dijous, 19 de desembre de 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS -ESPECIAL ADVENT- dijous, 19 de desembre de 2019

DIJOUS, 19 DE DESEMBRE DE 2019

Cada dia fem molts camins: cap a l’escola, cap a casa, també el camí de l’estudi, el camí de l’esbarjo… quants camins!! Nosaltres, els nens i nenes de la Immaculada esperem caminant contents el naixement de Jesús. Josep i Maria feien camí de dia, i de nit descansaven. Encenien un bon foc, menjaven el que tenien i s’arraulien ben juntets sota una manta. Feia fred. Pensaven en el seu Fill que havia de néixer i pregaven Déu perquè els protegís una nit més.
A la nostra vida hi ha  moments de llum, i moments més foscos. En els moments més difícils és com si es fes de nit, i tenim por de tot, i a l’escalfor i la llum del foc ens sentim segurs. Un petó dels pares, una estoneta amb la teva millor amiga, aquella excursió… són moments on hem vist la llum i notat l’escalfor. 

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu capítol 1, versets 18-24

Naixement de Jesús
18 El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
--Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. 21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: 23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».

24 Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.

dijous, 12 de desembre de 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS -ESPECIAL ADVENT- dijous, 12 de desembre de 2019


DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DE 2019

És temps d’Advent, també a la Immaculada. Se’ns convida a esperar un gran esdeveniment: el naixement de Jesús. Però hi ha moltes formes de fer-ho. Podem preparar-nos sense canviar res ni mirar la realitat que ens envolta o bé podem pensar i actuar per canviar la realitat. Com?  Es tracta de ser a prop dels qui pateixen més, d’aquells i aquelles que pateixen les injustícies del món. Cal ser veu dels qui no la tenen. Déu també somia un canvi.
Durant l’Advent ens podem preparar per acollir aquesta Bona Notícia i per col·laborar en el projecte de Déu. Seguint el nostre lema: Ets important. Sumem!,  ens n’hem d’adonar que som el motor de canvi del nostre entorn, seguint l’estil de Jesús. Vivim el veritable Advent.

Lectura de l’Evangeli segons sant  Mateu capítol 24, versets 37-44

Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. 38 Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca; 39 no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l'home. 40 Llavors hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat; 41 i dues dones que moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada. 42 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 43 Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. 44 Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

dimecres, 11 de desembre de 2019

INTRODUCCIÓ EUCARISTIA DIA DE LA IMMACULADA



Benvinguts i benvingudes un any més a la festa de la Immaculada.

Ahir, 8 de desembre, va ser el dia de la Immaculada Concepció, qui dona nom a la nostra escola, i per tant, avui celebrarem i gaudirem aquesta festa plena d’activitats especials. Com aquesta és l’última festa de la Immaculada dels alumnes de 2n de Batxillerat i de molts dels alumnes de 4t d’ESO, volem aprofitar per donar gràcies.

Per començar, donem gràcies a l’escola, per haver-nos acollit durant tants anys i haver-nos fet créixer físicament i com a millors persones. Molts de nosaltres portem des de P3 a l’escola i aquí hem viscut molt bons i no tan bons moments que ens han servit per ajudar-nos a créixer i convertir-nos en les persones que som ara.

Donem gràcies als pares, per haver decidit portar-nos a aquesta escola. Com a totes les escoles, sempre hi ha aspectes que podríem millorar, però en aquesta escola es treballa dia a dia perquè la convivència sigui cada dia millor, perquè ens trobem igual de còmodes que a casa i perquè se’ns obrin el màxim de portes possibles cap al nostre futur.

Donem gràcies a totes les germanes, a les que encara són aquí i a les que, desgraciadament, ja no hi són, però que des de ben petits ens van cuidar sempre. Ens portarem sempre un molt bon record de vostès, per la vostra gentilesa, per obrir-nos les portes de casa vostra i per totes les camamilles que ens vau donar per curar els nostres mals de panxa.

