dijous, 15 de març de 2018

El Bon dia del dijous 15 de març

EL CONTE DE LES GALLEDES


Hi havia una vegada un vell pagès que cada dia caminava molts i molts kilòmetres per recollir aigua d'una font i portar-li als seus familiars. L'home caminava cada dia portant a les seves espatlles dues galledes, recolzades sobre un pal. 

Les galledes eren molt antigues i havien anat envellint i deteriorant-se amb el pas del temps.

Una de les dues galledes s'havia fet més vella que l'altra i feia temps que s'havia esquerdat. Això feia que cada cop perdés més aigua en els trajectes. 

Un dia, la galleda esquerdada li va dir a l'home:

- No sé si t'has adonat que fa ja un temps que tinc esquerdes i que no serveixo per a molt... Mentre que l'altra galleda fa llargs i llargs kilòmetres portant tota la quantitat d'aigua que li poses, jo, en canvi, perdo cada dia més de la meitat de l'aigua pel camí. Crec que el millor per tu serà que m'abandonis i em canviïs per una altra galleda que fes la feina com tu et mereixes.

L'home es va aturar, va deixar les galledes a terra i li va dir a la galleda esquerdada:

- Tu t'has pogut fixar en el que ha passat des que et vas començar a esquerdar fins a la data d'avui? T'has fixat en el camí que fem junts cada dia?

La galleda es va quedar pensant per un moment i, resignada, va contestar:

- No, jo només sé que no serveixo per res. Doncs no sóc capaç de fer l’única funció que se suposa que tinc. De veritat penso que hauries de canviar-me per una altra.

L'home la va mirar fixament i li va dir a la galleda:

- Escolta atentament, vella amiga. Cada dia, des que et vas començar a esquerdar, pel costat dret de la meva esquena, per tot el camí que junts recorrem, vaig plantar unes llavors i d'aquestes van sorgir totes aquestes plantes i flors.  Com podràs comprovar, aquestes plantes no només m'alegren el passeig cada dia amb els seus colors i olors.
A més a més, les plantes han donat els fruits que em permeten a mi i a altres portar aliments a les nostres famílies. I saps gràcies a què? Gràcies a l'aigua que tu mateixa has anat abocant pel camí. Has d'estar orgullosa del que ets.

Tots nosaltres som com aquesta galleda. Tots nosaltres tenim defectes, però també tenim moltes virtuts. No hem de comparar-nos amb ningú per sentir-nos inferiors, sinó millorar allò que tenim i que som i treure-li la part positiva a les nostres adversitats. 

Un bon nivell d'autoestima ens ajuda a enfrontar totes aquestes situacions. Llavors és quan podem dir que hem après de la vida i estem preparats per fer front a les adversitats. I tu? Com tens l'autoestima?

Que tingueu tots un bon dia!




divendres, 9 de març de 2018

El Bon dia del dijous 8 de març

LA PREGÀRIA DEL DIJOUS


 LA PEDRA MÀGICA
(Per treballar l’autocontrol)
En Martí anava a l’escola i aprenia moltes coses. Era un nen alegre i el que més li agradava era jugar al pati. Jugava al sorral amb les pales, els rasclets, les galledes i… tirava sorra sense mirar on queia.

Era un bon nen, però a vegades no podia controlar els seus impulsos. A més, últimament havia après a dir paraulotes, aquestes paraules tan lletges… Aviat es va adonar que quan tirava sorra enlaire, els altres nens s’enfadaven. Quan donava empentes fortes, ploraven. Quan deia una paraulota, els nens li ho deien a la mestra i llavors no podia jugar perquè havia de parlar amb la mestra i els companys.

Un dia, en Martí estava trist, assegut al banc de l’escola. La mestra s’hi va acostar i li va preguntar què li passava. Ell va respondre: «La meva amiga Clara està enfadada amb mi perquè diu que li tiro sorra, dono empentes i dic paraulotes… Crec que és veritat i ara no sé què puc fer…».
La mestra va agafar una pedreta del pati i la va donar al Martí. Li va dir: «És un regal que et faig. Te la posaràs a la butxaca cada dia quan entris a l’escola i la tornaràs a deixar al lloc que tu triaràs quan marxis. Quan sentis que tens ganes de donar empentes o tirar la sorra enlaire, l’acariciaràs i et diràs a tu mateix, en veu interior: M’agrada que els nens i nenes juguin amb mi contents.»

dimarts, 6 de març de 2018

Bon dia del dijous, 1 de març 2018

Podem arreglar el món!

Això és un científic que està al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món.
Es passa molts dies allà dins, fins que entra el seu fill petit de sis anys i li diu:
“Pare, ara t’ajudaré”.
El pare, desesperat, li diu: “No, fill, vés a jugar”. I el nen li respon:
“No, pare, jo et vull ajudar”.
El pare no sap què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d’una revista.
Llavors diu: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no em molesti”.
Agafa unes tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a trossets. Dóna cinta adhesiva al nen i
li diu: “Ja que t’agrada muntar puzles, mira de muntar el món”. El nen no el coneixia, el món.
El pare continua amb les seves equacions. I el nen, al cap de dues hores, li diu:
“Pare, ja he acabat”.
I el pare: “No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”. S’ho mira i,
efectivament, havia arreglat el món i li pregunta: “Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”.
I el nen li explica:
“Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home,
he girat tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat
el món”.
Gabriel García Márquez


Aquest és un conte que convida a pensar. Efectivament, rumiem un moment en tots
els grans problemes als que s’enfronta el món: la desforestació dels boscos, l’extinció
d’espècies animals, l’embrutiment de mars i rius, la contaminació de l’atmosfera, el forat
de la capa d’ozó, l’escalfament del planeta, la superpoblació, la guerra, la violència, la
fam,... i tants i tants altres. Pensem un moment. Qui els ha creat aquests problemes?
No ha estat cosa de l’home? Doncs ja tenim la resposta: si volem arreglar el món,
primer caldrà que arreglem l’home!


Que passeu un BON DIA!!!