Reflexió-Pregària dijous 30 de novembre 2017

Narrador: El mestre s’aturà de sobte i mirà els peus d’un dels seus deixebles i li demanà:

Mestre: Germà, aquestes no són les espardenyes que duies ahir, oi?

Deixeble 1: No pas mestre, aquelles ja no es veuen i n’he aconseguides d’altres de més actuals, ja no m’agraden pas.

Mestre: Però ja les has trencades, no et servien pas per caminar?

Deixeble 1: No, no és pas això, simplement han passat de moda, ja no m’agraden.

Narrador: A la conversa, s’hi incorporà un segon deixeble que intentà aclarir la confusió del mestre.

Deixeble 2: Mestre, la qüestió és fàcil: serveixen com qualsevol altres, però la roba perd valor, i va canviant...

Narrador: El mestre tallà el deixeble i mirant el terra afirmà.

Mestre: No germans, no. La qüestió és fàcil: sabeu el preu de les coses però esteu oblidant-ne per què han estat fetes i el valor que tenen.

Sálvame. Dr. Fargo

Reflexió-Pregària dijous 23 de novembre 2017

Cuando vamos avanzando por el camino que hemos elegido hacia lo mas alto de los sueños que deseamos, inevitablemente vamos a tener buenos y malos momentos, es la ley de la vida. Los buenos momentos son los de alegría y euforia. Son aquellos que te hacen pensar que puedes con todo, que tienes el mundo a tus pies y te ayudan a avanzar de manera rápida por el camino deseado. En cambio en los malos momentos, donde es posible quedar atrapados, son aquellos que van acompañados de tristeza, lágrimas y melancolía. Lo realmente importante es que salgamos de esos momentos difíciles en los que la vida te pone a prueba. Tenemos que aprender a caer y levantarnos una y mil veces si es necesario y tratar de aprender de esos momentos difíciles ya que también los necesitamos para avanzar.

Cuando las cosas se ponen difíciles y entra en nuestra mente el pensamiento de que no somos capaces de seguir adelante, simplemente no hay que rendirse.

En la vida nos encontraremos con distintos momentos, pero los que realmente important son aquellos que te hacen sentir bien. Hay que seguir luchando con todas nuestras fuerzas para alcanzar nuestros sueños, sin dejar que nadie lo impida. No debemos compararnos con nadie ya que cada uno es único y tiene virtudes distintas, la vida relativamente es corta y deberíamos dedicarle tiempo a lo que realmente nos hace felices, sin olvidar que todos somos humanos y cometemos errores, y saber reconocerlos, es mejorar como persona día a día

Alumnos de 4 ESO A 

Le cant des sirènes. Fréro Delavega

Manualitat de 4t de primària

Els nens i nenes de 4t de primària han fet un punt de llibre, però ben especial. Relacionat amb el lema d’enguany Els refugiats et necessiten,  han dibuixat una casa amb gomets de colors i, a l’altra cara del punt de llibre, han escrit el lema però canviant el “et” per “ens”, podent llegir Els refugiats ens necessiten.

Amb aquestes activitats anem interioritzant el nostre lema i prenent consciència del seu significat.

BON DIA DEL DIJOUS, 2 DE NOVEMBRE

Mira les teves mans,són úniques,irrepetibles.

Però com són les teves mans en la vida?

Hi ha mans blanques, morenes o negres; petites o grans; senzilles o molt enjoiades, humils o molt clamoroses. Mans suaus o  aspres; càlides o fredes; tancades  o obertes; sensibles o indiferents; mans  que acullen o rebutgen; que criden o expulsen; que assenyalen amb el dit o accepten.  Mans plenes  o  buides; que demanen o  comparteixen;  que roben  o donen;  que  van per lliure o unides; que treballen o s’escaquegen; que es comprometen o passen; mans amb durícies o massa manicura; netes o brutes; que es dobleguen o lluiten;que serveixen o utilitzen. Mans amigues que  acaricien o mans  que  peguen; pacífiques o violentes; que respecten o menyspreen; que odien o perdonen; que tiren llenya al foc o  apaivaguen; que curen o fereixen, acompanyen o abandonen; que creen o copien;

En veritat necessitem de les mans de tots.  “Un altre món és possible. Depèn de Tu” Depèn de les mans de tots i totes.

