dijous, 26 de gener del 2023

Reflexió-Pregària dijous 26 de gener 2023

Bon dia,

Fa molts anys, en un poble llunyà de l'Índia, vivien tres germans amb la seva mare. La mare, que no tenia molts diners, els hi va demanar que estudiessin alguna cosa que els deixes tenir riqueses per ser feliços i gaudir d’una vida plena. Un dia, al poble va arribar un alquimista molt famós i respectat. Com treballava tan bé amb tota mena de ciències, no li faltava res i vivia una vida plena amb tot de luxes. El germà gran se li va acostar i li preguntà què havia de fer per guanyar tant com ell. L’alquimista li respongué que havia d’estudiar tota mena de ciències, com ell havia fet, si volia tenir una vida bona i sense complicacions. Així ho va fer el noi, que va passar dia i nit estudiant, i va arribar a ser un gran científic, i va marxar del poble.

Un altre dia, va passar pel poble una famosa política d’una comarca veïna. El germà mitjà, en veure-la, de seguida va notar que vestia amb robes de qualitat i que tenia molt de poder. Va acostar-se a la política i li preguntà què havia de fer per ser tan poderós com ella. La política li respongué: Has de fer com jo, i estudiar les lletres per saber parlar millor que ningú, i que tothom t’escolti i et considerin savi i de confiança. Així ho va fer el germà mitjà, que va passar dia i nit estudiant, i va ser un gran orador, i va marxar del poble.

Anys després, un molt respectat artista va passar pel poble. En veure que tothom el coneixia, i que venia obres d’art que valien molts diners, el germà petit, que era l’únic que quedava a casa, se li acostà i li digué: què he de fer per ser tan exitós com tu? I el pintor li respongué: has de fer com jo, i estudiar totes les arts per poder utilitzar les mans com ningú, i sempre tenir feina, i tocar tota mena d’instruments, i saber manegar qualsevol eina.

d’escultor. Així ho va fer, i va passar dia i nit practicant els diferents oficis, fins que va ser un gran artista com el seu mestre, i va marxar del poble.

Anys van passar, i finalment els tres germans van tornar al poble a visitar la mare, quan ella ja era molt gran. En trobar-se, es van adonar que tots ells havien tingut una vida plena, completa amb tota classe de luxes i poder, i que l’única cosa de la qual es van penedir era del poc temps que van passar amb la mare abans que es fes gran.

A l’escola a vegades ens amoïnem molt per quin serà el camí que ens portarà a una vida plena, quan en realitat hem de recordar que la verdadera felicitat no és en l’escollit, sinó en com cuides de posar cada pedra del camí.

Esperem que tots nosaltres, escollim el que escollim a la vida, siguem feliços com els germans.

Que tingueu un molt bon dia.

dimecres, 25 de gener del 2023

Reflexió-Pregària dijous 19 de gener 2023

Bon dia,

Vull compartir amb tots vosaltres aquesta notícia que l’altre dia em va emocionar.

En Joan és un nen de 4 anys que té una malaltia degenerativa, i per això no pot portar una vida com la de la majoria de nens d’aquesta edat. Un dia quan sortia de l’hospital, després d’haver-li fet moltes proves i haver-li punxat moltes vegades li van regalar un elefant de peluix al qual va anomenar Fantito i que es va convertir en el seu refugi, en el seu millor amic. Doncs bé, fa uns dies el Joan va perdre el Fantito en un parc i això el va posar molt i molt trist. Els seus pares van fer difusió per les xarxes socials per veure si aconseguien recuperar-lo. En Marc, un altre nen que tenia el mateix peluix que havia perdut el Joan, es va assabentar d’això perquè els seus pares li van dir i ell va demanar als seus pares que es posessin en contacte amb els pares del Joan perquè volia donar-li el seu peluix al Joan. Actualment, el Joan juga amb el seu Fantito gràcies a la bondat del Marc, ja que el Fantito de veritat no ha aparegut.

Persones com el Marc fan que aquest món sigui millor, i per això aquestes persones han de ser el nostre exemple a seguir.

Por qué no ser amigos