Donem gràcies a tots els professors i professores d’infantil, de primària, de l’ESO i de Batxillerat, que ens han acompanyat en el nostre camí d’aprenentatge de la millor manera possible. Volem donar-vos les gràcies per la vostra paciència, per motivar-nos a aprendre, per cuidar-nos com pares i mares, per ajudar-nos en els nostres moments més difícils i per aguantar tots els mals de cap que us hem provocat.

I, per últim, donem gràcies a tots els companys i companyes, els de la nostra classe, els d’altres edats i els que han marxat a una altra escola. Entre tots nosaltres hem contribuït a fer que cada dia sigui una festa, a ajudar-nos en tot moment, a aprendre dels errors, a confiar en els altres i a crear una família que sabem que seguirà unida encara que cadascú agafi un camí diferent.

Han estat uns 15 anys molt especials i inoblidables. El temps va passant i sabem que en no res haurem de dir l’últim adéu a l’escola i a totes les persones que s’hi quedaran a dins. Només volem dir-vos que aprofiteu al màxim els anys que us queden aquí i que esperem que gaudiu moltíssim el dia d’avui.

Moltes gràcies per tot.

Alumnes de 2n Batxillerat

diumenge, 1 de desembre de 2019

Calendari d'advent

Arriba al meu mòbil, avui primer diumenge d’advent, aquest calendari d’advent. El comparteixo al bloc de pastoral de l’escola. Una petita reflexió per cadascun dels dies fins Nadal. Està en francès, algunes coses no són difícils d'entendre... sempre podeu utilitzar alguna eina informàtica per traduir. Bon Advent camí de Nadal

Resultat d'imatges de le calendrier de l'avent de la bienveillance

divendres, 22 de novembre de 2019

Reflexió-Pregària dijous 14 de novembre 2019


Bon dia, comencem amb la pregària del matí.

Avui volem reflexionar un assumpte que ens afecta a tots i és saber demanar perdó i donar les gràcies, ja que sembla que actualment se’ns estigui oblidant la seva importància.

Per què quan sabem que ens hem equivocat ens costa tant reconèixer-ho? Per què no demanem perdó a aquella gent propera als qui hem fet mal? A vegades l’orgull propi ens supera i provoca conflictes amb la gent que ens envolta.

Hem de començar a pensar en els sentiments dels altres i saber tenir empatia. També hem de donar les gràcies a totes aquelles persones que formen part de la nostra vida i sempre estan al nostre costat per escoltar-nos, per donar-nos un cop de mà sempre que ho necessitem, per acceptar-nos i per perdonar-nos, ja que aquest és el significat d’estimar algú.

A més, hem de saber apreciar el temps que passem amb una persona perquè cada moment compta i és millor recordar aquells qui estimes amb alegria. I tots aquells que només et volen fer mal o aprofitar-se de tu, el millor és fer-los fora de la teva vida.

Per acabar, us volem dir que encara que la vida us posi molts obstacles, heu d’intentar afrontar-los amb positivisme i ser feliços. Mai deixeu que algú us ho impedeixi.

Estimeu, perdoneu, demaneu perdó i gaudiu de la companyia dels altres.

Que tingueu un molt bon dia!


Yasmin García i Laura Rodríguez, alumnes de 2n Batxillerat


dijous, 13 de juny de 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS, 13 DE JUNY DE 2019



Resultat d'imatges de hakuna matata

Vídeo De ellos aprendí - David Rees 

(lletra + vídeo)



