Un dels deixebles s’apropà al Mestre i li demanà: “Mestre, com és que no hi ha
pas dones entre nosaltres?” i el Mestre li respongué que primer havien d’estar
preparats per tenir-ne una. El deixeble restà pensatiu.
En aquest moment de silenci, el Mestre li demanà: “Després de tant de temps
voltant el desert, per què és ara que les recordes?” i el deixeble li explicà que
començaven a pesar-li els anys i voldria d’algú que en tingués cura.
Davant d’aquesta resposta, el Mestre mirà el seu deixeble i assentí resignat
“Veus, estimat deixeble, fins que no cerquis pas una dona amb qui compartir
els anys i de qui també vulguis tenir cura, encara no estàs preparat per al
privilegi de la seva companyia”.
