dimarts, 29 de novembre de 2016

La nostra cançó del curs 2016-'17


Com ja sabeu, aquest curs hem estrenat lema: Els immigrants et necessiten, implica't. Una cançó relacionada amb el lema l'hem trobada en l'àlbum Respira de "Els Pets". Aquesta cançó és un món, dues classes de persones.

El dia de la Immaculada, durant l'Eucaristia, la podrem escoltar. Si voleu veure el videoclip us deixem aquí l'enllaç. Ens a servirà també, en aquest temps d'Advent, per reflexionar i prendre consciència de les diferents vides de les persones i de la necessitat que tenen algunes de què els donem la mà.


diumenge, 27 de novembre de 2016

Primer diumenge d'Advent

Què és l’Advent

Sentit
“Advent” és una paraula provinent del llatí i que significa “vinguda”, ja que és el temps litúrgic de la preparació de la vinguda del Senyor en el misteri de Nadal. Té el seu origen en la festa de Nadal, apareguda a Orient al segle IV, que es celebrava el 6 de gener i a Occident el 25 de desembre, coincidint amb la festa romana del “dia del sol”. I entre els segles IV i VI a Hispània i les Gàl·lies va néixer l’Advent amb la intenció de ser una preparació per al Nadal, semblantment com la Quaresma envers la Pasqua. En un principi constava de sis diumenges, si bé foren reduïts als quatre actuals que coneixem. L’Advent no és solament preparar una vinguda passada de fa dos mil anys sinó també una vinguda constant, de cada dia, tot esperant la vinguda definitiva del Senyor. L’Advent és també el temps de Maria, la Mare de Déu, que amb el seu sí generós donà al món la Llum eternaJesucrist. Precisament, durant l’Advent celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, el dia 8 de desembre.




En la vida cristiana
L’Advent, com cada temps litúrgic, té una repercussió per a la nostra vida cristiana. Podríem destacar, almenys, cinc actituds de cara el temps d’Advent: l’esperança (malgrat les dificultats), preparar el camí del Senyor (disposar els nostres cors), la joia (de saber que Déu ens salva), la pregària (“Veniu, Senyor Jesús”) i la paciència (treballar constantment malgrat costi). Són actituds que ens ajuden a veure que hem de fer camí per tal d’anar construint el Regne de Déu que ell ens ha promès, mentre esperem la vinguda definitiva del Salvador. L’Advent ens ajuda a tenir una actitud d’esperança, de vetlla, de treballar cada dia preparant els camins del Senyor.
Font: http://pastoral.cpl.es/index.php/any-liturgic-i-temps-liturgics/el-temps-dadvent/que-es-ladvent/

Temps d'Advent!

L'Advent, del llatí "Adventus" (vinguda) és el temps en què ens preparem per al Nadal i marca l'inici del Calendari Litúrgic. A la Immaculada ja estem a punt.

divendres, 25 de novembre de 2016

Hem fet el cim!!!

Aquest matí alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de la nostra escola han pujat al cim del Matagalls. Col·locant al peu de l’altar el pessebre que la darrera setmana estava a porteria. Comencem així el temps d’Advent. 

Advent paraula provinent del llatí i que significa vinguda, ja que és el temps litúrgic de la preparació de la vinguda del Senyor en el misteri de Nadal.





Matagalls (fragment)

Jo vaig pujar-hi de bon matí,
l'herbada tendra del llarg camí
brollava perles de rosada;
quan les tocava festiu el sol
en l'avetosa el rossinyol
ses canticeles en començava.

Fent giragonses, i el mal content,
per la clotada fresós torrent
sentir-me feia sa cançó eterna;
mai de la vida podré oblidar
la matinada que vaig passar
trepant molsoses i altives penyes

A l'aspra cima de Matagalls
vaig arribar-me quan les dos valls
eren envoltades per la boirina;
el cor em saltava quan obirí
oberts els braços rebent-me a mi,
la creu sagrada que el lloc vigila.


