Per acabar l'any 2016

Deixo un enllaç prou interessant del periodista Carles Capdevila.

16 coses que he après aquest 2016

AVUI ÉS NADAL... TAMBÉ PER ALS REFUGIATS

Si haguessis nascut
en un altre terra,
podies ser blanc,
podries ser negre...

Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en una altra llengua

T'hauries criat
d'una altre manera
més bona potser;
potser, més dolenta.

Tindries més sort
o potser més pega...
tindries amics...
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu perdut per la selva.

Podries llegir
contes o poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.

Podries menjar 
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
podries..., podries...

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.

Joana Raspall i Juanola

4t Bon dia d'ADVENT.

DIJOUS, 22 DE DESEMBRE DE 2016

Som a la darrera setmana d’Advent, la quarta. És moment de sentir la il·lusió pel naixement de Jesús. Diumenge, dia de Nadal, és el gran dia. Jesús amb Josep i Maria formen una família on regne l’amor, la pau i el respecte.

Fem que cadascú de nosaltres, a casa nostra, sigui portador d’aquesta pau i amor cap als seus pares, germans, avis...

Recordem viure el Nadal amb el sentit propi de ser generosos, solidaris i sortir del consumisme que ens envolta.

Lectura de l’Evangeli Mt 1, 18-24

Naixement de Jesús 18 El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: --Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. 21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. 22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: 23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres». 24 Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.

Reflexió de la lectura:

Ja heu fet el pessebre a casa? Teniu la casa guarnida pel dia de Nadal?

Avui, últim dia d’escola, us diem Bon Nadal i que feu d’aquestes festes uns dies de convivència amb la família, on podem aprofitar per fer activitats amb els pares i esperar també l’arribada dels reis.

Sigueu bons minyons. Us esperem el dilluns, 9 de gener.

Equip de Pastoral. IC-H 2016

Campanya de la joguina

Hi va haver un temps que el carrer Serrallonga acabava en una esplanada plena de matolls, era el temps en què el túnel de la Rovira no existia i només era un projecte que es pensava que mai no arribaria pas...  

...i en què el que ara són els Jardins d’Eduard Batiste Alentorn era l’inici del mític (per a molts del barri) parc de La llibertat (o així era conegut) que arribava fins al carrer Llobregós.

Eren els anys 80 del segle passat quan va néixer l’Agrupament Escolta Sant Francesc Xavier, i des d’aleshores no ha deixat pas mai de banda el barri i el seu jovent.

Una de les moltes accions solidàries que organitzen és una campanya de recollida de joguines per aquells infants que no en podran gaudir el dia de Reis. Aquesta activitat que començà amb una porta amb dos cavallets i un grup de joves voluntaris amenitzant les hores amb un somriure i una guitarra a la plaça Eivissa, aquella plaça on tenia parada el bus 45 i l’empresa Casas, ara mateix ja és tot un projecte coordinat amb els Serveis Socials del barri.

Així, doncs, des de l’escola us animem que col·laboreu amb aquesta labor solidària que no us obligarà pas a sortir del barri, sinó que pot ser un simple motiu del passeig nadalenc que hi feu.

Quart diumenge d'Advent

Els signes de l’Advent

Un cinquè signe és la col·lecta pels més necessitats, per tal d’adonar-nos que la nostra vida cristiana està basada en l’amor fratern que el mateix Jesús ens ha donat. L’Església i moltes altres institucions fa la col·lecta tant amb menjar o amb diners mitjançant Càritas, el Banc d'aliments, i altres entitats solidàries.

Finalment, un sisè signe de l’Advent és fer el pessebre dies abans del Nadal, per tal d’ambientar-nos a casa que celebrarem les festes de Nadal.

Font: http://pastoral.cpl.es/index.php/any-liturgic-i-temps-liturgics/el-temps-dadvent/els-signes-de-ladvent/

Presentació lema curs 2016-17

Us presentem el lema del curs

Els refugiats et necessiten, implica't!

Tercer diumenge d'Advent

Els signes de l’Advent

Un tercer signe és la corona d’Advent. Si bé és un costum que ens ha vingut dels països nòrdics d’Europa, ha arrelat molt a casa nostra. Consisteix en una corona de branques verdes, col·locada en un lloc prou visible i digne, i que té enganxades quatre espelmes vistoses, pels quatre diumenges d’Advent. Cada diumenge se n’encén una progressivament fins arribar a les quatre espelmes enceses el diumenge quart d’Advent, precedit d’una pregària o un cant. És un signe que podem fer tant a l’església com a casa.

