dijous, 30 de març del 2023

Reflexió-Pregària dijous 30 de març 2023

Ja fa més d’un mes i mig que va haver dos terribles terratrèmols a Turquia, Síria i el Kurdistan que han causat la mort de més de 55.000 persones.



Un terratrèmol no és només un moviment de terres que es produeix en un instant; és una potència de la naturalesa que manifesta tota la seva força contra la fragilitat de la humanitat. 

Això ens demostra que no som invencibles, que els nostres edificis s’esfondren com si fossin de sorra per culpa d’una economia malentesa i mal distribuida, perquè vivim en un món on els diners sempre són més importants que les persones. 

Enmig d’aquest desastre, cal recordar que fa dotze anys que Síria viu en guerra, amb atacs i bombardejos diaris que han devastat un país al que cal afegir-hi els estralls de la pandèmia de la Covid-19, a la qual s’hi ha sumat fa poc una epidèmia de còlera i ara, amb els terratrèmols, ciutats senceres s’han desplomat en un drama de tal magnitud que no es pot traduir en paraules. 

Però, si abans dels terratrèmols Síria ja era el país amb el major nombre de persones desplaçades en tot el món, ara la situació encara és més tràgica. No podem obviar que els desastres naturals existeixen, sí, però també és igualment cert que s’han intensificat d’una manera ferotge arran de l’acceleració del canvi climàtic.

Casos com aquest ens parlen que no hi ha justícia social al món, l’eina que impulsa el progrés de totes les societats i totes les economies, alhora que lluita contra la pobresa i les desigualtats. Per això, la justícia social és clau per aconseguir vies de desenvolupament socioeconòmic més inclusives i sostenibles, per tal d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. 

El nostre planeta llança un crit d’auxili contra un present en crisi, perquè els nostres cors també trontollin i siguin capaços de rebel·lar-se contra la llosa de la indiferència. 

Nosaltres projectem el futur en la tecnologia i la intel·ligència artificial, mentre hem oblidat que la terra tremola i es queixa amb ràbia contra una humanitat que desafia totes les lleis de la natura. 

Que tingueu un molt bon dia.

https://pregaria.cat/preguem-la-realitat/terratremols (adaptació)


divendres, 17 de març del 2023

Reflexió-Pregària dijous 16 de març 2023

 

Bon dia!

Engeguem la pregària dels dijous.

Molts de nosaltres, aquesta setmana, en les diferents àrees de llengua, hem començat a compondre els poemes i relats breus que participaran en el certamen dels Jocs Florals de la diada de Sant Jordi. El tema del certamen d’enguany coincideix amb el lema de l’escola: “La Terra, casa de tothom: cuidem-la” i és per això que, avui, a través d’aquest altaveu volem donar alguns petits consells que podem dur a terme per fer que casa nostra, la Terra, sigui més acollidora i sostenible. Si us preocupa el planeta, pareu les orelles i poseu-ho en pràctica!

1. Feu una dieta que cuidi el planeta

Ens hem habituat a menjar fruita i verdura fora de la seva temporada, són productes que provenen de molt lluny i això suposa un impacte ecològic brutal. Per això, ens hem d’acostumar a menjar productes de proximitat que redueixen la petjada ecològica, fomenten l’economia local i, a sobre, són més saborosos perquè es cullen en el punt d’òptim de maduració.

2. Reutilitzeu la roba

No us ha passat mai que teniu una peça de roba a l’armari amb l’etiqueta enganxada, sense estrenar, que heu de llençar perquè ja no us agrada o no us va bé? De vegades comprem roba de manera compulsiva, sense aturar-nos a pensar si realment necessitem aquella peça de vestir. Cal evitar les compres innecessàries perquè al final es converteixen en més residus per al planeta. Abans de llençar la roba, proveu d’intercanviar-la amb amics i amigues o fer-ne donació a les entitats benèfiques. Penseu que la indústria de la moda és de les més contaminants. Així doncs, intercanvieu, veneu o regaleu, però no llenceu res!

3. Minimitzeu residus

Un dels problemes actuals és l’abús dels productes de plàstic. Per això, sempre que pugueu eviteu l’ús de bosses de plàstic i limiteu la compra de productes que en fan servir. Un bon consell és dur a

sobre una bosseta de roba plegada dins de la motxilla per si mai la necessiteu.

Un altre residu que es genera durant l’estona d’esbarjo a les escoles és el paper d’alumini, molt pràctic per embolic els entrepans però gens sostenible per al medi ambient. Avui dia hi ha alternatives més ecològiques que fan el mateix servei com els embolcalls reutilitzables o les carmanyoles. Intentem reduir el paper de plata de l’escola!

4. Apagueu els llums

La llum va més cara que mai, però a més també té un gran impacte en el canvi climàtic. Així que apagueu els llums i desconnecteu endolls sempre que no sigui necessari.

