BON DIA DEL 29 DE NOVEMBRE DE 2018

BON DIA 29 DE NOVEMBRE DE 2018

         

Bon dia a tots i totes, com ja sabeu aquest passat dimarts, dia 27 de novembre, es celebrava el DIA INTERNACIONAL DEL DOCENT o del mestre. Així doncs, en aquesta estoneta del Bon dia d’avui m’agradaria llegir-vos unes paraules que en Carles Capdevila va dedicar als mestres i aprofitar així per felicitar a tots els docents per la seva tasca.

Diu així:

Estimades i estimats mestres:

Gràcies per la vostra vocació artesana, la de fer les coses ben fetes pel gust de fer-les ben fetes.

Per entendre que la vostra feina no acaba quan ho heu explicat, sinó quan ho han entès.

Per la il·lusió amb què enceteu el curs, dient com diem tots que fa mandra, però sentint íntimament les ganes de començar.

Per l’esforç que feu per treure el màxim de cada alumne, confiar-hi i reforçar-los l’autoestima.

Pels extres que heu de fer pendents dels que tenen dificultats a casa, sabent que en una societat meritocràtica això no ha de perjudicar la igualtat d’oportunitats a l’escola. Pel sentit de l’humor, que us permet combinar el repte més transcendent de la humanitat -educar les criatures- amb els somriures que ho fan tot més fàcil.

Per entendre que el món connectat no és res que ens hagi de fer por, si ho fem servir com a palanca per augmentar la motivació.

Per tenir clar que en el món connectat també s’ha de saber desconnectar.

Per la paciència que teniu amb els pares. Per l’estima que teniu pels nostres fills.

Per no desanimar-vos per més motius que tingueu, sabent que la vostra missió és massa important per permetre-us el luxe d’abaixar la guàrdia.

Per tot el que heu preparat i pensat perquè aquest any us surti encara millor que l’anterior.

Per no tenir por d’innovar. Per compartir experiències amb altres mestres, per formar-vos i assumir que heu de formar aprenents permanents, que avui a les aules s’hi va a aprendre a aprendre.

BON DIA DEL DIJOUS 22 DE NOVEMBRE DE 2018

BON DIA

Fa molts anys van arribar als Estats Units els primers grups d'immigrants anglesos, que eren coneguts com Els Pelegrins. Aquest grup de gent havia sortit d'Anglaterra perquè estaven sent perseguits per les seves creences religioses. Els pelegrins van tenir molts problemes per conrear la terra i per intentar establir-se en aquest país. Fins que  ho van aconseguir gràcies a l'ajuda dels indis americans. Un any, després d'haver tingut una molt bona collita, van decidir fer una reunió per donar gràcies a Déu per haver proveït menjar per a ells i haver beneït la collita. Aquests colons, llavors van convidar als Indis nadius de la regió coneguda com Nova Anglaterra i van fer un sopar on van cuinar un gall d'indi com a plat principal. Així es va establir per primera vegada el costum de menjar gall dindi en aquest dia d'Acció de Gràcies. Cada any, els colons es reunien amb els seus familiars, veïns i amistats per donar Gràcies a Déu per totes les benediccions donades en aquest any.

Avui, com cada any, el quart dijous de novembre se celebra a tots els Estats Units la festa més important de la cultura d'aquest país, més inclús que el dia de Nadal. El famós Dia d'Acció de Gràcies o Thanksgiving Day en anglès.

Potser aquesta no és una tradició pròpia de la nostra cultura i no n'estem familiaritzats, però l'esperit d'aquesta celebració és aplicable al nostre país, la nostra ciutat, la nostra escola, la nostra família i el nostre grup d'amics. Perquè tots hauríem d'aprendre a donar les gràcies per les coses bones que tenim i que ens passen. Així doncs, aprofitem el dia d'avui per donar les gràcies als pares, als avis, als mestres, als amics, als companys i a tots els que fan que la nostra vida sigui millor.

MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES. QUE TINGUEU UN BON DIA

BON DIA DEL DIJOUS 15 DE NOVEMBRE DE 2018

EL NEN QUE NO JUGAVA

Bon dia,

Ahir estava al pati jugant amb els meus companys, quan m´he adonat que al fons de tot hi havia un nen que no jugava.

Se m´ha acudit anar-lo a buscar, i ara, sóc feliç, aquest nen juga amb nosaltres.

Això m’ha fet pensar que a vegades som molt egoistes i només pensem a divertir-nos nosaltres, o que ens trobem tan bé que no ens fixem en els que no hi participen.

Avui, Senyor, et demano que no ens fixem només en nosaltres i que sapiguem buscar la felicitat dels altres.

