BON DIA DELS DIJOUS
Les dues muntanyes
En una terra deshabitada hi havia dues muntanyes que
s'alçaven al bell mig d'una gran plana.
Una, era molt alta. Estava formada per unes roques
grises, quasi blanques, que brillaven des que sortia el sol fins que s'amagava.
Des del cim d'aquesta muntanya hom podia contemplar per tots costats una gran
extensió de terra.
L'altra era més petitona. No tenia roques que
brillaven, ni es podia veure gran cosa des del seu cim. L'única cosa que ens
podia oferir era el color vermell de la seva argila i el verd de les herbes
salvatges.
Un dia, la muntanya gran pensava: "Jo sí que en
sóc, de bonica! En canvi aquesta muntanya veïna, tan baixa i tan lletja. No
m'agradaria gens ésser com ella...”
La petita també feia els seus pensaments, i deia:
"Per què dec servir jo? Sóc baixa, trist..., no tinc ni un punt que
brilli..., només quatre herbots que prou reina tenen per a créixer.”
Ah! però..., sabeu que va passar? Doncs, que un dia
varen arribar per aquelles terres uns nois i noies forasters, carregats amb
motxilles i tendes, buscant un lloc per acampar.
En veure aquelles muntanyes, van pujar primer a la més
alta. Tots quedaren sorpresos de la seva bellesa i van decidir quedar-se al seu
cim. Ah renoi! S'adonaren de sobte, que tot era pedra i no hi havia ni un sol
lloc per a poder clavar la tenda...
Ben
desenganyats van baixar cap a la petita, encara que no els agradés tant.
No
sabeu pas l'alegria que van tenir quan van veure que allà sí que la tenda es
clavava fàcilment.
Van
passar uns dies, i com que hi estaven tan bé, decidiren quedar-s'hi una bona
temporada.
Llavors
començaren a plantar-hi verdures, arbres, flors i una gran figuera.
Aquella muntanya que pensava que no servia per a res,
va convertir-se en un lloc meravellós, on la vida era agradable i acollidora.
Mentre que la muntanya gran es va haver de quedar tota la vida igual, com al
principi.
Aquest conte ens ensenya que no hem de jutjar a ningú
per la seva aparença ni discriminar per com vesteixen o com són físicament les
persones. Esperem que us hagi agadat. Que tingueu un BON DIA