5. Tanqueu l’aixeta

Ara que els pantans estan més secs que mai i que molts municipis comencen a patir restriccions d’aigua per sequera, cal que tanqueu l’aixeta i no malbarateu ni una gota d’aigua. A tall d’exemple, si tanquem l’aixeta mentre ens ensabonem les mans, passarem de consumir 16 litres a 2 litres; i si ho fem mentre ens raspallem les dents i fem servir un got per glopejar, el consum de 30 litres el reduirem a 1 litre!

6. Per acabar, consumiu comerç just

El comerç just és aquell en què hi ha relacions comercials justes entre productors, distribuïdors i comercialitzadors. Alhora ens assegurem que no hi ha hagut treball forçat o infantil i que els cultivadors reben un salari, projectes sanitaris, educatius i altres ajudes per contribuir al seu desenvolupament sostenible.

Que tingueu un bon dia!

La gossa sorda, Quina calitja!

dijous, 26 de gener del 2023

Reflexió-Pregària dijous 26 de gener 2023

Bon dia,

Fa molts anys, en un poble llunyà de l'Índia, vivien tres germans amb la seva mare. La mare, que no tenia molts diners, els hi va demanar que estudiessin alguna cosa que els deixes tenir riqueses per ser feliços i gaudir d’una vida plena. Un dia, al poble va arribar un alquimista molt famós i respectat. Com treballava tan bé amb tota mena de ciències, no li faltava res i vivia una vida plena amb tot de luxes. El germà gran se li va acostar i li preguntà què havia de fer per guanyar tant com ell. L’alquimista li respongué que havia d’estudiar tota mena de ciències, com ell havia fet, si volia tenir una vida bona i sense complicacions. Així ho va fer el noi, que va passar dia i nit estudiant, i va arribar a ser un gran científic, i va marxar del poble.

Un altre dia, va passar pel poble una famosa política d’una comarca veïna. El germà mitjà, en veure-la, de seguida va notar que vestia amb robes de qualitat i que tenia molt de poder. Va acostar-se a la política i li preguntà què havia de fer per ser tan poderós com ella. La política li respongué: Has de fer com jo, i estudiar les lletres per saber parlar millor que ningú, i que tothom t’escolti i et considerin savi i de confiança. Així ho va fer el germà mitjà, que va passar dia i nit estudiant, i va ser un gran orador, i va marxar del poble.

Anys després, un molt respectat artista va passar pel poble. En veure que tothom el coneixia, i que venia obres d’art que valien molts diners, el germà petit, que era l’únic que quedava a casa, se li acostà i li digué: què he de fer per ser tan exitós com tu? I el pintor li respongué: has de fer com jo, i estudiar totes les arts per poder utilitzar les mans com ningú, i sempre tenir feina, i tocar tota mena d’instruments, i saber manegar qualsevol eina.

d’escultor. Així ho va fer, i va passar dia i nit practicant els diferents oficis, fins que va ser un gran artista com el seu mestre, i va marxar del poble.

Anys van passar, i finalment els tres germans van tornar al poble a visitar la mare, quan ella ja era molt gran. En trobar-se, es van adonar que tots ells havien tingut una vida plena, completa amb tota classe de luxes i poder, i que l’única cosa de la qual es van penedir era del poc temps que van passar amb la mare abans que es fes gran.

A l’escola a vegades ens amoïnem molt per quin serà el camí que ens portarà a una vida plena, quan en realitat hem de recordar que la verdadera felicitat no és en l’escollit, sinó en com cuides de posar cada pedra del camí.

Esperem que tots nosaltres, escollim el que escollim a la vida, siguem feliços com els germans.

Que tingueu un molt bon dia.

dimecres, 25 de gener del 2023

Reflexió-Pregària dijous 19 de gener 2023

Bon dia,

Vull compartir amb tots vosaltres aquesta notícia que l’altre dia em va emocionar.

En Joan és un nen de 4 anys que té una malaltia degenerativa, i per això no pot portar una vida com la de la majoria de nens d’aquesta edat. Un dia quan sortia de l’hospital, després d’haver-li fet moltes proves i haver-li punxat moltes vegades li van regalar un elefant de peluix al qual va anomenar Fantito i que es va convertir en el seu refugi, en el seu millor amic. Doncs bé, fa uns dies el Joan va perdre el Fantito en un parc i això el va posar molt i molt trist. Els seus pares van fer difusió per les xarxes socials per veure si aconseguien recuperar-lo. En Marc, un altre nen que tenia el mateix peluix que havia perdut el Joan, es va assabentar d’això perquè els seus pares li van dir i ell va demanar als seus pares que es posessin en contacte amb els pares del Joan perquè volia donar-li el seu peluix al Joan. Actualment, el Joan juga amb el seu Fantito gràcies a la bondat del Marc, ja que el Fantito de veritat no ha aparegut.

Persones com el Marc fan que aquest món sigui millor, i per això aquestes persones han de ser el nostre exemple a seguir.

