sols, per això, acompanyar-los és la millor opció.

Els podem acompanyar fent-los saber que són útils, encarregant-los tasques adients a les seves capacitats, podem anar a comprar plegats, els podem posar cançons de la seva joventut...

Podem fer-los recuperar aficions passades, com sortir amb els amics, pintar o, fins i tot, jugar a golf.

Estaria molt bé explicar-los actualitats tecnològiques i socials, perquè no se sentissin desplaçats de la societat.

També els hem de transmetre alegria i motius per viure i gaudir de la vida, com per exemple els nets, si en tenen, és clar.

Hem d’escoltar els seus consells per aprendre de l’experiència, són una veritable enciclopèdia oral.

I, sobretot, els hem de fer saber que ens els estimem i que tant com ells ens necessiten, nosaltres també  els necessitem.

Natàlia de Palomar, 4 ESO B

Cançó: Dave Fenley - "Grandpa (Tell Me 'Bout The Good Old Days)" Official Video (The Judds Cover)

Dia escolar per a la no violència i la pau

Manifest per la Pau

Donem gràcies a tot el que tenim: a una escola on poder anar a prop de casa, amb professors sempre disposats a ajudar-nos, una educació que ens obrirà les portes a un futur, una família que ens estima i un plat a taula.

Ara més que mai valorem tot que tenim, i ara tenim l’oportunitat de ser-ne conscients. Vora quatre mesos vam perdre la forma de vida que teníem i en aquell moment no valoràvem, i no van ser temps gens fàcils.

Tot i així, de totes les coses dolentes s’ha de trobar una part positiva. Recordeu quan sortíem als balcons a ritme del Resistiré? Aquells moments amb la família, quan teníem temps per veure pel·lícules plegats, jugar a jocs de taula... és innegable que ens vam unir molt més. O el retrobament amb les persones que tant estimàvem i que només havíem pogut veure a través d’una pantalla, la qual no va impedir que perdéssim la il·lusió i l’estima que els teníem i seguim tenint. Podríem dir, doncs, que tot plegat ens va ajudar a valorar el que tenim molt més.

Tot i així, hem de ser conscients que això que nosaltres vam viure un temps relativament curt, quan no podíem anar a l’escola, al parc o veure els amics, hi ha persones que ho viuen el dia a dia, a causa de les guerres, la violència i la por.

 

Ara més que mai, en un moment molt difícil per tothom, és hora de viure en pau, de recolzar-nos els uns als altres, de tenir empatia amb tots aquells que no tenen els recursos que nosaltres tenim i deixar de banda les nostres diferències, ja que si una cosa ens ha ensenyat la pandèmia és la importància d’estar units.

Per tant, encara que aquesta situació no sigui gens senzilla, hem d’intentar entre tots fer les coses el millor possible per aconseguir que això s’acabi ben aviat. Evitem tots els problemes de convivència, siguem solidaris i respectem-nos independentment de qui siguem, d’on vinguem i a qui estimem.

Volem fer també una crida a tothom d’actuar amb la responsabilitat que la situació requereix, per respecte a nosaltres mateixos, als de casa, als nostres companys, als sanitaris, a totes les persones que han estat en primera línia en aquesta pandèmia, i, sobretot, a tots els que aquest virus s’ha emportat i a les seves famílies. Ara és el moment d’ajudar-nos els uns als altres i estar més units que mai, i no de crear més diferències i conflictes.

En aquests moments, doncs, hem de demostrar que aquesta situació ens ha servit per aprendre, per valorar i ser conscients que una societat en pau i sense violència farà que seguim endavant i que res no ens aturi.

Noelia Jaraíz i Laia Álvarez. 2n Batxillerat

Pregària a la Immaculada

Arriba al meu mòbil avui dia de la Immaculada aquesta bonica pregària del Papa Francesc.

Pregària festa Immaculada

 

En condicions normals, és a dir, si el coronavirus no fos present entre nosaltres, avui 4 de desembre, a aquesta hora, estaria tota l’escola celebrant la festa de la nostra patrona. Hauríem sortit tots al pati a celebrar l’Eucaristia, al llarg del matí i de la tarda celebraríem aquesta festa amb inflables, activitats esportives, tallers, gimcanes, etc.

La Covid 19 i les mesures sanitàries no deixen que puguem celebrar la nostra festa com ho fem cada any. Però no per això deixem de celebrar-la, caldrà fer-ho d’una altra manera, sense sortir als patis de la nostra escola i sense interactuar entre nosaltres. Potser aquest any la celebració és molt més al nostres cors.

A l’evangeli d’avui hauríem llegit el relat de l’anunciació on l’àngel, en nom de Déu, li demana a Maria que sigui mare de Jesús. Després de l’acceptació de Maria, l’àngel li comunica que la seva cosina Isabel està esperant un infant, està de sis mesos i l’embaràs entra ja en la darrera etapa. Maria, enlloc de caure en la autocontemplació per l’anunci que l’àngel li acaba de fer, es posa en camí a casa de la seva cosina per ajudar-la en allò que necessiti.

