Bon dia,
Segur que durant els
últims mesos heu sentit que refugiats vinguts de Síria i d’altres indrets del
món abandonen el seu país per fugir de la guerra, amb la finalitat de trobar pau,
llibertat, justícia i igualtat.
Aprofitem el següent poema
de Joana Raspall per reflexionar sobre el que significa deixar tota una vida
enrere portant-vos únicament el que cap dintre d’una motxilla:
PODRIES
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fora casa teva,
i diries "sí"
en un altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries.... podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.