Ara escoltarem una cançó que escoltem sovint a l’emociona’t de segon i ens agrada molt, fa referència a les grans diferències que hi ha entre tots, tots som diferents...però el més important és que ens acceptem com som i que sols importa l’interior.

https://www.google.es/search?q=todos+somos+distintos&oq=TODOS+&aqs=chrome.2.69i57j69i61j69i59.4787j0j7&sourceid=chrome&ie=UTF-8

Calendari d'Advent

Arriba al meu mòbil, avui primer diumenge d’advent, aquest calendari d’advent. El comparteixo al bloc de pastoral de l’escola. Una petita reflexió per cadascun dels dies fins Nadal. Segur que la Patricia i en Nacho, a qui no conec, estant contents que les seves reflexions arribin a més gent. Gràcies Patricia, gràcies Nacho.

Reflexió-Pregària dijous 29 de novembre

El mestre caminava per les dunes del desert i, en fer-se fosc, com les nits desèrtiques són de molt de fred, demanà als seus deixebles si cap d’ells no tindria pas una flassada a deixar-li.

Com que cap d’ells no en tenia, amb resignació va començar a obrir el sarró per agafar la bandera que duien. En aquell moment, va veure que s’hi apropava algú que en veure la situació li n’oferí la seva.

En veure això, un dels deixebles s’hi posà enmig tot cridant que mai no permetria pas que el Mestre cobrís el seu cos amb aquella bandera enemiga de la seva.

I mentre el deixeble i el visitant discutien quina de les banderes era millor, el Mestre n’agafà totes dues, que fan més gruix, i començà a dormir.

Trapos

Reflexió-Pregària dijous 25 d'octubre

Bon dia.

Ja fa unes quantes setmanes que tots estem presenciant unes terribles inundacions provocades pel canvi climàtic. Alguns dels llocs més afectats ha estat Sant Llorenç, un poble de Mallorca i al sud de França, i fa pocs dies al sud de Catalunya, Castelló i a Màlaga. Desgraciadament, aquests fets continuaran passant els pròxims dies sobretot a la zona del Mediterrani.

Malauradament, molta gent com el nen Arthur de 5 anys i la seva mare, van ser víctimes mortals d’aquest terrible fenomen. El motiu de la nostra pregària d’avui és donar les gràcies a tots els voluntaris i voluntàries que es van desplaçar fins a Sant Llorenç i a totes les zones afectades per ajudar en la recerca dels desapareguts i per ajudar totes les famílies afectades.

Preguem per totes aquelles persones que ja no es troben entre nosaltres i donem gràcies per aquelles bones persones que estan fent tot el possible per treure l’aigua de les cases inundades i també donem gràcies als serveis de rescat que ajuden dia i nit sense descans.

Que tingueu un molt bon dia.

Turning Tables - Adele

Reflexió-Pregària feta per: Yasmín García i Laura Rodríguez, 1r Batxillerat.

EL BON DIA DEL DIJOUS 8 DE NOVEMBRE 2018

La nou d’or

Principio del formulario

Hi havia una vegada una nena de nom Maria, que tenia els cabells negres com la nit. La bella Maria agradava de passejar pel bosc i conversar amb els animals. Cert dia, va trobar en el sòl una nou d'or.
“Un moment, nena. Retorna'm aquesta nou, doncs em pertany a mi i ningú més”. En buscar el lloc d'on provenia la veu, la nena va descobrir un petit follet que agitava els seus braços des de les branques d'un arbre.
El follet vestia de capell verd i sabatilles carmelites i punxegudes. Els seus ulls verds i grans miraven a la nena fixament mentre repetia una vegada i una altra: “Vinga, t'he dit que em tornis aquesta nou d'or que és meva, nena”.
“Te la donaré si em contestes quants plecs té aquesta nou en la seva pell. Si falles, la vendré i ajudaré als nens pobres que no tenen gens que menjar”, va contestar la valenta nena enfrontant la mirada del follet. “Mil i un plecs” va contestar la criatura màgica fregant-se les mans.
La petita Maria, no va tenir llavors més remei que comptar els plecs de la nou, i efectivament, el follet no s'havia equivocat. Mil i una arrugues exactes, tenia aquella nou d'or. Amb llàgrimes als ulls, la Maria la va lliurar al follet, qui en veure-la tan afligida, va estovar el seu cor i li va dir: “Queda-te-la, noble noia, perquè no hi ha res tan bell com ajudar als altres”.
I així va ser com la Maria va poder tornar a casa amb la nou d'or, a alimentar els pobres de la ciutat i proveir-los d'abrics per protegir-se del cru hivern. Des de llavors, tots van començar a anomenar-la tendrament “Nou d'Or”, doncs els nens bondadosos sempre guanyen el favor i l'afecte de les persones.