Aquesta és la història d’un noi que tenia molt mal caràcter.
El seu pare li va donar un saquet de claus i li va dir que cada cop que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta.
El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes setmanes, a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava cada cop menys claus darrera de la porta.
Va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus.
Va arribar el dia que va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia.
Després d’informar el seu pare, aquest li va suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter.
Els dies passaren i el nen va poder anunciar al seu pare que ja no quedaven més claus per retirar...
El seu pare el va agafar de la mà, el va portar fins a la porta i li va dir: «has treballat molt dur, fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència, deixes cicatrius exactament com les que veus aquí.»
Reflexionem tots junts: tu pots ferir algú i retirar el que has fet o dit, però la cicatriu romandrà per sempre. Els amics són veritablement una joia preciosa. Et fan riure i t’animen a que tinguis èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules d’elogi i sempre volen obrir-nos els cors.
Tenir un amic o una amiga és un gran tresor. No el facis malbé.
Que tingueu tots un BON DIA!!