Us convidem avui, festa de la patrona de l’escola, i en els moments no gens fàcils que ens toca a tots viure com a conseqüència del coronavirus, a reflexionar i pensar quines són les persones del nostre costat, de prop nostre, que necessiten la nostra ajuda. Quins companys, amics, familiars necessiten de nosaltres un somriure, una paraula engrescadora, una trucada telefònica, un dibuix d’ànim, un petó o una abraçada telemàtica, un missatge de suport.

Certament no podem sortir als patis de l’escola a fer les activitats que avui s’haurien programat, però podem sortir de nosaltres mateixos, com va fer Maria, a trobar a tots aquells a qui podem donar suport amb la nostra companyia i la nostra alegria.

Reflexió-Pregària dijous 19 de novembre 2020

La homofobia, ese miedo o asco hacia una persona igual que tú, pero con distintos gustos. Alguien que tal vez tiene tu edad, tu altura, tu ropa, tu pelo, todo, menos tus gustos y tu respeto hacia otra persona.

Alguien que es igual de importante que tú y tendría que ser igual de respetable que tú, pero por culpa de esta sociedad no lo es.

Gente que por culpa de personas no son felices o no se sienten iguales al resto, que se acaban suicidando o apartando de los demás porque se sienten raros, cuando no saben que no tienes razón por pensar de esa manera o por ese asco que las tienes, pero no solo tú, sino todo el mundo.

Hay comentarios, miradas, gestos y mucho más que para ti puede ser una tontería, pero la otra persona se pasa día y noche pensando que no es suficiente y que no vale para nada.

Ahora ponte en su situación, piensa por todo lo que tiene que pasar esa persona, día tras día, los insultos, las burlas… Y después llegar a casa y hacer como si nada, porque hay veces que ni tus padres te apoyan. Entonces, ¿Crees que esa persona está bien?

El género no define el amor que tienes hacia una persona. ¿Tú crees eso?

https://www.youtube.com/watch?v=PVjiKRfKpPI

Alba, Helena, Iona, Júlia, Laura i Noa 2n ESO B

Reflexió-Pregària dijous 8 d'octubre 2020

PREN-TE TEMPS 

Pren-te temps per fer alegres els altres

és la joia de les persones.
Pren-te temps per comprendre
és la font de la fraternitat.
Pren-te temps per escoltar
és un enriquiment sense preu.
Pren-te temps per descansar
és una ajuda per al cos i l’ànima.
Pren-te temps per somriure

És font d’alegria

Pren-te temps per fer excursions
és la joia del conèixer.
Pren-te temps per expressar-te
és una veu per als altres.
Pren-te temps per ajudar els altres
és la font de la convivència.
Pren-te temps per donar gràcies a Déu
s'ho mereix.
Pren-te temps per a l'art
és donar vida a les coses.
Pren-te temps per parlar
és la manera d'entendre's.

Pren-te temps per fer silenci

i el silenci et parlarà.

 

Pren-te temps per somniar
és la ruta de la fantasia.
Pren-te temps per caminar
estimaràs la natura.
Pren-te temps per callar i escoltar
aprendràs dels altres.
Pren-te temps per cantar
és la font de l'alegria.
Pren-te temps per superar-te
en tens obligació.
Pren-te temps per a la pobresa
és la felicitat veritable.
Pren-te temps per caminar
descobriràs nous camins.
Pren-te temps per realitzar-te
arribaràs a ser persona.
Pren-te temps per construir
serà un profit per als altres.

 

Aprofitem per donar la benvinguda als alumnes de 1r d’ESO i a tots els alumnes nous al centre.

Que tingueu un bon dia

Reflexió-Pregària dijous 2 d'abril de 2020

Hi havia una vegada ...

Un dia del mes de març, ja fa molt de temps, un mestre d'escola va portar globus a la seva aula i va regalar-ne un a cada alumne.

Va demanar a cadascun que posés el seu nom al globus que els havia regalat, que els deixessin a terra i que sortissin de la classe.

Un cop a fora, els va dir: 

"Tenen 5 minuts perquè cadascú trobi el globus, el que porta el seu nom".

Els alumnes van entrar corrent a buscar cadascun el seu globus. S'atropellaven els uns als altres. Els globus voleiaven, amb tant moviment dels nens.

Es van acabar els 5 minuts i ningú no havia pogut trobar el seu.

El mestre els va dir ara: 

"Agafeu qualsevol globus i entregueu-lo a l'amo del nom que porta anotat".

En tot just un parell de minuts tots els alumnes ja tenien el seu a la mà.

Finalment, va dir el mestre:

"Nois, els globus són com la felicitat. Ningú la troba buscant la seva, només.

En canvi, si cadascú es preocupa per la de l'altre, troba ràpid la que li pertany".

I ara, nosaltres també tenim un globus amb el nostre nom escrit i, ara més que mai, ens necessitem els uns als altres.

No és per tu, ni per mi.

No és pels teus, ni és pels meus. És perquè ara la salut de tots, està a les nostres mans.

Tingues cura i cuida't.