Com seria la nostra vida si visquessim en una altra ciutat? I en un altre país?
I en un altre continent? Segurament seria molt diferent, algunes coses podrien ser millors, d’altres pitjors.
Potser no podriem anar cada dia a l’escola o potser hauriem de caminar durant més d’una hora per arribar-hi. Potser viuriem en una tenda d’un camp de refugiats... potser fugiríem de la guerra... hi ha molts potsers possibles...La poetessa barcelonina, Joana Raspall, ens explica què és realment essencial en aquest poema:
Podries
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.
Com ens explica Joana Raspall, el més important, siguem com siguem, vinguem d’on vinguem, és tenir les mans ben obertes, ajudar les persones que tenim al nostre voltant, fer una abraçada a qui la necessiti, fer costat als amics quan tinguin un problema... en definitiva, estimar-nos els uns als altres i respectar-nos, respectar-nos molt.
Us desitgem un feliç dijous proposant-vos que regaleu un somriure al company o la companya que teniu al vostre costat, i que li pregunteu com està.
Que tingueu un BON DIA!!!!!!
