dijous, 20 d’abril de 2017

EL BON DIA DEL 20 D'ABRIL DE 2017

La llegenda de Sant Jordi 
Temps era temps, en un país molt llunyà, hi havia un drac monstruós.
Aquella bèstia, que feia por de veure, podia caminar, nedar i volar.
El drac matava i s'empassava tot el que trobava davant seu: ramats d'ovelles i bous i cavalls, i també homes i dones i nens. I destrossava les cases. Perquè no fes tant de mal a tothom, el poble decidí donar-li per menjar un parell de bens cada dia. I quan s'acabaren els bens, li donaren bous i cavalls i altres animals. Però arribà un dia que ja no quedava cap animal i, llavors, el poble acordà que, abans que no matés a tothom, cada dia, per sorteig, li donarien una persona perquè se la mengés.
Un dia li tocà la mala sort a la filla del rei. El rei no en tenia cap més de filla, i estava desesperat. No volia lliurar-la al drac, però el poble li va exigir que fes com tothom. Si no, el drac se'ls menjaria a tots.
Van portar, doncs, la princesa davant del drac... Però quan el drac obrí la boca per menjar-se la princesa, aparegué Sant Jordi dalt d’un cavall blanc.
Sant Jordi matà el drac d'un cop de llança. De la sang del drac, nasqué un roser de roses vermelles. Sant Jordi donà una rosa a la princesa en senyal d'amor.
Tothom estava molt content. La gent cridava: - Visca Sant Jordi!
Sant Jordi pujà dalt del seu cavall blanc i se'n va anar somrient.
Això és una llegenda.
Les llegendes no cal que siguin veritat, n'hi ha prou que siguin boniques!

Gràcies Jesús pel meu camí ple de roses...
gràcies pels meus pares que m’acullen a casa,
gràcies pels molts amics que tinc,
gràcies per la natura que m’envolta,
gràcies pel bon dia que he rebut,
gràcies Jesús... perquè m’escoltes i m’ajudes sempre!
GRÀCIES PER TOT

EL BON DIA DEL 6 D'ABRIL DE 2017

El meu amic...? Aquell boig...?
El que em fa passar vergonya pel carrer mentre em parla de bestieses? 
Aquell que té les idees més tontes i em fica en els embolics més increïbles?
El que em truca a les hores més intempestives per dir-me coses sense importància? 
El que em va recolzar quan estava tan malament i es va preocupar per mi  quan ningú més ho va fer?
El que em va agafar fort perquè no caigués i em va fer somriure mentre plorava?
El que va creure en mi quan ni jo mateix hi creia?
Aquell que sento al meu costat  encara que faci estona que ha marxat ?
El meu amic? Aquell boig...

Cal que pensem i reflexionem, sobre què és realment un amic, per a què serveix i perquè els necessitem. Sovint tenim una idea equivocada sobre l’amistat, ens pensem que els millors amics, són aquelles persones que són exclusivament per nosaltres i de ningú més, que cada vegada que ens diuen alguna cosa que no ens agrada, deixen de ser amics... per tot això, ens hem de preguntar, què és un amic?


EL BON DIA DEL 23 DE MARÇ DE 2017


EL SEMBRADOR DE NOUS
Un dia caminava pel camp, quan vaig veure un home bastant gran que estava cavant un sot. Intrigat, em vaig acostar a ell per preguntar-li què estava fent. "A mi sempre m'han agradat les nous", em va contestar. "Avui han arribat a les meves mans les nous més bones que he provat en la meva vida, així que he decidit plantar una d'elles "
Em vaig entristir en pensar que aquest pobre home, a tan avançada edat, mai arribaria a provar una d'aquestes nous.
"Disculpi, amic", li vaig dir. "Perquè una noguera doni fruits han de passar moltíssims anys, i donada la seva edat, és molt probable que quan aquest arbre doni les seves primeres nous, vostè ja hagi mort.
No ha pensat que potser seria més profitós per a vostè sembrar tomàquets, o melons o síndries, que li donaran fruits que vostè sí que podrà assaborir? "
L'home em va mirar un instant en silenci, durant el qual, no vaig saber si sentir-me molt sagaç per la meva observació o molt impertinent.
Després d'uns segons que em van semblar hores, finalment em va contestar:
"Tota la meva vida m'he delit assaborint nous collides d'arbres de sembradors que probablement mai van arribar a provar. Quan de nous es tracta, no li correspon a qui sembra veure els fruits. Per això, com jo vaig poder menjar nous gràcies a persones generoses que van pensar en els altres a plantar-les, jo també planto avui aquest noguera, sense preocupar-me de si veuré o no els seus fruits. Sé que aquestes nous no seran per a mi, però potser els teus fills o els meus néts les assaboriran algun dia."
Quantes vegades ens passa el mateix quan som egoistes, quan pensem només en les nostres famílies o en nosaltres mateixos?... No seria més profitós "sembrar" també perquè les futures generacions cullin? Sembrar en els nostres fills amor, bona voluntat, generositat, solidaritat, comprensió, empatia, justícia, equitat, optimisme, magnanimitat, paciència, amor al proïsme, ..."La millor vida no és la més llarga, sinó la més rica amor i en bones accions"

Que passeu un BON DIA de PRIMAVERA!!!