Oi que és molt difícil triar quina frase ens agrada més de totes les que hem escoltat al llarg de la cançó?  N’hi ha una que es repeteix vàries vegades: segueix nadant, segueix nadant. La diu la Dori, que és l’esbojarrada amiga d’en Nemo. Aquesta li recorda que hem de seguir endavant encara que no sempre sigui fàcil i ho veiem tot negre quan les coses no ens surten gaire bé o els companys ens deixen de costat. Saps què? No tinguis por de viure, el món et farà caure però has d’frontar les adversitats i seguir endavant amb il·lusió. Segueix nedant, caminant i mai t'aturis. Has seguir somiant! amb aquesta força increïble que tens al teu interior i que és capaç d'aconseguir les metes més importants. Creu en tu! Ets important!! Ho saps, oi!?




diumenge, 9 de juny de 2019

Pasqua de Pentecosta

Un bon amic, m'envia avui diumenge de Pentecosta, aquesta interessant reflexió que comparteixo amb vosaltres.

Los discípulos de Emaús reconocieron a Jesús al partir el Pan. En aquel gesto, en aquella acción de partir y repartir les reconocieron.

¿A dónde voy? ¿qué ocupa mi corazón? ¿qué son esas cosas que obnubilan mi vida y no me dejan reconocer a Jesús cuando sale a mi encuentro, cuando camina junto a mí?

A Jesús, le vemos, lo conocemos, sabemos tantas cosas de Él, pero no lo reconocemos.

El Espíritu Santo es quien nos ayuda a reconocerlo y poder decir como Maria Magdalena: ¡Rabbuní!, o como Juan: es el Señor!, o como Tomás: Señor mío y Dios mio.

Jesús no resucitó para vengarse, condenar o castigar. Resucitó para dar más misericordia, derramar más amor, dar paz y alegría. En definitiva, para darnos el Espíritu Santo.

Por eso en la misericordia, en el amor benevolente, en la paz y en la alegría, le reconocemos a Él.

¿Quiénes son los otros para ti?

Te conozco, eres María, Pepe, Luis..., conozco a tus padres, tu familia, tu biografía... Y el Espíritu Santo hace que te reconozca como luz, fuego, palabra, perdón, amado, hermano, Hijo de Dios...

Con el Espíritu Santo les reconocemos en toda la creación, el todo que existe, en el ser humano, en el amigo, en ti, en mí.

Que reconozcan en nuestras vidas el gesto de partir el pan, el amor misericordioso, que vivimos en Paz.

Ven Espíritu divino, manda tu luz desde el cielo. Padre amoroso del pobre; don en tus dones espléndido, luz que penetre las almas; fuente del mayor consuelo... Amén



Resultat d'imatges de els dons de l'esperit sant


dimarts, 4 de juny de 2019

Reflexió-Pregària dijous 30 de maig


Bon dia, comencem amb la pregària d’avui.

Sense adonar-nos ja estem a punt d’acabar un altre curs escolar, l’últim per a alguns alumnes. Aquest curs, com tants altres, ha estat ple d’emocions, de somriures, de llàgrimes… Volem convidar-vos a fer-vos les següents preguntes: Quina va ser l’última vegada que vau dir a algú que l’estimaveu? Quin ha sigut l’últim moment que heu gaudit amb els vostres amics? Quina ha estat la última vegada que us heu aturat a valorar tot el que teniu?

El que volem expressar amb aquestes preguntes, és que ningú pot aturar el pas del temps. Sense adonar-nos, tots els moments de la nostra vida van passant, i ningú pot fer-los tornar. Moltes vegades no ens aturem a valorar els petits moments, simplement perquè pensem que no tenen importància, però el que no pensem, és que aquests petits moments que estem vivint, poden ser els últims que compartim amb aquestes persones.

Nosaltres decidim si fem del pas del temps el nostre amic, o el nostre enemic. Els records són el nostre millor tresor, guardeu-los bé i compartiu-los amb aqui realment sabeu que els valorarà.

Que tingueu un bon dia!

                                                     Claudia Carvajal i Noelia Saco, alumnes de 2n  Batxillerat

dilluns, 27 de maig de 2019

Reflexió-Pregària dijous 23 de maig

Bon dia,

Per començar aquesta pregària us llegiré un petit fragment de la cançó que escoltarem més tard, i diu així:

“Si siembras una amistad
Con mimo plántala
Y abónala con paciencia
Pódala con la verdad
Y trasplántala con fe
Pues necesita crecer.”

