El bitllet de 50 euros
En Pau, amb el rostre abatut per la
tristesa, es reuneix amb la seva amiga Laura en un bar per prendre un cafè.
Deprimit, va descarregar en ella la seva angoixa ... que si el treball, que si
els diners, que la relació amb la parella, que la seva vocació! ... Tot
semblava que li anés malament. Tot d’una, la Laura fica la mà a la bossa i en
treu un bitllet de 50 euros i li diu: “El vols, aquest bitllet?”
En Pau, tot confós, li va contestar: “És
clar, Laura ... són 50 euros, ¿qui no els voldria?” Aleshores, la Laura va
agafar el bitllet amb un dels seus punys i el va arrugar fins a convertir-lo en
una petita bola. Mostrant-li la piloteta al Pau, li va tornar a preguntar: “I
ara, ¿també el vols?” “Laura, no sé què pretens amb això, però segueixen essent
50 euros. És clar que els agafaré, si me’ls dónes”.
La Laura va desdoblegar el bitllet
rebregat, el va llençar al terra i el va trepitjar amb el peu, recollint-lo ben
brut i marcat. “El vols encara?” “Mira, Laura, segueixo sense entendre on vols
anar a parar, però encara segueix essent un bitllet de 50 euros, i mentre no el
trenquis, conserva el seu valor ...”
“Pau, cal que et donis compte que tot i que
sovint les coses no et surtin com tu vols, malgrat la vida et rebregui o et
trepitgi, segueixes essent tan valuós com ho has estat sempre ... El que cal
que et preguntis és quant vals realment i no com n’estàs de desfet en un moment
donat.”
En Pau es quedà mirant la Laura sense saber
què dir, mentre l’impacte del missatge anava calant profundament en el seu
cap.
La Laura va posar el bitllet rebregat en el
seu cantó de la taula. i amb un somriure de complicitat va afegir: “Té, guarda’l,
per tal que et recordis d’això quan et sentis malament ... però em deus un
bitllet nou de 50 euros per poder-lo usar amb un altre amic que el necessiti.”
Li va fer un petó a la galta i se'n anà cap a la porta.
En Pau tornà a mirar el bitllet, va somriure,
el va guardar i amb renovada energia cridà el cambrer per pagar el compte ...
