Us imagineu una vida sense llibres?
Ara mateix, si
desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut
la memòria.
Us imagineu a
vosaltres sense memòria, sense records, sense passat, sense coneixements…, amb
el cervell en blanc, ben buit?
No sabríeu ni qui
sou, ni d’on veniu, ni res de res.
Els llibres són la
memòria del món, i gràcies als llibres podem saber un munt de coses: com vivien
els nostres avantpassats, com van inventar les eines que ens han portat fins
aquí, amb els ordinadors, els cotxes, les medecines, la televisió, els
gratacels, els telèfons mòbils, els trasplantaments de cor...
Els llibres ens
porten a mons imaginaris, inventats, fantàstics, que només existeixen gràcies a
les paraules, les paraules que encenen la nostra imaginació. El cavaller Don
Quixot, la parella d’enamorats Romeu i Julieta, Astèrix i Obelix, Superman,
King Kong, Pinotxo, Manelic, Harry Potter, les Tres Bessones, Peter Pan, en
Pitus i el seu zoo, el cavaller Tirant lo Blanc, Mafalda, els Hobbits, E.T.,
Bart Simpson, Ulisses, Indiana Jones, Heidi, els Barrufets, Tarzan,... i milers
d’altres personatges, que no han existit mai, però que ens semblen reals i vius
gràcies a la imaginació, gràcies als llibres.
La gent que no
llegeix, que no té llibres, no pot tenir aquests personatges vius als cervell,
ni pot gaudir de les seves aventures, ni riure amb els seus acudits, ni
emocionar-se amb les seves desgràcies, ni viure les seves vides.
La gent que llegeix viu més: viu la seva vida i la dels llibres que llegeix i per això té més experiències, més emocions, més vides.
La lectura ens dóna
l’aliment que fa viure el cervell: les paraules, els signes, les idees, el
pensament. Som humans perquè tenim paraules i podem parlar amb els altres i amb
nosaltres mateixos. Com més paraules tenim, més humans som. Us imagineu que no
poguéssim dir a ningú allò que ens passa? Les penes o les alegries que se’ns
queden a dintre i no podem expressar per manca de paraules o per la dificultat
de trobar les paraules exactes, genuïnes, ens fan mal per dins, com un tumor
que es va engreixant i mata.
Les paraules, la
literatura, ens netegen, ens purifiquen, ens salven. Llegir i parlar ens dóna
felicitat, ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens allibera. Les paraules, la
lectura, a més, ens ordenen el cap. Tenir un bon vocabulari és com tenir un
armari ben endreçat: de seguida trobem allò que busquem. Les persones que llegeixen i tenen moltes
paraules al cap són més ordenades, més
sanes, més felices.
I els que no
llegeixen, solen tenir el cap més esbarriat, els pensaments més confosos i
equivocats, i els costa molt més expressar-se.
Per això hi ha gent que s’ocupa de les paraules, de guardar-les, de
corregir els erros, de polir-les, etcètera, com els escriptors, els editors,
els professors, els bibliotecaris, els actors i les actrius, els periodistes...
i molts d’altres, i la feina de tots és estimar-les, les paraules, i estimar
els llibres que les combinen per explicar històries o per jugar i fer-les cantar, com una música,
en poesies.