Un quart signe és el calendari d’Advent, basat en un quadre amb finestretes per a cada dia del mes de desembre, fins al dia 25, que es va obrint i en cada una d’elles es van veient dibuixos de tema nadalenc que donen sentit a la festa.

Font: http://pastoral.cpl.es/index.php/any-liturgic-i-temps-liturgics/el-temps-dadvent/els-signes-de-ladvent/

Segon diumenge d'Advent

Els signes de l’Advent

L’Advent és la preparació per a les solemnitats del Nadal i l’Epifania. I en aquesta preparació interior, demana també una preparació externa per tal que visquem millor aquest temps litúrgic.

Un primer signe és l’austeritat litúrgica: sabem que l’Advent no és un temps penitencial com la Quaresma, sinó un temps de preparació i espera joiosa. Per això tenim el color morat dels ornaments, que és un color més apaivagat en contrast al color blanc i clar que tindrem per Nadal. També és bo tenir una decoració més austera a l’església per tal que pel Nadal tot sigui ornamentat. En la litúrgia no cantem el Glòria, que és l’himne dels àngels a Betlem i que cantarem solemnement la nit de Nadal; si bé cantem l’al·leluia.

Un segon signe són els cants d’Advent, que només es canten aquest temps i que és bo tenir-los reservats per a aquest temps, per tal de prendre consciència que estem en l’Advent.

Font: http://pastoral.cpl.es/index.php/any-liturgic-i-temps-liturgics/el-temps-dadvent/els-signes-de-ladvent/

Vídeo Nadalenc

Us penjo un vídeo nadalenc per aquesta època d'Advent.

Vídeo nadalenc

1r Bon dia d'ADVENT.

DIJOUS, 1 DE DESEMBRE DE 2016    

Iniciem el temps d’Advent. L’Advent, com ja sabeu, són les 4 setmanes abans de Nadal.

Jesús neix el dia de Nadal i vol trobar a nens i grans que han entès quin és el sentit veritable d’aquests dies d’Advent. Ser bons companys, ajudar a casa, ser responsables amb els nostres deures, no ser rondinaires, portar alegria a casa...

El Nadal no només són regals, sinó que hem de saber recordar tots els nens refugiats, malalts, pobres... que no podran passar un bon Nadal.

Lectura de l’Evangeli Mt 24, 37-44

»Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. 38 Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca; 39 no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l'home. 40 Llavors hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat; 41 i dues dones que moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada. 42 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 43 Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. 44 Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

Reflexió de la lectura:

No tanquem els ulls ni les oïdes a un món que sofreix i demana ajuda.

Senyor Jesús tu ens crides a obrir els ulls i a viure atents i centrats.

A vegades volem fer massa coses i no ens en sortim, som humans, som limitats però sí que tenim moltes ganes de fer les coses ben fetes.

Equip de Pastoral. IC-H 2016

La nostra cançó del curs 2016-'17

Com ja sabeu, aquest curs hem estrenat lema: Els immigrants et necessiten, implica't. Una cançó relacionada amb el lema l'hem trobada en l'àlbum Respira de "Els Pets". Aquesta cançó és un món, dues classes de persones.

El dia de la Immaculada, durant l'Eucaristia, la podrem escoltar. Si voleu veure el videoclip us deixem aquí l'enllaç. Ens a servirà també, en aquest temps d'Advent, per reflexionar i prendre consciència de les diferents vides de les persones i de la necessitat que tenen algunes de què els donem la mà.

Un món, dues classes de persones

Primer diumenge d'Advent

Què és l’Advent

Sentit

“Advent” és una paraula provinent del llatí i que significa “vinguda”, ja que és el temps litúrgic de la preparació de la vinguda del Senyor en el misteri de Nadal. Té el seu origen en la festa de Nadal, apareguda a Orient al segle IV, que es celebrava el 6 de gener i a Occident el 25 de desembre, coincidint amb la festa romana del “dia del sol”. I entre els segles IV i VI a Hispània i les Gàl·lies va néixer l’Advent amb la intenció de ser una preparació per al Nadal, semblantment com la Quaresma envers la Pasqua. En un principi constava de sis diumenges, si bé foren reduïts als quatre actuals que coneixem. L’Advent no és solament preparar una vinguda passada de fa dos mil anys sinó també una vinguda constant, de cada dia, tot esperant la vinguda definitiva del Senyor. L’Advent és també el temps de Maria, la Mare de Déu, que amb el seu sí generós donà al món la Llum eterna, Jesucrist. Precisament, durant l’Advent celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, el dia 8 de desembre.

