diumenge, 24 d’abril del 2016

Reflexió-Pregària dijous 21 abril 2016


La vida i els llibres

Us imagineu una vida sense llibres?

Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut la memòria.

Us imagineu a vosaltres sense memòria, sense records, sense passat, sense coneixements…, amb el cervell en blanc, ben buit?

No sabríeu ni qui sou, ni d’on veniu, ni res de res.

Els llibres són la memòria del món, i gràcies als llibres podem saber un munt de coses: com vivien els nostres avantpassats, com van inventar les eines que ens han portat fins aquí, amb els ordinadors, els cotxes, les medecines, la televisió, els gratacels, els telèfons mòbils, els trasplantaments de cor...

Els llibres ens porten a mons imaginaris, inventats, fantàstics, que només existeixen gràcies a les paraules, les paraules que encenen la nostra imaginació. El cavaller Don Quixot, la parella d’enamorats Romeu i Julieta, Astèrix i Obelix, Superman, King Kong, Pinotxo, Manelic, Harry Potter, les Tres Bessones, Peter Pan, en Pitus i el seu zoo, el cavaller Tirant lo Blanc, Mafalda, els Hobbits, E.T., Bart Simpson, Ulisses, Indiana Jones, Heidi, els Barrufets, Tarzan,... i milers d’altres personatges, que no han existit mai, però que ens semblen reals i vius gràcies a la imaginació, gràcies als llibres.

La gent que no llegeix, que no té llibres, no pot tenir aquests personatges vius als cervell, ni pot gaudir de les seves aventures, ni riure amb els seus acudits, ni emocionar-se amb les seves desgràcies, ni viure les seves vides.

La gent que llegeix viu més: viu la seva vida i la dels llibres que llegeix i per això té més experiències, més emocions, més vides.

La lectura ens dóna l’aliment que fa viure el cervell: les paraules, els signes, les idees, el pensament. Som humans perquè tenim paraules i podem parlar amb els altres i amb nosaltres mateixos. Com més paraules tenim, més humans som. Us imagineu que no poguéssim dir a ningú allò que ens passa? Les penes o les alegries que se’ns queden a dintre i no podem expressar per manca de paraules o per la dificultat de trobar les paraules exactes, genuïnes, ens fan mal per dins, com un tumor que es va engreixant i mata.

Les paraules, la literatura, ens netegen, ens purifiquen, ens salven. Llegir i parlar ens dóna felicitat, ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens allibera. Les paraules, la lectura, a més, ens ordenen el cap. Tenir un bon vocabulari és com tenir un armari ben endreçat: de seguida trobem allò que busquem.  Les persones que llegeixen i tenen moltes paraules al cap són més  ordenades, més sanes, més felices.
I els que no llegeixen, solen tenir el cap més esbarriat, els pensaments més confosos i equivocats, i els costa molt més expressar-se.

Per això hi ha gent que s’ocupa de les paraules, de guardar-les, de corregir els erros, de polir-les, etcètera, com els escriptors, els editors, els professors, els bibliotecaris, els actors i les actrius, els periodistes... i molts d’altres, i la feina de tots és estimar-les, les paraules, i estimar els llibres que les combinen per explicar històries  o per jugar i fer-les cantar, com una música, en poesies.