EL BON DIA DEL DIJOUS, 25 D'OCTUBRE DE 2018

Aquesta és la història d’un noi que tenia molt mal caràcter.

El seu pare li va donar un saquet de claus i li va dir que cada cop que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta.

El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes setmanes, a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava cada cop menys claus darrera de la porta.

Va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus.

Va arribar el dia que va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia.

Després d’informar el seu pare, aquest li va suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter.

Els dies passaren i el nen va poder anunciar al seu pare que ja no quedaven més claus per retirar...

El seu pare el va agafar de la mà, el va portar fins a la porta i li va dir: «has treballat molt dur, fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència, deixes cicatrius exactament com les que veus aquí.»

Reflexionem tots junts: tu pots ferir algú i retirar el que has fet o dit, però la cicatriu romandrà per sempre. Els amics són veritablement una joia preciosa. Et fan riure i t’animen a que tinguis èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules d’elogi i sempre volen obrir-nos els cors.

Tenir un amic o una amiga és un gran tresor. No el facis malbé.

Que tingueu tots un BON DIA!!

EL BON DIA DEL DIJOUS, 18 D'OCTUBRE DE 2018

MIKEL EP! Dijous 18 d’octubre, quina passada!

ELENA Ah si, per què?

MIKEL Com què per què? Doncs no ho sé, per tot!

ELENA Per tot el què?

MIKEL Doncs, doncs.... espera un moment, Ei, tu, Sara!

SARA Bon dia Mikel i Elena, què hi ha?

MIKEL Sara, et sents feliç?

SARA I tant !

ELENA I per què?

SARA Doncs no sé, vaig cap a l’escola i allà m’esperen un munt d’amics amb qui passaré el dia, i estic segura que aprendré un munt de coses.

ELENA Mira, la Maria i la Carla, a veure si elles també estan de tan bon humor com vosaltres!

MIKEL Bon dia noies!

MARIA Bon dia!

CARLA Bon dia!

MIKEL Com ha començat el dia? Esteu de bom humor!

MARIA Si és clar!

ELENA I per què?

CARLA Avui quan m’he aixecat a la ràdio de la cuina sonava la meva cançó preferida i la meva mare i jo l’hem començat a cantar. Ha sigut genial!

MARIA Jo no tinc cap motiu en particular, però quan vinc cap a l’escola sempre penso amb el dia que m’espera, els companys, els mestres, el pati del menjador, les extraescolars, i el sopar amb família on podrem explicar com ha anat el dia. Tot un dia per endavany!

ELENA Crec que teniu raó, Dijous 18 d’octubre, quina passada!!!

TOTS QUE TINGUEU UN BON DIA!

EL BON DIA DEL DIJOUS, 11 D'OCTUBRE DE 2018

LA VISITA DE JESÚS

Una nit, quan estava pregant, Jesús em va dir: Demà et vindré a veure, amiga. Jo em vaig posar molt contenta. Em vaig llevar molt de pressa i vaig anar corrents a la cuina, a veure si hi havia Jesús. Però no. Hi havia la mare, que m’havia preparat l’esmorzar i que em demanava si podria comprar el pa quan tornés de l’escola. Li he dit que sí i he sortit corrents cap al carrer; potser Jesús m’estava esperant a la porteria... A l’escala m’he trobat la veïna del costat. No m’és gaire simpàtica, però li he dit bon dia. Llavors m’ha demanat si li podia llençar una carta a la bústia, que ella tenia la cama malament i no podia sortir al carrer. He agafat la carta i he anat cap a l’escola. Mirava per tot arreu, però no he vist Jesús enlloc. Al cole he deixat un llapis al Miquel, que mai no en porta, mentre pensava on s’hauria ficat Jesús.  En sortir del cole he comprat el pa i m’he anat cap a casa esperant trobar-me’l. Però res de res. Al vespre, quan resava, li he dit a Jesús, una mica enfadada: - Jesús, com és que no has vingut a veure’m? T’he esperat tot el dia! - Com, que no m’has reconegut? La mare, quan et demanava que li compressis el pa, era jo; la veïna que et donava la carta, era jo; el Miquel que no tenia llapis, era jo. Com pots dir que no he vingut?

I tu, que fas per ajudar els altres?

Pensa-hi.

Que tingueu un bon dia.

Dia d'Emilie.3 octubre 2018

Els dies de platja, piscina, muntanya, lleure... mica en mica els hem anat deixant enrere per iniciar el nou curs escolar. Noves il·lusions, somnis i anhels davant les expectatives que ens oferirà el nou curs.

I avui, com cada 3 d’octubre, torna a ser el Dia d’Emilie. Un dia molt important per a la nostra escola i pels qui en formem part.

Recordem a la nostra fundadora, Emilie de Villeneuve. Recordem la seva obra. Recordem la seva implicació cap als més desfavorits. I, no oblidem, el seu cor de mare. Un cor que encara avui batega, que sent i s’emociona generació rere generació.