En la vida cristiana

L’Advent, com cada temps litúrgic, té una repercussió per a la nostra vida cristiana. Podríem destacar, almenys, cinc actituds de cara el temps d’Advent: l’esperança (malgrat les dificultats), preparar el camí del Senyor (disposar els nostres cors), la joia (de saber que Déu ens salva), la pregària (“Veniu, Senyor Jesús”) i la paciència (treballar constantment malgrat costi). Són actituds que ens ajuden a veure que hem de fer camí per tal d’anar construint el Regne de Déu que ell ens ha promès, mentre esperem la vinguda definitiva del Salvador. L’Advent ens ajuda a tenir una actitud d’esperança, de vetlla, de treballar cada dia preparant els camins del Senyor.

Font: http://pastoral.cpl.es/index.php/any-liturgic-i-temps-liturgics/el-temps-dadvent/que-es-ladvent/

Hem fet el cim!!!

Aquest matí alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de la nostra escola han pujat al cim del Matagalls. Col·locant al peu de l’altar el pessebre que la darrera setmana estava a porteria. Comencem així el temps d’Advent. 

Advent paraula provinent del llatí i que significa vinguda, ja que és el temps litúrgic de la preparació de la vinguda del Senyor en el misteri de Nadal.

Matagalls (fragment)

Jo vaig pujar-hi de bon matí,
l'herbada tendra del llarg camí
brollava perles de rosada;
quan les tocava festiu el sol
en l'avetosa el rossinyol
ses canticeles en començava.

Fent giragonses, i el mal content,
per la clotada fresós torrent
sentir-me feia sa cançó eterna;
mai de la vida podré oblidar
la matinada que vaig passar
trepant molsoses i altives penyes

A l'aspra cima de Matagalls
vaig arribar-me quan les dos valls
eren envoltades per la boirina;
el cor em saltava quan obirí
oberts els braços rebent-me a mi,
la creu sagrada que el lloc vigila.

Jacint Verdaguer, Poesia, 1 (p.1275-1276)

Reflexió-Pregària dijous 24 de novembre de 2016

Quan el mestre i els seus deixebles caminaven sense rumb per l’àrida sorra del desert, vam observar de lluny com se’ls apropava un grup de gent, no pas gaire nombrós i d’aspecte cansat.

Quan foren a la mateixa alçada, un d’ells es dirigí a un dels deixebles i li demanà aigua. El deixeble, dubtós, mirà el mestre i esperà el seu consentiment. Sorprenentment, el mestre negà amb el cap i continuà caminant.

El deixeble, aleshores, tornà a desar la cantimplora al sarró i continuà caminant darrere el mestre.

Un segon deixeble s’aturà, féu mitja volta i tornà allà on era el grup de gent. Tragué la cantimplora i esperà que tothom qui volgués en prengués aigua. Quan la hi tornaren, a poc a poc i orgullós del que havia fet, tornà al grup del mestre.

Sense deixar de caminar, el primer dels deixebles mirà el mestre i en veure que no en deia res s’hi adreçà tot demanant-li: -Mestre, t’han desobeït i no fas pas res? No eren pas pobres, no eren pas malalts, no eren pas repudiats ni refugiats ni exiliats.

Sense donar temps de respondre, el segon deixeble s’hi apropà i argumentà: -Era gent que necessitava aigua i la hi donada.

El mestre somrigué, mirà el primer dels deixebles i li digué: germà, quan et sortirà del cor ajudar algú, no necessitaràs pas mai l’aprovació de ningú.

Todas las personas son iguales

BONA NOTÍCIA PER A SENEGAL !!!

La nostra O.N.G. Red Azul està treballant en el projecte de la construcció de 29 pous a Pelew i Sanghé al Senegal. 3 pous ja els tenim en funcionament.

La germana Inma i el professor Fran, president de la O.N.G., varen anar dilluns 21 de novembre a presentar el projecte a l'empresa Henkel de Barcelona, ja que destina una part dels seus beneficis a projectes solidaris.