Tothom tenim un amic, no dels passatgers que apareixen a la teva vida i poc a poc van marxant, sinó aquell que encara que passin els anys, encara que us veieu un cop a l’any, encara que us baralleu és allà sempre.

Els amics són la família que hem escollit, no compartim sang però compartim gustos, aficions, secrets, moments...

Per això aquesta pregària va pels bons amics, per aquells que no només hi són als moments bons, sinó a aquells que també hi són als dolents; els que et fan riure i , de vergades, plorar; els que encara que us baralleu són allà i no marxen, per tots aquells que t’estimen per sobre de tot.

Així que convido a tothom que tingui un bon amic o una bona amiga parli amb ell o ella avui, encara que només sigui per preguntar-li com li ha anat el dia.

Per últim dir que hem de tenir molta més cura de les nostres amistats ja que com deia el fragment que he llegit abans hem de plantar l’amistat amb amor, podar-la amb la veritat,  trasplantar-la amb fe i així l’amistat sempre creixerà.

Que tingueu un molt bon dia.


Yasmin García, alumna de 1r  Batxillerat

dimarts, 21 de maig de 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS 16 DE MAIG

ELS NENS I NENES DE P-5 


Els nens i nenes de P-5 A us volen desitjar que tingueu tots un dia molt especial:
Ple d'emocions (Álvaro)
ple d'amor( Eric M.)
Ple de diversió (Angy)
Ple d'amistat (Iván)
Ple de sorpreses(Keira)
Ple de música(Leo)
Ple de felicitat ( Cesca)
Tots nosaltres us desitgem "Que tingueu un bon dia"!

Cançó: De ellos aprendí. Davia Rees 

dilluns, 13 de maig de 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS, 9 DE MAIG DE 2019



Motivació
Jesús, tu m’ensenyes que els conflictes es resolen dialogant, però mai fent
servir la força física, ni dominant a l’altre, m’ensenyes que el diàleg és font de
benestar, d’enriquiment i de pau i que per conviure he d’estar atent a l’altre,
escoltar-lo i pensar que ell també té idees interessants, encara que siguin
diferents a les meves. Jesús, ensenyeu-me sempre a dialogar.
Pregària
Un dia dos tigres de l’Índia, van començar a travessar, en direccions oposades,
un pont fet amb cordes. El pont era tan estret que no el podien travessar els
dos tigres alhora. Quan es van trobar, justament en el mig, un va dir a l’altre:
“Vés cap enrere i espera fins que passi” L’altre va respondre: “No, jo he arribat
primer al pont. Tu ets que ha de retrocedir”. Cap volia cedir. El cas és que, van
començar a lluitar, i els dos van caure al riu. Ningú sap què va passar després.
Doncs bé. A nosaltres ens pot passar igual. Moltes vegades actuem de la
mateixa manera. I d’aquí, sorgeixen les baralles, les enveges, les guerres...
Nosaltres no volem ser com els tigres. En comptes de barallar-nos, hem de
dialogar, escoltar i saber cedir. T’ho dic: és l’única manera d’avançar.

divendres, 3 de maig de 2019

Escoles amb cor

FESTA INTERGENERACIONAL DE PRIMAVERA DE LA GENT GRAN

L'alumnat de 6è participa fent escrits i poemes dedicats a la figura dels avis i àvies, que Càritas Barcelona els entregarà a la propera trobada que tindrà lloc el dia 23 de maig d'enguany.

A més a més., juntament amb 5è de primària, hem fet dibuixos sobre la primavera, amb colors vius i alegres, que seran pels avis i àvies de Barcelona que es trobaran a la seva festa de la primavera.

