La pregària del dijous
L’altre dia em vaig aixecar amb ganes de fer moltes coses.
Quan vaig mirar per la finestra em vaig adonar que plovia.
Llavors vaig pensar que podia fer dues coses:
Enfadar-me perquè no feia sol o pensar que l’aigua aniria molt bé per les plantes i els arbres.
La mare em va dir que no podria venir a buscar-me a l’escola al migdia i que m’hauria de quedar a dinar.
Vaig tenir dues opcions:
Enfadar-me per no poder anar a casa o alegrar-me per poder estar jugant amb els amics que es queden a dinar.
Cada dia és com una pastilla de plastilina:
Segons com, puc fer una bola per llançar-la al cap d’un altre o bé puc compartir-la per jugar tots junts.
De tu depèn que avui t’ho puguis passar bé o pensis que tot és un rotllo.
Jesús, ajuda’m a ser més pacient i a veure la part positiva de les coses.
Cada matí, quan ens llevem, els pares ens fan un petó i ens desitgen un “bon dia”. Quan arribem a l’escola, amb els mestres fem l’acollida .
És el moment per saludar els amics i preparar-nos per fer la feina. També diem “bon dia” a Jesús i li demanem que ens ajudi a fer les coses bé.
Que tingueu un bon dia.
