Reflexió-Pregària dijous 20 d'octubre de 2016

Aquest curs, com tots i totes sabeu, l’objectiu de la nostra escola és “Els refugiats et necessiten, implica’t”. Cada dia milers de persones intenten arribar a casa nostra fugint de la guerra, la fam, les catàstrofes i no podem mirar cap a un altre costat.

La passada setmana Robert Allen  Zimmerman, conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, compositor i cantant estatunidenc, va ser premiat amb el premi Nobel de literatura per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó.

Avui volem recordar i escoltar una de les seves cançons més icòniques.

Blowing in the wind

How many roads most a man walk down
Before you call him a man ?
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand ?
Yes, how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.

Yes, how many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea ?
Yes, how many years can some people exist
Before they're allowed to be free ?
Yes, how many times can a man turn his head
Pretending he just doesn't see ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.

Yes, how many times must a man look up
Before he can see the sky ?
Yes, how many ears must one man have
Before he can hear people cry ?
Yes, how many deaths will it take till he knows
That too many people have died ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.

Us convidem a escoltar la cançó "Escolta-ho en el vent" interpretada pel  Gerard Quintana.

Reflexió-Pregària dijous 13 d'octubre de 2016

Volem recordar avui a les persones properes (familiars, amics, companys, coneguts) que en els últims dies ens han deixat. Recordem de manera especial a la Germana Rosario Artieda, Religiosa de la Immaculada Concepció de Castres i el Sr. José María Camacho, pare del nostre company José Miguel. Ho fem amb aquest poema de Miquel Martí i Pol

Lletra a Dolors 

Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. No vull parlar-te amb veu melangiosa, la teva mort no em crema les entranyes, ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure; em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia; però d'aquest dolor en trec la força per escriure aquests mots i recordar-te. Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer sabent que tu creixes amb mi: projectes, il·lusions, desigs, prenen volada per tu i amb tu, per molt distants que et siguin, i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los. Te'm fas present en les petites coses i és en elles que et penso i que t'evoco, segur com mai que l'única esperança de sobreviure és estimar amb prou força per convertir tot el que fem en vida i acréixer l'esperança i la bellesa. Tu ja no hi ets i floriran les roses, maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies; tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu, que m'acompanyes, i aquell esforç, que prou que coneixes, de persistir quan res no ens és propici. Des d'aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina. Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se'm representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-se absent per sempre. Miquel Martí i Pol

Solidaridad: Jóvenes de España en Senegal 2016

CLICA AQUÍ

Pregó Dia Emilie. 3 octubre 2016

3 octubre de 2016. Dia d’ EMILIE

 

Iniciem la setmana celebrant el dia d’Emilie. Un dia important per tots nosaltres.

Emilie segueix present. La seva debilitat pels més febles, la seva dedicació, la seva proximitat, empatia, estima... són aspectes de la seva manera de ser que han perdurat en el temps.

Fa res hem iniciat el nou curs. Motivats i ja de ple en la nova aventura escolar. Aquest any estrenem un nou lema:

ELS REFUGIATS ET NECESSITEN, IMPLICA’T!

Seguint l’estil d’Emilie volem seguir compromesos amb el món que ens envolta. Proposem dedicar-nos a totes aquelles persones que busquen un refugi fugint de les injustícies.

Imatges que veiem per les tv, fotografies als diaris que no es poden repetir. No podem romandre impassibles davant d’aquesta desgràcia.

Estem davant de la crisi més gran migratòria i humanitària a Europa des de la 2a Guerra Mundial.  65,3 milions de refugiats el 2015 segons l’ONU.

Més de 25.000 morts en els darrers 15 anys al mar Mediterrani. De Síria, Somàlia, Afganistan... són les procedències de més de la meitat dels que fugen de la guerra. Són vides de la gent que forma un poble i que han de marxar per trobar, simplement, la pau.

No ens podem refugiar en la resignació.  Totes les vides mereixen la mateixa dignitat. Cap persona és il·legal. Ens volem implicar i solidaritzar amb els refugiats.

Volem ajudar, lluitar pels drets humans i perquè tothom pugui viure amb dignitat.

Reivindiquem solucions i una gestió d’aquesta crisi humanitària. Quants nens i adults més han de morir per arribar a una solució?

Quantes imatges de pasteres naufragades més hem de veure per remoure consciències? 

Aquest curs, obrim les portes als que ens demanen ajuda. Lluitem per construir noves oportunitats i mostres de solidaritat per tots els refugiats. Per damunt de tot, també són persones.                                                                                           EQUIP DE PASTORAL. IC-HORTA