dijous, 26 d’octubre de 2017

Reflexió-Pregària dijous 26 d'octubre 2017

Bon dia, comencem la pregària d’avui i la primera pregària del curs.

Parlarem del tema de la diversitat, un tema que no fa gaires anys, era impensable que una persona pogués expressar tan lliurement els seus sentiments i mostrar-se tal com és.

A dia d’avui, encara els homosexuals troben problemes per adaptar-se adequadament a la societat. Per desgràcia, trobem molts casos de discriminació per part dels heterosexuals cap als homosexuals i transsexuals, que han provocat que aquests s’hagin d’amagar només per voler ser ells mateixos.

Aquí van alguns exemples que ens haurien de fer reflexionar:

- Vaig estar 20 anys vivint dintre de l’armari pensant que no em mereixia viure sent així i ara he trobat la felicitat amb el meu novio, tot i que no em parlo amb els meus pares des de fa 10 anys. –Diego 30 anys.

- És molt dur haver d’estimar d’amagat, haver d’agafar-se de la mà en una habitació tancada, donar-se un petó en un lavabo, i és dur estimar-se només tancades entre 4 parets. És dur que la societat no em deixi ser feliç. –Noia anònima.

- No m’agrada anar pel carrer i que la gent em miri malament només per tenir el cos que no em correspon. Però m’agrada menys haver de sortir al carrer vestit d’una manera que em fa sentir que no sóc jo mateixa. –Noi transsexual anònim.

“Sigues qui ets i digues el que sents, perquè aquells a qui els hi molesta, no importen, i a qui els importes, no els molestes”

Que tingueu un molt bon dia.

                                                                                                    Alumnes de 4 ESO B





dimecres, 25 d’octubre de 2017

BON DIA DEL DIJOUS, 19 D'OCTUBRE DE 2017

Aquest conte explica una història de quatre amics, que abans de conèixer es consideraven poca cosa, poc importants. Però quan van sentir l’amistat i el recolzament de la colla van veure que eren tan valuosos com qualsevol altre animal del bosc.
En un preciós bosc del Montseny hi havia força animals, uns llops que corrien i caçaven en manada. Uns conills que vivien junts en un gran cau, una família de caderneres que alegraven amb el seu cant els matins del bosc, precioses papallones...
També hi vivien altres animals que malgrat tenien moltes qualitats estaven tristos perquè ells no se les veien. Un dia mentre passejava una tortuga pel bosc va veure un ratolí tot trist:
 TORTUGA: Què et passa?
RATOLÍ: Sóc el més petit del bosc, mira els conills que grans són i com salten!
TORTUGA: A mi m’agradaria ser com tu, àgil, ràpid, et pots amagar a qualsevol cau, t’enfiles amb facilitat per les pedres...
RATOLÍ: Tot això t’agrada de mi?
TORTUGA: I més coses, no com jo que sóc lenta i pesada, vaig tan a poc a poc que sempre vaig sola.
RATOLÍ: Però ets tranquil·la i forta, jo no tinc pressa, podem passejar junts.
I així ho van fer, van veure el bosc amb altres ulls, flors precioses en les que mai s’havien fixat, petits insectes... I de sobte van veure un corb tot moix:
RATOLÍ: Què et passa corb?
CORB: No sentiu com canten les caderneres? Quina sort tenen! Jo en canvi tinc molt mala sort, la meva veu és horrible, no puc cantar...
TORTUGA: Ni jo, però pots volar, veure aquest bosc des del cel, tens unes plomes de color negre precioses!

RATOLÍ: Vine amb nosaltres, estem veient el bosc com no l’havíem vist mai!

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Càritas a la Immaculada

El dimecres, 11 d’octubre, part de l’Equip de Pastoral va rebre la visita de Càritas Diocesana de Barcelona. Una reunió informativa sobre els diferents projectes que duen a terme dins de l’àmbit d’Educació en valors i Escoles amb cor.

dijous, 5 d’octubre de 2017

BON DIA DEL DIJOUS 5 D'OCTUBRE 2017



Havia una vegada una bonica illa i d'una bellesa natural indescriptible, en la que vivien els sentiments i els valors de la humanitat.
El bon humor, la tristesa, la saviesa, com també tots els altres, inclús l'amor.
Un dia es va anunciar als sentiments i valors que la illa estava a punt d'enfonsar-se.
Aleshores tots van preparar els seus vaixells i van marxar.
Sols l'amor es va quedar esperant, sol, pacientment, fins al darrer moment.
Quan la illa estava a punt d'enfonsar-se l'amor va decidir demanar ajuda.
La riquesa va passar prop de l'amor en una barca molt luxosa i l'amor li va dir:
- Riquesa... em pots dur amb tu?
- No puc perquè tinc molt or i plata dins del meu vaixell i no hi ha lloc per a tu, ho sento amor...
Aleshores l'amor va decidir demanar-ho a l'orgull que passava amb una magnífica barca.
- Orgull, t'ho prego... pots portar-me amb tu?
- No puc portar-te amor - va respondre l'orgull - Aquí tot és perfecte, podries arruïnar la meva barca i ... com quedaria la meva reputació?
Aleshores l'amor li va dir a la tristesa que s'estava acostant:
- Tristesa t'ho demano, deixa'm anar amb tu!
- No amor ... - va respondre la tristesa- Estic tant trista que necessito estar sola.
Fou aleshores que el bon humor va passar davant l'amor, però estava tant content que no va sentir que l'estaven cridant.
De cop i volta una veu va dir: 
- Vine amor, et porto amb mi.
L'amor va mirar a veure qui li parlava i va veure a un vell.
L'amor es va sentit tant content i ple de goig que es va oblidar de preguntar-li el nom.
Quan va arribar a terra ferma, el vell se'n va anar.
L'amor es va donar compte de quant li devia i li va preguntar a la saviesa:
- Saviesa, em pots dir qui era aquest que ha ajudat?
- Ha estat el temps -va contestar la saviesa amb veu serena.
- El temps? ... - es va preguntar l'amor- Per què serà que el temps m'ha ajudat?
- Perquè sols el temps és capaç de comprendre quan important és l'amor en la vida.


Que tingueu un bon dia!!!!