Per començar aquesta pregària us llegiré un petit fragment de la cançó que
escoltarem més tard, i diu així:
“Si siembras una amistad
Con mimo plántala
Y abónala con paciencia
Pódala con la verdad
Y trasplántala con fe
Pues necesita crecer.”
Tothom tenim un amic, no dels passatgers que apareixen a la teva vida i poc
a poc van marxant, sinó aquell que encara que passin els anys, encara que us
veieu un cop a l’any, encara que us baralleu és allà sempre.
Els amics són la família que hem escollit, no compartim sang però compartim
gustos, aficions, secrets, moments...
Per això aquesta pregària va pels bons amics, per aquells que no només hi
són als moments bons, sinó a aquells que també hi són als dolents; els que et
fan riure i , de vergades, plorar; els que encara que us baralleu són allà i no
marxen, per tots aquells que t’estimen per sobre de tot.
Així que convido a tothom que tingui un bon amic o una bona amiga parli amb
ell o ella avui, encara que només sigui per preguntar-li com li ha anat el dia.
Per últim dir que hem de tenir molta més cura de les nostres amistats ja
que com deia el fragment que he llegit abans hem de plantar l’amistat amb amor,
podar-la amb la veritat, trasplantar-la
amb fe i així l’amistat sempre creixerà.
Que tingueu un molt bon dia.
Yasmin García, alumna de 1r Batxillerat