Jacint Verdaguer, Poesia, 1 (p.1275-1276)


dijous, 24 de novembre de 2016

Reflexió-Pregària dijous 24 de novembre de 2016

Quan el mestre i els seus deixebles caminaven sense rumb per l’àrida sorra del desert, vam observar de lluny com se’ls apropava un grup de gent, no pas gaire nombrós i d’aspecte cansat.

Quan foren a la mateixa alçada, un d’ells es dirigí a un dels deixebles i li demanà aigua. El deixeble, dubtós, mirà el mestre i esperà el seu consentiment. Sorprenentment, el mestre negà amb el cap i continuà caminant.

El deixeble, aleshores, tornà a desar la cantimplora al sarró i continuà caminant darrere el mestre.

Un segon deixeble s’aturà, féu mitja volta i tornà allà on era el grup de gent. Tragué la cantimplora i esperà que tothom qui volgués en prengués aigua. Quan la hi tornaren, a poc a poc i orgullós del que havia fet, tornà al grup del mestre.

Sense deixar de caminar, el primer dels deixebles mirà el mestre i en veure que no en deia res s’hi adreçà tot demanant-li: -Mestre, t’han desobeït i no fas pas res? No eren pas pobres, no eren pas malalts, no eren pas repudiats ni refugiats ni exiliats.

Sense donar temps de respondre, el segon deixeble s’hi apropà i argumentà: -Era gent que necessitava aigua i la hi donada.

El mestre somrigué, mirà el primer dels deixebles i li digué: germà, quan et sortirà del cor ajudar algú, no necessitaràs pas mai l’aprovació de ningú.


dimecres, 23 de novembre de 2016



BONA NOTÍCIA PER A SENEGAL !!!


La nostra O.N.G. Red Azul està treballant en el projecte de la construcció de 29 pous a Pelew i Sanghé al Senegal. 3 pous ja els tenim en funcionament.

La germana Inma i el professor Fran, president de la O.N.G., varen anar dilluns 21 de novembre a presentar el projecte a l'empresa Henkel de Barcelona, ja que destina una part dels seus beneficis a projectes solidaris.
Vam tenir la sort de què el van  acceptar. Amb l'ajut que ens donaran ens permetrà construir dos pous més.
Ja només ens en falten 24!!!
En el següent enllaç trobareu com es construeixen els pous.




Construcció pous Senegal

diumenge, 20 de novembre de 2016

Dia Universal de l'Infant (20 de novembre)



Avui dia 20 de novembre commemorem el Dia Universal del Nen i de la Nena, un dia dedicat a tots els infants del món i destinat a fomentar el seu benestar i els seus drets.  

L'ONU celebra aquest dia en commemoració a l'aprovació de la Declaració dels Drets del Nen l'any 1959 i de la Convenció sobre els Drets de l'Infant el 1989.

Cal recordar que els nens i nenes tenen dret:
  • a la vida,
  • al joc,
  • a donar les seves opinions,
  • a tenir una família,
  • a la diversió,
  • a la salut,
  • a la protecció contra el treball infantil,
  • a un nom i a una nacionalitat,
  • a gaudir i conèixer la cultura,
  • a l'alimentació i a la nutrició,
  • a viure en harmonia,
  • a l'educació.

Però, com ens recorda UNICEF:

  • 1 de cada 4 nens i nenes viuen en condicions d'extrema pobresa en famílies amb ingressos inferiors a 1 € diari.
  • 1 de cada 12 nens i nenes mor abans de fer 5 anys.
  • Més de 120 milions de nens i nenes en edat escolar no van a l'escola, majoritàriament nenes.
  • Cada minut, un nen/a mor per una malaltia vinculada a la SIDA.
  • 300.000 nens i nenes estan servint governs o forces rebels com a soldats.
  • Més d'1,8 milions de nens i, sobretot, nenes estan sotmesos a explotació sexual.


Tinguem avui, doncs, un record per a tots els nens i nenes del món, especialment aquells que pateixen i que veuen vulnerats els seus drets.

dimecres, 16 de novembre de 2016

Pessebre al Matagalls

Per Nadal, en algunes comarques és tradició de posar petits pessebres en determinats llocs de les seves muntanyes. D'aquests "pessebres de muntanya" també en diuen "Camins del Pessebre" i normalment els instal·la alguna entitat excursionista justa abans del solstici d'hivern. Els pessebres són col·locats en avencs, coves, forats de parets, cims i altres espais "especials" de la muntanya, en un trajecte ordenat o no. Es deixen allà durant tot el Nadal i després són retirats.