QUE TINGUEU UN BON DIA!!

Reflexió-Pregària dijous 26 d'octubre 2017

Bon dia, comencem la pregària d’avui i la primera pregària del curs.

Parlarem del tema de la diversitat, un tema que no fa gaires anys, era impensable que una persona pogués expressar tan lliurement els seus sentiments i mostrar-se tal com és.

A dia d’avui, encara els homosexuals troben problemes per adaptar-se adequadament a la societat. Per desgràcia, trobem molts casos de discriminació per part dels heterosexuals cap als homosexuals i transsexuals, que han provocat que aquests s’hagin d’amagar només per voler ser ells mateixos.

Aquí van alguns exemples que ens haurien de fer reflexionar:

- Vaig estar 20 anys vivint dintre de l’armari pensant que no em mereixia viure sent així i ara he trobat la felicitat amb el meu novio, tot i que no em parlo amb els meus pares des de fa 10 anys. –Diego 30 anys.

- És molt dur haver d’estimar d’amagat, haver d’agafar-se de la mà en una habitació tancada, donar-se un petó en un lavabo, i és dur estimar-se només tancades entre 4 parets. És dur que la societat no em deixi ser feliç. –Noia anònima.

- No m’agrada anar pel carrer i que la gent em miri malament només per tenir el cos que no em correspon. Però m’agrada menys haver de sortir al carrer vestit d’una manera que em fa sentir que no sóc jo mateixa. –Noi transsexual anònim.

“Sigues qui ets i digues el que sents, perquè aquells a qui els hi molesta, no importen, i a qui els importes, no els molestes”

Que tingueu un molt bon dia.

                                                                                                    Alumnes de 4 ESO B

https://youtu.be/F5PJhmkQmnc

BON DIA DEL DIJOUS, 19 D'OCTUBRE DE 2017

Aquest conte explica una història de quatre amics, que abans de conèixer es consideraven poca cosa, poc importants. Però quan van sentir l’amistat i el recolzament de la colla van veure que eren tan valuosos com qualsevol altre animal del bosc.

En un preciós bosc del Montseny hi havia força animals, uns llops que corrien i caçaven en manada. Uns conills que vivien junts en un gran cau, una família de caderneres que alegraven amb el seu cant els matins del bosc, precioses papallones...

També hi vivien altres animals que malgrat tenien moltes qualitats estaven tristos perquè ells no se les veien. Un dia mentre passejava una tortuga pel bosc va veure un ratolí tot trist:

 TORTUGA: Què et passa?

RATOLÍ: Sóc el més petit del bosc, mira els conills que grans són i com salten!

TORTUGA: A mi m’agradaria ser com tu, àgil, ràpid, et pots amagar a qualsevol cau, t’enfiles amb facilitat per les pedres...

RATOLÍ: Tot això t’agrada de mi?

TORTUGA: I més coses, no com jo que sóc lenta i pesada, vaig tan a poc a poc que sempre vaig sola.

RATOLÍ: Però ets tranquil·la i forta, jo no tinc pressa, podem passejar junts.

I així ho van fer, van veure el bosc amb altres ulls, flors precioses en les que mai s’havien fixat, petits insectes... I de sobte van veure un corb tot moix:

RATOLÍ: Què et passa corb?

CORB: No sentiu com canten les caderneres? Quina sort tenen! Jo en canvi tinc molt mala sort, la meva veu és horrible, no puc cantar...

TORTUGA: Ni jo, però pots volar, veure aquest bosc des del cel, tens unes plomes de color negre precioses!

RATOLÍ: Vine amb nosaltres, estem veient el bosc com no l’havíem vist mai!

Càritas a la Immaculada

El dimecres, 11 d’octubre, part de l’Equip de Pastoral va rebre la visita de Càritas Diocesana de Barcelona. Una reunió informativa sobre els diferents projectes que duen a terme dins de l’àmbit d’Educació en valors i Escoles amb cor.