Narrador: El mestre s’aturà de sobte i mirà
els peus d’un dels seus deixebles i li demanà:
Mestre: Germà, aquestes no són les espardenyes
que duies ahir, oi?
Deixeble 1: No pas mestre, aquelles ja no es
veuen i n’he aconseguides d’altres de més actuals, ja no m’agraden pas.
Mestre: Però ja les has trencades, no et
servien pas per caminar?
Deixeble 1: No, no és pas això, simplement han
passat de moda, ja no m’agraden.
Narrador: A la conversa, s’hi incorporà un
segon deixeble que intentà aclarir la confusió del mestre.
Deixeble 2: Mestre, la qüestió és fàcil:
serveixen com qualsevol altres, però la roba perd valor, i va canviant...
Narrador: El mestre tallà el deixeble i mirant
el terra afirmà.
Mestre: No germans, no. La qüestió és fàcil:
sabeu el preu de les coses però esteu oblidant-ne per què han estat fetes i el valor que tenen.
