En condicions normals, és a
dir, si el coronavirus no fos present entre nosaltres, avui 4 de desembre, a
aquesta hora, estaria tota l’escola celebrant la festa de la nostra patrona.
Hauríem sortit tots al pati a celebrar l’Eucaristia, al llarg del matí i de la
tarda celebraríem aquesta festa amb inflables, activitats esportives, tallers,
gimcanes, etc.
La Covid 19 i les mesures
sanitàries no deixen que puguem celebrar la nostra festa com ho fem cada any.
Però no per això deixem de celebrar-la, caldrà fer-ho d’una altra manera, sense
sortir als patis de la nostra escola i sense interactuar entre nosaltres.
Potser aquest any la celebració és molt més al nostres cors.
A l’evangeli d’avui hauríem
llegit el relat de l’anunciació on l’àngel, en nom de Déu, li demana a Maria
que sigui mare de Jesús. Després de l’acceptació de Maria, l’àngel li comunica
que la seva cosina Isabel està esperant un infant, està de sis mesos i
l’embaràs entra ja en la darrera etapa. Maria, enlloc de caure en la
autocontemplació per l’anunci que l’àngel li acaba de fer, es posa en camí a
casa de la seva cosina per ajudar-la en allò que necessiti.
Us convidem avui, festa de la
patrona de l’escola, i en els moments no gens fàcils que ens toca a tots viure
com a conseqüència del coronavirus, a reflexionar i pensar quines són les
persones del nostre costat, de prop nostre, que necessiten la nostra ajuda.
Quins companys, amics, familiars necessiten de nosaltres un somriure, una
paraula engrescadora, una trucada telefònica, un dibuix d’ànim, un petó o una
abraçada telemàtica, un missatge de suport.
Certament no podem sortir als
patis de l’escola a fer les activitats que avui s’haurien programat, però podem
sortir de nosaltres mateixos, com va fer Maria, a trobar a tots aquells a qui
podem donar suport amb la nostra companyia i la nostra alegria.