dijous, 26 de maig de 2016

Reflexió-Pregària dijous 26 de maig 2016

NUNCA Y SIEMPRE

Esta es la historia de un niño y una niña, el niños se llamaba Siempre y era una persona soñadora, aventurera, que creía que todo lo que veía no era todo lo que había en realidad y que había algún lugar donde las leyenda cobraban sentido. 

Por contra, estaba ella, Nunca, era una persona pesimista, realista que solo se fiaba de aquello que podía comprobar y constatar con sus propios ojos y que no se creía ni historia ni cuentos.

Entonces, llegó un día en el que Siempre se acercó a nunc y le dijo que su mayor sueño en la vida era llegar hasta el sol, ella dijo: no podrás, si saltas te vas a caer, o lo que es peor, si llegas te vas a quemar. 

Supongo que ella lo que intentaba era ser la cuerda del globo de los pájaros que tenía en la cabeza Siempre, pero tal era la esperanza de sus sueños y tantos pájaros tenía en la cabeza que llegó un día en que todos a la vez emprendieron el vuelo y Siempre se perdió en mitad del cielo.

Hay quien dice que llegó, otros que se cayó, incluso hay quien dice que cumplió su sueño pero de todo esto que pasó, la chica, nunca lo supo porque echó raíces en el suelo. Y es que si siempre te dices nunca, nunca será siempre.


dijous, 19 de maig de 2016

Reflexió-Pregària dijous 19 de maig 2016

EL VALOR D’UN SOMRIURE

Bon dia

Tots sabem que una paraula, un gest, una actitud que arribi a l’ànima, i ens ajudi a riure o motivi un somriure mesurat, obert i relaxant, pot aixecar un ànim decaigut, fer remuntar una hora baixa o be oferir nous horitzons.  L’Evangeli ens parla de l’alegria.

És el llenguatge millor per donar la benvinguda, per començar una conversa o solucionar un problema.

D’aquí ve que oferim 10 raons per un somriure:
  1. Donar un somriure no costa res o molt poc, en canvi pot ajudar molt.
  2. Un somriure mai no empobreix el qui el dóna, però en segons quins moments enriqueix qui el rep.  És una manera de donar i de donar-se.
  3. Un somriure vol tenir una curta durada, però el seu record pot perdurar tota una vida; un somriure és fugaç però els seus efectes perduren anys.
  4. Algú ha manifestat que el somriure no sembla complir cap propòsit fisiològic, llevat d’exercitar els muscles facials; però somriure per fora, quan estem desentonats, crispats, tensos per dins, és contribuir a la pròpia bellesa interior i oferir serenitat, amistat, pau als nostres interlocutors.
  5. Somriure és la capacitat espiritual que té la persona per sortir d’ella mateixa, per no garrotar-se en situacions difícils i donar la mà a qui té necessitat.
  6. S’ha dit que no hi ha ningú tan ric que pugui viure sense un somriure ni ningú tan pobre que no el pugui donar.
  7. Un somriure pot alleujar una pena, pot ajudar a refer-nos i a oferir consol.
  8. Un somriure té ja tot el seu valor des del moment que es comença a donar.
  9. Si creus que un somriure no aporta res, sigues generós i ofereix el teu, perquè ningú no té tanta necessitat d’un somriure com el que no sap somriure.
  10. Un dels drets de l’ésser humà és el dret a poder somriure.
Que tingueu un molt bon dia.

Happy

Setmana solidària

Manifest setmana solidària 19 de maig 2016

Aquest any volem manifestar aquí, públicament, el nostre desig que totes les noies del món tinguin la possibilitat d’anar a l’escola. Cal garantir el dret universal de totes les nenes i els nens del món a l’escolarització.

Les nenes, encara avui dia, no tenen aquest dret en molts països. Serveixi com exemple: Nigèria on hi ha 5 milions i mig de nenes sense escolaritzar, Pakistan amb més de 3 milions i Etiòpia amb més d'1 milió.

Una altra dada que cal destacar és que 31 milions de noies que es troben en edat de cursar els estudis de primària es troben sense escolaritzar en el món. D'aquesta xifra, uns 17 milions de nenes no podran assistir mai a l'escola.

En canvi, hi ha 4 milions menys de nois que no s'escolaritzaran. Ens podríem preguntar per què la xifra de nois és més baixa que no pas la de les noies. Estaríem parlant d'una desigualtat de gènere, ja que no hi ha motius pels quals les noies no puguin anar a l'escola.

Tota aquesta desigualtat té una gran repercussió en el futur d’aquests països.

El dia 11 d'octubre es celebra el Dia Internacional de les nenes. Dia que reivindica la necessitat de treballar pels drets de totes les noies a tot arreu.

L’any 2013 tenia com a lema “Innovar per a l’educació de les noies". I es volia conscienciar i lluitar pel dret de les noies a l’educació.

Cal dir que s’ha avançat molt durant els últims anys, però encara queda molt per fer. A nivell mundial moltes noies encara no gaudeixen d’aquest dret.

