dijous, 3 de novembre del 2016

Reflexió-Pregària dijous 3 de novembre de 2016

Mai no és prou tard…

Per estimar per sobre de tot, 
estima a tot i a tots. 
No tanquis els ulls a la brutícia del món, pots fer molt. 
No ignoris la fam, 
oblida les bombes, 
però abans, fes alguna cosa per combatre-les 
encara que no ets sentis capaç. 

Mai no és prou tard...

Per trobar allò que hi ha de bo en tot i tots. 
No facis dels defectes una distància, 
i sí, una aproximació. 
Les persones que conreen reconciliació, 
no marginen, ni jutgen, ni condemnen a ningú, 
utilitzen un llenguatge pacificador, 
no necessiten destacar. 
Generen la pau en el seu interior i en l’ambient que els envolta. 
Solament qui està en pau i harmonia amb sí mateix, pot construir la pau pels altres. 

Mai no és prou tard...
Per donar la mà a qui ho necessita i 
regalar un somriure en un moment concret, 
els bons amics sempre hi són. 

Mai no és prou tard...
Per retrobar-nos amb algú que vol fer-nos millors persones,
més humanes i més felices. 
Sempre és un bon moment per estimar, per ser feliç i agrair tot allò que tenim.

Mai no és prou tard...

See you again