Vam tenir la sort de què el van  acceptar. Amb l'ajut que ens donaran ens permetrà construir dos pous més.

Ja només ens en falten 24!!!

En el següent enllaç trobareu com es construeixen els pous.

Construcció pous Senegal

Dia Universal de l'Infant (20 de novembre)

Avui dia 20 de novembre commemorem el Dia Universal del Nen i de la Nena, un dia dedicat a tots els infants del món i destinat a fomentar el seu benestar i els seus drets.  

L'ONU celebra aquest dia en commemoració a l'aprovació de la Declaració dels Drets del Nen l'any 1959 i de la Convenció sobre els Drets de l'Infant el 1989.

Cal recordar que els nens i nenes tenen dret:

• a la vida,
• al joc,
• a donar les seves opinions,
• a tenir una família,
• a la diversió,
• a la salut,
• a la protecció contra el treball infantil,
• a un nom i a una nacionalitat,
• a gaudir i conèixer la cultura,
• a l'alimentació i a la nutrició,
• a viure en harmonia,
• a l'educació.

Però, com ens recorda UNICEF:

• 1 de cada 4 nens i nenes viuen en condicions d'extrema pobresa en famílies amb ingressos inferiors a 1 € diari.
• 1 de cada 12 nens i nenes mor abans de fer 5 anys.
• Més de 120 milions de nens i nenes en edat escolar no van a l'escola, majoritàriament nenes.
• Cada minut, un nen/a mor per una malaltia vinculada a la SIDA.
• 300.000 nens i nenes estan servint governs o forces rebels com a soldats.
• Més d'1,8 milions de nens i, sobretot, nenes estan sotmesos a explotació sexual.

Tinguem avui, doncs, un record per a tots els nens i nenes del món, especialment aquells que pateixen i que veuen vulnerats els seus drets.

Pessebre al Matagalls

Per Nadal, en algunes comarques és tradició de posar petits pessebres en determinats llocs de les seves muntanyes. D'aquests "pessebres de muntanya" també en diuen "Camins del Pessebre" i normalment els instal·la alguna entitat excursionista justa abans del solstici d'hivern. Els pessebres són col·locats en avencs, coves, forats de parets, cims i altres espais "especials" de la muntanya, en un trajecte ordenat o no. Es deixen allà durant tot el Nadal i després són retirats.

La nostra escola enguany volem posar el nostre pessebre al cim del Matagalls (1.697 metres) Matagalls (per Collfornic). El proper divendres 25 de novembre alumnes de batxillerat pujaran aquesta muntanya del Massís del Montseny i deixaran aquest naixement que fins dijous 24 de novembre està a la porteria de l'escola.

Altres pessebres per camins i cims (I)

Altres pessebres per camins i cims (II)

Pessebres i pessebrisme

Reflexió-Pregària dijous 10 de novembre de 2016

Si mirem el telenotícies o llegim els diaris , sentim o llegim titulars com ara:

-La xifra de refugiats ha augmentat el 50% en 5 anys i ja és la més alta des de la II Guerra Mundial.

-La guerra i la persecució han causat el desplaçament de 65 milions de persones el 2015.

Només són xifres, dades... I sembla que ens queda lluny. Que no forma part del nostre dia a dia. I ens acostumem. No ens adonem que al darrera d’aquests números hi ha persones.

Tampoc no ens queda tot tan lluny. Lamentablement, no cal anar a països en guerra o en conflictes diversos per trobar gent necessitada. Gent que necessita refugi.  Al nostre voltant és molt fàcil veure gent que pidola pels carrers i, generalment, ens resulta més fàcil mirar cap a l’altre costat en comptes de mirar-los als ulls i regalar almenys un somriure amable, un cafetó calent ara que sembla que ha arribat el fred. De vegades, posem d’excusa que no tenim temps per aturar-nos. I, segurament, és cert. Quina sort, deuen pensar ells mentre són al carrer, no tenir temps perquè tenim massa coses a fer. Ells i elles tenen tot el temps del món però no tenen gaires possibilitats per omplir-ho amb aquelles tasques o obligacions que a nosaltres ens molesten de vegades.

