dijous, 10 de novembre del 2016

Reflexió-Pregària dijous 10 de novembre de 2016

Si mirem el telenotícies o llegim els diaris , sentim o llegim titulars com ara:

-La xifra de refugiats ha augmentat el 50% en 5 anys i ja és la més alta des de la II Guerra Mundial.

-La guerra i la persecució han causat el desplaçament de 65 milions de persones el 2015.

Només són xifres, dades... I sembla que ens queda lluny. Que no forma part del nostre dia a dia. I ens acostumem. No ens adonem que al darrera d’aquests números hi ha persones.

Tampoc no ens queda tot tan lluny. Lamentablement, no cal anar a països en guerra o en conflictes diversos per trobar gent necessitada. Gent que necessita refugi.  Al nostre voltant és molt fàcil veure gent que pidola pels carrers i, generalment, ens resulta més fàcil mirar cap a l’altre costat en comptes de mirar-los als ulls i regalar almenys un somriure amable, un cafetó calent ara que sembla que ha arribat el fred. De vegades, posem d’excusa que no tenim temps per aturar-nos. I, segurament, és cert. Quina sort, deuen pensar ells mentre són al carrer, no tenir temps perquè tenim massa coses a fer. Ells i elles tenen tot el temps del món però no tenen gaires possibilitats per omplir-ho amb aquelles tasques o obligacions que a nosaltres ens molesten de vegades.

Potser és una mare o pare de família que porta anys a l’atur; potser és un noi o una noia que no va tenir la sort de tenir una família i uns amics que lluitessin i el recolzessin quan més ho necessitava; potser és algú que va haver de fugir del seu país arriscant la seva vida i fins i tot la dels seus fills  perquè no tenien res a perdre i si es quedaven el tenien tot perdut; O potser és una persona malalta que va embogir quan va perdre els seus éssers estimats en aquell accident de cotxe. Potser.

Potser estaria bé aturar-nos de tant en tant i oferir aquell cafetó  que acabem de fer nosaltres a casa. O el nostre entrepà de l’esmorzar que potser nosaltres acabem llençant a les escombraries del pati. O una bufanda de les deu o dotze que omplen el nostre armari. O simplement un somriure amable i càlid. 

Somewhere over the Rainbow