Por qué no ser amigos

divendres, 28 d’octubre del 2022

Reflexió-Pregària dijous 27 octubre 2022

 

EL VALOR D’UN SOMRIURE

 

Tots saben que una paraula, un gest, una actitud que arriba a l’ànima, i ens ajudi a riure o motivi un somriure mesurat, obert i relaxant, pot aixecar un ànim decaigut, fer remuntar una hora baixa o bé oferir nous horitzons. L’Evangeli ens parla de l’alegria.

És el llenguatge millor per donar la benvinguda, per començar una conversa o solucionar un problema.

D’aquí ve que oferim 10 raons per un somriure:

  1. Donar un somriure no costa res o molt poc, en canvi, pot ajudar molt.
  2. Un somriure mai empobreix el qui el dona, en canvi, pot ajudar molt.
  3. Un somriure vol tenir una curta durada, però el seu record vol perdurar tota una vida; un somriure és fugaç, però els seus efectes perduren anys.
  4. Algú ha manifestat que el somriure no sembla complir cap pronòstic fisiològic, llevat d’exercitar els muscles facials; però somriure per fora, quan estem desentonats, crispats, tensos per dins, és contribuir a la pròpia bellesa interior i oferir serenitat, amistat, pau als nostres interlocutors.
  5. Somriure és la capacitat espiritual que té la persona per sortir d’ella mateixa, per no garrotar-se en situacions difícils i donar la mà a qui té necessitat.
  6. S’ha dit que no hi ha ningú tan ric que pugui viure sense un somriure ni ningú tan pobre que no el pugui donar.
  7. Un somriure pot alleujar una pena, pot ajudar a refer-nos i a oferir consol.
  8. Un somriure té ja tot el seu valor des del moment que es comença a donar.
  9. Sí creus que un somriure no aporta res, sigues generós i ofereix el teu, perquè ningú no té tanta necessitat d’un somriure com el que no sap somriure.
  10. Un dels drets de l’ésser humà és el dret a poder somriure.

dijous, 20 d’octubre del 2022

Reflexió-Pregària 20 octubre 20222


La mayor libertad

 

Cuando me siento más libre es cuando decido. Cuando me decido a amar. Cuando a pesar del enfado, del cansancio, del dolor, del mal humor, de la mala suerte, de la injusticia, a pesar de todo, escojo amar, entregarme.

 

Muchas veces somos esclavos del momento, de las circunstancias que nos atrapan, nos molestan, y nos hacen cobardes o indiferentes. Ahí no me siento libre: me siento atrapada, prisionera. De mis emociones, de mis apetencias, de mis instintos, de todo. Me siento separada de lo que me hace libre como persona. Alejada de mi voluntad, de mi capacidad de amar.

 

Sé que el amor me da alas. Me libera de esa aparente comodidad que es mi egoísmo y que nos deja tan vacíos. Y tan oscuros. Porque amar es luz. Es un gusto agridulce. Pues el primer paso puede costar —y mucho—. Es humildad muchas veces. Pedir perdón el primero, dar ese paso agigantado. Es ceder y no ceder. Es corregir con cariño, aunque cueste. Es tener paciencia, ¡santa paciencia!, y dar al otro el primer trago y el último.

 

Es observar sin ser visto, mirar a los ojos, ver la necesidad de los demás antes que la nuestra. Es ofrecer una sonrisa, aunque casi no nos queden sonrisas disponibles. Es cancelar un plan para hacer compañía al que lo está pasando mal, dar cobijo al perdido, tener compasión del abandonado… Y tantas y tantas cosas más.


Queen “Heaven For Everyone”

dijous, 13 d’octubre del 2022

Reflexió-Pregària 13 octubre 2022

 

El lema aquest curs és: La terra casa de tothom, cuidem-la! Volem començar aquest espai de reflexió i pregària amb aquesta oració del Papa Francesc, on ens convida a tenir molt present la terra i cuidar-la.

 

Pare nostre que sou present en tot l’univers
i en la més petita de les vostres criatures,
vós que envolteu amb la vostra tendresa
tot el que existeix,
vesseu en nosaltres la força del vostre amor
perquè tinguem cura de la vida i de la bellesa.

Inundeu-nos de pau, perquè visquem com a germans i germanes
sense fer mal a ningú.

Pare dels pobres,
ajudeu-nos a rescatar els abandonats i oblidats d’aquesta terra
que tant valen als nostres ulls.
Guariu les nostres vides,
perquè siguem protectors del món
i no pas depredadors,
perquè sembrem formosor
i no pas contaminació i destrucció.

Toqueu els cors
dels qui busquen només beneficis
a costa dels pobres i de la terra.

Ensenyeu-nos a descobrir el valor de cada cosa,
a contemplar admirats,
a reconèixer que estem profundament units
amb totes les criatures
en el nostre camí cap a la vostra llum infinita.

Gràcies perquè esteu amb nosaltres cada dia.
Encoratgeu-nos, si us plau, en la nostra lluita
per la justícia, l’amor i la pau.

Papa Francesc