Esperem i desitgem alegrar la vida dels nostres avis i àvies amb aquestes creacions que des de l'escola els fem arribar.

Resultado de imagen de avis i avies

dijous, 2 de maig de 2019

Reflexió-Pregària dijous 2 de maig


El dia de la mare se celebra cada any a Espanya el primer diumenge de maig i per aquest motiu, la pagaria d'avui va dedicada a totes les mares que dia rere dia comparteixen amb nosaltres totes les nostres alegries, tristeses i experiències.

Ser mare potser és una responsabilitat massa gran, tan gran que fins i tot s'ha convertit en el desig i somni de moltes dones. Encara sabent que hauran de portar una criatura dins del seu ventre durant 9 mesos i que la seva vida canviarà per complet estan disposades a donar a llum és a dir, han estat valentes de portar-nos al món a cada un de nosaltres. 

Diuen que l'amor més gran que podem rebre és el de la nostra mare i cal començar a donar visibilitat a cada una de les coses que totes elles fan per nosaltres i tot el temps que inverteixen a fer realitat tots els nostres somnis. Tots som conscients que donarien la vida per nosaltres sense pensar-s'ho ni un sol instant i que sobre totes les coses som la seva prioritat però, demostrem sovint l'afecta i l'amor que sentim per elles? 

És important demostrar els nostres sentiments, compartir les nostres vivències i estimar-les igual que ho fan elles, ja que, molts de nosaltres en un futur jugarem aquest paper i, serem conscients de tota la responsabilitat i treball que comporta ser mare o bé pare. Aquest és el millor regal que podem donar-los aquest 5 de maig, un bon somriure acompanyat d'un t'estimo és el millor present que poden rebre.


Dalila Castuera, alumna de 1r Batxillerat
EL BON DIA DEL DIJOUS, 2 DE MAIG DE 2019

UN PAQUET DE GALETES

Una noia estava esperant el seu vol en una sala d’espera d’un gran aeroport. Com que havia d’esperar molta estona, va decidir comprar un llibre i també un paquet de galetes.
Va asseure’s en una sala de l’aeroport per a poder descansar i llegir en pau, i va deixar les seves coses al seient del costat. Deixant aquest seient entre mig, va asseure’s un home que va obrir una revista i va començar a llegir.
Al cap d’una estona a la noia li va agafar gana, va obrir les galetes que tenia al seient del costat, i va començar a menjar.
Quan ella va agafar la primera, l’home també en va agafar una. Ella es va sentir indignada, però no va dir res. Només va pensar: “Que descarat! Si jo fos més valenta, fins i tot li donaria una bufetada per a que no se n’oblidi mai”.
Cada cop que ella agafava una galeta, l’home també n’agafava una.
Allò la indignava tant que no aconseguia concentrar-se ni reaccionar.
Quan quedava només una galeta, va pensar: “què farà ara aquest aprofitat?”
Aleshores, l’home va partir la última galeta i en va deixar mitja per a ella.
Ah, no! Allò li va semblar massa! Es va posar a rebufar de ràbia. Va tancar el seu llibre, va recollir les seves coses i va marxar cap al sector d’embarcament…
Quan va asseure’s a l’interior de l’avió, va mirar dins la seva bossa i per la seva sorpresa, allà estava el seu paquet de galetes, intacte, tancat! Va sentir tanta vergonya!
Només aleshores es va adonar de quan equivocada estava. Havia oblidat que les seves galetes estaven guardades dins la seva bossa! Ja no era temps, ni tenia possibilitats per a donar explicacions o demanar disculpes.
Però sí per a raonar:
Quantes vegades a la nostra vida traiem conclusions, quan hauríem d’observar millor? Quantes coses no són exactament com pensem sobre les persones?
Us convido a pensar i a reflexionar sobre aquesta història.