Potser és una mare o pare de família que porta anys a l’atur; potser és un noi o una noia que no va tenir la sort de tenir una família i uns amics que lluitessin i el recolzessin quan més ho necessitava; potser és algú que va haver de fugir del seu país arriscant la seva vida i fins i tot la dels seus fills  perquè no tenien res a perdre i si es quedaven el tenien tot perdut; O potser és una persona malalta que va embogir quan va perdre els seus éssers estimats en aquell accident de cotxe. Potser.

Potser estaria bé aturar-nos de tant en tant i oferir aquell cafetó  que acabem de fer nosaltres a casa. O el nostre entrepà de l’esmorzar que potser nosaltres acabem llençant a les escombraries del pati. O una bufanda de les deu o dotze que omplen el nostre armari. O simplement un somriure amable i càlid. 

Somewhere over the Rainbow

Reflexió-Pregària dijous 3 de novembre de 2016

Mai no és prou tard…

Per estimar per sobre de tot, 
estima a tot i a tots. 
No tanquis els ulls a la brutícia del món, pots fer molt. 
No ignoris la fam, 
oblida les bombes, 
però abans, fes alguna cosa per combatre-les 
encara que no ets sentis capaç. 

Mai no és prou tard...

Per trobar allò que hi ha de bo en tot i tots. 
No facis dels defectes una distància, 
i sí, una aproximació. 
Les persones que conreen reconciliació, 
no marginen, ni jutgen, ni condemnen a ningú, 
utilitzen un llenguatge pacificador, 
no necessiten destacar. 
Generen la pau en el seu interior i en l’ambient que els envolta. 
Solament qui està en pau i harmonia amb sí mateix, pot construir la pau pels altres. 

Mai no és prou tard...
Per donar la mà a qui ho necessita i 
regalar un somriure en un moment concret, 
els bons amics sempre hi són. 

Mai no és prou tard...
Per retrobar-nos amb algú que vol fer-nos millors persones,
més humanes i més felices. 
Sempre és un bon moment per estimar, per ser feliç i agrair tot allò que tenim.

Mai no és prou tard...

See you again

Reflexió-Pregària dijous 20 d'octubre de 2016

Aquest curs, com tots i totes sabeu, l’objectiu de la nostra escola és “Els refugiats et necessiten, implica’t”. Cada dia milers de persones intenten arribar a casa nostra fugint de la guerra, la fam, les catàstrofes i no podem mirar cap a un altre costat.

La passada setmana Robert Allen  Zimmerman, conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, compositor i cantant estatunidenc, va ser premiat amb el premi Nobel de literatura per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó.

Avui volem recordar i escoltar una de les seves cançons més icòniques.

Blowing in the wind

How many roads most a man walk down
Before you call him a man ?
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand ?
Yes, how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.

Yes, how many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea ?
Yes, how many years can some people exist
Before they're allowed to be free ?
Yes, how many times can a man turn his head
Pretending he just doesn't see ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.

Yes, how many times must a man look up
Before he can see the sky ?
Yes, how many ears must one man have
Before he can hear people cry ?
Yes, how many deaths will it take till he knows
That too many people have died ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.

Us convidem a escoltar la cançó "Escolta-ho en el vent" interpretada pel  Gerard Quintana.

Reflexió-Pregària dijous 13 d'octubre de 2016

Volem recordar avui a les persones properes (familiars, amics, companys, coneguts) que en els últims dies ens han deixat. Recordem de manera especial a la Germana Rosario Artieda, Religiosa de la Immaculada Concepció de Castres i el Sr. José María Camacho, pare del nostre company José Miguel. Ho fem amb aquest poema de Miquel Martí i Pol

Lletra a Dolors 

Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. No vull parlar-te amb veu melangiosa, la teva mort no em crema les entranyes, ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure; em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia; però d'aquest dolor en trec la força per escriure aquests mots i recordar-te. Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer sabent que tu creixes amb mi: projectes, il·lusions, desigs, prenen volada per tu i amb tu, per molt distants que et siguin, i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los. Te'm fas present en les petites coses i és en elles que et penso i que t'evoco, segur com mai que l'única esperança de sobreviure és estimar amb prou força per convertir tot el que fem en vida i acréixer l'esperança i la bellesa. Tu ja no hi ets i floriran les roses, maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies; tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu, que m'acompanyes, i aquell esforç, que prou que coneixes, de persistir quan res no ens és propici. Des d'aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina. Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se'm representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-se absent per sempre. Miquel Martí i Pol