La nostra escola enguany volem posar el nostre pessebre al cim del Matagalls (1.697 metres) Matagalls (per Collfornic). El proper divendres 25 de novembre alumnes de batxillerat pujaran aquesta muntanya del Massís del Montseny i deixaran aquest naixement que fins dijous 24 de novembre està a la porteria de l'escola.


dijous, 10 de novembre de 2016

Reflexió-Pregària dijous 10 de novembre de 2016

Si mirem el telenotícies o llegim els diaris , sentim o llegim titulars com ara:

-La xifra de refugiats ha augmentat el 50% en 5 anys i ja és la més alta des de la II Guerra Mundial.

-La guerra i la persecució han causat el desplaçament de 65 milions de persones el 2015.

Només són xifres, dades... I sembla que ens queda lluny. Que no forma part del nostre dia a dia. I ens acostumem. No ens adonem que al darrera d’aquests números hi ha persones.

Tampoc no ens queda tot tan lluny. Lamentablement, no cal anar a països en guerra o en conflictes diversos per trobar gent necessitada. Gent que necessita refugi.  Al nostre voltant és molt fàcil veure gent que pidola pels carrers i, generalment, ens resulta més fàcil mirar cap a l’altre costat en comptes de mirar-los als ulls i regalar almenys un somriure amable, un cafetó calent ara que sembla que ha arribat el fred. De vegades, posem d’excusa que no tenim temps per aturar-nos. I, segurament, és cert. Quina sort, deuen pensar ells mentre són al carrer, no tenir temps perquè tenim massa coses a fer. Ells i elles tenen tot el temps del món però no tenen gaires possibilitats per omplir-ho amb aquelles tasques o obligacions que a nosaltres ens molesten de vegades.

Potser és una mare o pare de família que porta anys a l’atur; potser és un noi o una noia que no va tenir la sort de tenir una família i uns amics que lluitessin i el recolzessin quan més ho necessitava; potser és algú que va haver de fugir del seu país arriscant la seva vida i fins i tot la dels seus fills  perquè no tenien res a perdre i si es quedaven el tenien tot perdut; O potser és una persona malalta que va embogir quan va perdre els seus éssers estimats en aquell accident de cotxe. Potser.

Potser estaria bé aturar-nos de tant en tant i oferir aquell cafetó  que acabem de fer nosaltres a casa. O el nostre entrepà de l’esmorzar que potser nosaltres acabem llençant a les escombraries del pati. O una bufanda de les deu o dotze que omplen el nostre armari. O simplement un somriure amable i càlid. 

Somewhere over the Rainbow

dijous, 3 de novembre de 2016

Reflexió-Pregària dijous 3 de novembre de 2016

Mai no és prou tard…

Per estimar per sobre de tot, 
estima a tot i a tots. 
No tanquis els ulls a la brutícia del món, pots fer molt. 
No ignoris la fam, 
oblida les bombes, 
però abans, fes alguna cosa per combatre-les 
encara que no ets sentis capaç. 

Mai no és prou tard...

Per trobar allò que hi ha de bo en tot i tots. 
No facis dels defectes una distància, 
i sí, una aproximació. 
Les persones que conreen reconciliació, 
no marginen, ni jutgen, ni condemnen a ningú, 
utilitzen un llenguatge pacificador, 
no necessiten destacar. 
Generen la pau en el seu interior i en l’ambient que els envolta. 
Solament qui està en pau i harmonia amb sí mateix, pot construir la pau pels altres. 

Mai no és prou tard...
Per donar la mà a qui ho necessita i 
regalar un somriure en un moment concret, 
els bons amics sempre hi són. 

Mai no és prou tard...
Per retrobar-nos amb algú que vol fer-nos millors persones,
més humanes i més felices. 
Sempre és un bon moment per estimar, per ser feliç i agrair tot allò que tenim.

Mai no és prou tard...

See you again