Estrenem nou curs i, també, un nou lema que de ben segur ens farem ben nostre: Ets important! Sumem! Curs a curs hem demostrat ser persones implicades i responsables. Sempre ens preocupa i estem atents a tot el que passa al nostre voltant.

Tots i totes som importants i sumem quan treballem en equip. Cadascú ha de lluitar per a un món millor, però sense els altres és impossible. Sumar esforços multiplica els resultats.

Depenem de cadascú de nosaltres. Som més necessaris que mai. El compromís ens fa créixer. Som persones amb cor i estima. Junts som imparables. Sumem esforços, avancem tots junts. Tots i totes som importants i aprenem els uns dels altres.

Bon dia d’Emilie!!

Equip de Pastoral. IC-H

EL BON DIA, DIJOUS 14 DE JUNY DE 2018

El conte del Colibrí

Conten els guaranís que un dia hi va haver un enorme incendi a la selva. Tots els animals fugien espaordits, doncs era un foc terrible. Tot d'una, el jaguar va veure passar sobre el seu cap al colibrí ... en direcció contrària, és a dir, cap al foc. Li va estranyar en gran manera, però no va voler aturar-se.

A l'instant, el va veure passar de nou, aquesta vegada en la seva mateixa direcció. Va poder observar aquest anar i venir repetides vegades, fins que va decidir preguntar a l’ocellet, ja que li semblava un comportament un tant estrafolari:

Què fas colibrí ?, li va preguntar.

Vaig al llac -va respondre l’ocell– agafo aigua amb el bec i la llenço en el foc per apagar l'incendi.

El jaguar va somriure.

Estàs boig? - li va dir. Creus que així aconseguiràs apagar el foc amb el teu petit bec?

Tu sol?

Bé- va respondre, el colibrí- jo faig la meva part ...

I després de dir això, va marxar a buscar més aigua al llac.

Sigues protagonista, i posa't en marxa. Siguis colibrí i convida a tots els teus companys a treballar en equip i vessar totes les gotes d'aigua que pugueu...

Tu també pots contribuir i fer la teva petita part. Tu també pots ajudar a construir un món millor i a influenciar l'ambient on vius!

Que tingueu un molt bon dia!!

EL BON DIA DEL DIJOUS, 24 de maig

Pregària del dijous 24 de maig de 2018

Els nens i nenes de tercer us volen explicar algunes coses que han après el segon trimestre. Us diran què ha de passar per  a viure plenament.

1. Si quan m’aixeco al matí veig en el nou dia una oportunitat per a gaudir.

2. Si estimo i aprecio la meva família com el regal que són.

3. Si gaudeixo del meu esmorzar sabent que és un àpat del que molta gent no pot gaudir.

4. Si penso sols en el present, sense deixar que el passat i el futur m’ocupin els pensaments.

5. Si em deixo estimar.

6. Si estimo.

7. Si m’accepto tal com sóc, i valoro positivament les meves virtuts.

8. Si no espero res a canvi de donar.

9. Si no abuso de ningú i soc humil.

10. Si crec i confio en mi mateix.

Reflexió-pregària dijous 10 de maig 2018

Estem acabant un curs que ha tingut per lema “Els refugiats et necessiten, implica’t”.

Aquests dies es commemoren 73 anys de la fi de la Segona Guerra Mundial, una data que va marcar l’inici de la Pau a Europa però no a moltes part del món on, encara avui, hi ha guerres i conflictes generalitzats. De fet, cada dia milers de persones intenten arribar a casa nostra fugint de la guerra, la fam, les catàstrofes i no podem mirar cap a un altre costat.

Per això, avui, volem compartir amb vosaltres les paraules que el Papa Francesc va dir a l’illa de Lesbos quan va anar a compartir amb els refugiats la seva realitat.

Digué el Papa Francesc:

“Déu va crear la humanitat per ser una família; quan un dels nostres germans i germanes pateix, tots estem afectats. Tots sabem per experiència amb quina facilitat alguns ignoren els patiments dels altres o, fins i tot, arriben a aprofitar-se de la seva vulnerabilitat. Però també som conscients que aquestes crisis poden despertar el millor de nosaltres. (...)

Aquest és el missatge que us vull deixar avui: No perdeu l'esperança! El major do que ens podem oferir és l'amor: una mirada misericordiosa, la sol·licitud per escoltar-nos i entendre'ns, una paraula d'alè, una oració. (...)

A nosaltres, els cristians, ens agrada explicar l'episodi del Bon Samarità, un foraster que va veure un home en necessitat i immediatament es va aturar per ajudar-lo. Tant de bo que tots els nostres germans i germanes en aquest continent, com el Bon Samarità, vinguin a ajudar-vos amb aquell esperit de fraternitat, solidaritat i respecte per la dignitat humana, que els ha distingit al llarg de la història.

"Només qui serveix amb amor construeix la pau"