DIJOUS, 17 de desembre de 2015 (3r
dijous d’Advent)
Recordeu que ja són dues les espelmes que s’han
apagat? Eren la de l’amor i la de la pau. Pareu
bé l’orella que ara parla la tercera.
La tercera espelma va dir: “Jo sóc la confiança.
Des d’ara ja no sóc
indispensable, ja no serveixo per a res! No conec a
molta gent que
encara cregui en Déu... Els meus companys no
confien en mi, hi ha pares que no poden confiar en els seus fills. No té
sentit, doncs, que
jo romangui il·luminant més temps”. I a l’acabar de
parlar, es va apagar amb un sospir.
De cop i volta va entrar un nen i va veure les tres
espelmes apagades...
“Per què esteu apagades? Heu d’estar sempre
enceses”. I dient això, el
nen va començar a plorar. “No ploris, petit; mentre
cremi la meva
flama, podrem donar vida a les meves germanes,
perquè jo sóc
l’esperança..., però et necessito per tal que
brilli de nou la pau, l’amor i
la confiança”. Ple d’alegria, el nen va agafar
l’espelma de l’Esperança i
amb la
seva flama va encendre les altres tres espelmes. Un somriure dóna confiança,
una abraçada dóna amor, una encaixada de mans dóna pau i unes paraules d’un
amic, esperança.
Que
gaudiu d’un temps de Nadal amb les vostres famílies ple d’amor i pau!!