Moltes cultures creuen que les noies no han d'anar a l'escola pel simple fet que tenen un paper determinat i diferent que els nois en les seves societats, tasques casi  sempre relacionades amb l’atenció a la llar i la família.

No hauria d’haver feines de nois o de noies. Les feines són de persones.

L’educació és un dret de tothom, noies i nois; nois i noies.

Avui nosaltres volem prendre consciència d’aquesta situació. I manifestem el nostre desig i la nostra voluntat de treballar pel dret a l’educació de totes les noies del món. 


dilluns, 16 de maig de 2016

Pasqua Granada o Segona Pasqua.

Quaranta-nou dies després del dilluns de Pasqua Florida i deu dies després del diumenge de l'Ascensió, l’església cristiana celebra la festa de la Pasqua Granada, anomenada popularment "Segona Pasqua", en relació a la primera.

El dia de Pasqua Granada o Pentecosta és una celebració primaveral que prové i incorpora cerimònies d’antics cultes agraris relacionats amb la granació i fructificació dels cereals dels camps i les plantes. En l’àmbit cristià, la festa commemora la baixada de l’Esperit Sant sobre els apòstols.

De fet, la festa de Pasqua Granada també rememora el naixement de l’Església Cristiana o l’inici de la predicació universal dels apòstols i de la propagació de l’evangeli a tots els pobles.

dijous, 12 de maig de 2016

Reflexió-Pregària dijous 12 de maig 2016

Bon dia.  Hoy haremos una reflexión sobre uno de los defectos más feos del ser humano: LA ENVIDIA.

La envidia es una emoción que intoxica nuestras relaciones interpersonales, nuestra forma de conectar con quienes nos rodean.  Sufrimos nosotros y hacemos sufrir a los demás.

El envidioso tiene una gran dificultad para celebrar los éxitos de los demás, ya que realiza una comparación inmediata en la que siempre sale perdiendo.

La envidia te hace desear lo que el otro tiene y en consecuencia busca destruir a esa persona.  Se puede envidiar las notas de un compañero, un cuerpo bonito, el dinero que gana el otro, etc.

Nace de la sensación y creencia de que nunca se tendrá lo que el otro tiene.

El  envidioso lleva “la procesión por dentro”.  Se trata de personas con carencias emocionales y baja autoestima, que reprimen iras, las tienen guardadas y acribillan a los otros con diferentes estilos de actitudes o lenguas afiladas.

Existen unos consejos sencillos para dejar atrás la envidia:

  • Tener fe en uno mismo: se debe confiar en uno mismo. Eso quiere decir que esa persona se quiere y respeta  que sabe que es un ser valioso.
  • Hay que aprender a no meterse en la vida de nadie y dejar de mirar a los demás:  no se debe juzgar ni culpar a nadie de nuestros problemas.  Los quejicas no resuelven nada.
  • Hay que descubrir y explotar la propia singularidad:  nadie puede competir con la singularidad de uno mismo.  Las personas somos únicas porque hay que ser lo que uno es, ni mejor ni peor que el otro, distinto.  Cuando una persona quiere ser como otra se está comparando.
  • No se debe criticar al otro:  no se debe estar pendiente de lo que hace el otro.  Debemos descubrir lo que nos hace únicos.  Vivir y dejar vivir.
  • No se ha de competir con nadie, solamente con uno mismo.  No se ha de mejorar lo que el otro consiguió sino superar nuestros propios logros.
  • Cuando uno siente envidia invierte la energía en lo que el otro tiene: sus notas, su coche, su casa, sus amigos . . .  Hay que buscar nuestras propias oportunidades.
  • Es mejor admirar que envidiar.  Las palabras envidiar y admirar vienen del latín y quieren decir “yo veo” y “yo miro a” respectivamente.  Las dos palabras están relacionadas con la vista pero la diferencia es que la envidia provoca rabia y la admiración motiva.
  • Se tiene que aprender de los que ya han logrado lo que nosotros deseamos.  Admirar sin temores, reconocer y felicitar a quienes ya han llegado a las metas, porque si ellos lo han conseguido nosotros también podemos hacerlo.
  • Por último, se han de buscar los consejos de la gente sabia y la sabiduría vendrá a nosotros.  Nunca hagas lo que no te gustaría que te hicieran a ti.

dijous, 5 de maig de 2016

Reflexió-Pregària dijous 5 de maig 2016

Compassió

La compassió és comprendre i preocupar-se per la persona que travessa un mal moment o que ha comès un error. És mostrar-se amable i indulgent perquè l’altra persona ens importa de veritat. És afligir-se quan algú resulta ferit i necessita que el comprengui.

És perdonar a que t’ha fet mal, perquè comprens els seus motius i perquè et preocupes més per aquella persona que per el teu propi mal. És condoldre’s amb el que pateix, fins i tot quan no el coneixem.

La compassió és atendre al germà de cor i desitjar ajudar-lo, encara que tot el que puguem fer sigui dir una paraula amable.