BON DIA DEL DIJOUS, 19 D'OCTUBRE DE 2017
Aquest conte explica una història
de quatre amics, que abans de conèixer es consideraven poca cosa, poc
importants. Però quan van sentir l’amistat i el recolzament de la colla van
veure que eren tan valuosos com qualsevol altre animal del bosc.
En un preciós bosc del
Montseny hi havia força animals, uns llops que corrien i caçaven en manada. Uns
conills que vivien junts en un gran cau, una família de caderneres que
alegraven amb el seu cant els matins del bosc, precioses papallones...
També hi vivien altres
animals que malgrat tenien moltes qualitats estaven tristos perquè ells no se
les veien. Un dia mentre passejava una tortuga pel bosc va veure un ratolí tot
trist:
TORTUGA: Què et passa?
RATOLÍ: Sóc el més petit
del bosc, mira els conills que grans són i com salten!
TORTUGA: A mi m’agradaria
ser com tu, àgil, ràpid, et pots amagar a qualsevol cau, t’enfiles amb
facilitat per les pedres...
RATOLÍ: Tot això t’agrada
de mi?
TORTUGA: I més coses, no
com jo que sóc lenta i pesada, vaig tan a poc a poc que sempre vaig sola.
RATOLÍ: Però ets
tranquil·la i forta, jo no tinc pressa, podem passejar junts.
I
així ho van fer, van veure el bosc amb altres ulls, flors precioses en les que
mai s’havien fixat, petits insectes... I de sobte van veure un corb tot moix:
RATOLÍ: Què et passa corb?
CORB: No sentiu com canten les caderneres? Quina sort tenen!
Jo en canvi tinc molt mala sort, la meva veu és horrible, no puc cantar...
TORTUGA: Ni jo, però pots volar, veure aquest bosc des del
cel, tens unes plomes de color negre precioses!
RATOLÍ: Vine amb nosaltres, estem veient el bosc com no
l’havíem vist mai!
