divendres, 29 de gener del 2016

Reflexió-Pregària dijous 28 gener 2016


Bon dia,

Segur que durant els últims mesos heu sentit que refugiats vinguts de Síria i d’altres indrets del món abandonen el seu país per fugir de la guerra, amb la finalitat de trobar pau, llibertat, justícia i igualtat.


Aprofitem el següent poema de Joana Raspall per reflexionar sobre el que significa deixar tota una vida enrere portant-vos únicament el que cap dintre d’una motxilla:

PODRIES
Si haguessis nascut 
en una altra terra, 

podries ser blanc, 
podries ser negre... 

Un altre país 
fora casa teva, 
i diries "sí" 
en un altra llengua. 

T'hauries criat 
d'una altra manera 
més bona, potser 
potser més dolenta. 

Tindries més sort 
o potser més pega... 

Tindries amics 
i jocs d'una altra mena; 
duries vestits 
de sac o de seda, 
sabates de pell 
o tosca espardenya, 
o aniries nu 
perdut per la selva. 

Podries llegir 
contes i poemes, 
o no tenir llibres 
ni saber de lletra. 

Podries menjar 
coses llamineres 
o només crostons 
secs de pa negre. 

Podries.... podries... 

Per tot això pensa 
que importa tenir 
les mans ben obertes 
i ajudar qui ve 
fugint de la guerra, 
fugint del dolor 
i de la pobresa. 

Si tu fossis nat 
a la seva terra, 
la tristesa d'ell
podria ser teva.