Que passeu un bon dia nens i nenes de la Immaculada!

dijous, 25 d’abril de 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS, 25 D'ABRIL DE 2019

Bon dia, 
avui us explicaré una història on els protagonistes són un elefant i una ratolina però, que podríeu ser qualsevol de vosaltres.
Es titula: "Diferents".
Tu i jo som diferents. I no ho dic perquè jo sigui més alt. Ni pel color del nostre pèl.
Ni tan sols perquè tu siguis una nena.
Quan dic que som diferents és perquè realment som MOLT DIFERENTS. 
T'agrada el gelat de xocolata i jo prefereixo el de llimona.
Jo llegeixo contes de pirates i tu en llegeixes de dracs i princeses.
Quan vas amb bicicleta jo vaig corrent al darrere, amb els meus patins.
Quan juguem al parxís jo trio les fitxes vermelles i tu, les blaves.
En els partits de futbol, sempre sóc el porter.
A les festes de disfresses tu ets la mòmia i jo sóc Dràcula.
A la platja sempre faig castells de sorra mentre tu jugues amb l'estel.
I a la nit, t'agrada observar la lluna mentre jo busco estrelles fugaces.
Però el més important és que als dos ens agrada fer totes aquestes coses JUNTS.
Per això, encara que siguem tan diferents, sempre serem els millors amics del món.  "Diferents...però amics".

Que tingueu un Bon Dia!

Referència:
Jesús Aznar & Alberto Sobrino. Diferents. ItsImagical 2011.


divendres, 12 d’abril de 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS 4 D'ABRIL DE 2019


EL RUC DEL DIUMENGE DE RAMS


Una vegada, un ruc orgullós i presumit, va arribar a casa molt feliç. La mare li va preguntar:
-         Fill, perquè estàs tan content?
-         Ai mare, és que avui he carregat un tal Jesucrist i, quan he entrat a Jerusalem, tots em deien:
“Hosanna, visca, visca “ i llençaven al terra branques d’olivera i de palmes i les seves túniques per a que jo passés per sobre.
Llavors la mare li va dir:
-         Fill meu, torna un altre cop a la ciutat però, aquesta vegada, no carreguis ningú.
A la nit, l’ase va tornar a casa plorant i molt trist i li va dir a la seva mare:
-         Ai mama, no pot ser, ningú s’ha fixat en mi, fins i tot m’han fet fora de la ciutat.
La mare li va dir:
-Això t’ha passat, fill, perquè tu, sense Jesús, ets només un ruc.

Quan actuem amb vanitat estem fent de menys als altres i ens estem equivocant.
Reconeguem les nostres errades i demanem perdó si cal.

T’ofereixo el meu cor, Jesús, per a que l’omplis amb el teu Esperit. En aquesta Quaresma vull aprendre a viure com Tu ens ensenyes.
Ajuda’m a aconseguir-ho Senyor!

diumenge, 31 de març de 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS, 28 DE MARÇ DE 2019

Com seria la nostra vida si visquessim en una altra ciutat? I en un altre país?
I en un altre continent? Segurament seria molt diferent, algunes coses podrien ser millors, d’altres pitjors.
Potser no podriem anar cada dia a l’escola o potser hauriem de caminar durant més d’una hora per arribar-hi. Potser viuriem en una tenda d’un camp de refugiats... potser fugiríem de la guerra... hi ha molts potsers possibles...

La poetessa barcelonina, Joana Raspall,  ens explica què és realment essencial en aquest poema:


Podries
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.



Com ens explica Joana Raspall, el més important, siguem com siguem, vinguem d’on vinguem, és tenir les mans ben obertes, ajudar les persones que tenim al nostre voltant, fer una abraçada a qui la necessiti, fer costat als amics quan tinguin un problema... en definitiva, estimar-nos els uns als altres i respectar-nos, respectar-nos molt.

Us desitgem un feliç dijous proposant-vos que regaleu un somriure al company o la companya que teniu al vostre costat, i que li pregunteu com està.


Que tingueu un BON DIA!!!!!!