dilluns, 11 de febrer del 2019

EL BON DIA DEL DIJOUS, 7 DE FEBRER DE 2019

DE QUÈ FA GUST LA LLUNA ?

FEIA MOLT DE TEMPS QUE ELS ANIMALS VOLIEN SABER DE QUÈ FA GUST LA LLUNA. SERIA DOLÇA O SALADA? NOMÉS VOLIEN TASTAR-NE UN TROSSET. A LES NITS, MIRAVEN ANSIOSOS CAP AL CEL. S’ESTIRAVEN I INTENTAVEN AGAFAR-LA ALLARGANT EL COLL, LES CAMES I ELS BRAÇOS. PERÒ NO SERVIA DE RES. NI TAN SOLS L’ANIMAL MÉS GRAN VA PODER AGAFAR-NE UN TROS.

UN DIA, UNA PETITA TORTUGA VA DECIDIR PUJAR A LA MUNTANYA MÉS ALTA PER A PODER TOCAR LA LLUNA.

DES D’ALLÀ DALT, LA LLUNA ESTAVA MÉS A PROP. PERÒ NO VA PODER TOCAR-LA. LLAVORS, VA CRIDAR A L’ELEFANT.

-SI PUGES DAMUNT LA MEVA ESQUENA, POTSER ARRIBEN FINS A LA LLUNA! LA LLUNA VA PENSAR QUE ES TRACTAVA D’UN JOC I, A MESURA QUE L’ELEFANT S’ACOSTAVA MÉS A ELLA, LA LLUNA S’ALLUNYAVA UNA MICA.

COM QUE L’ELEFANT NO PODIA TOCAR LA LLUNA, VA CRIDAR A LA GIRAFA.

-SI PUGES DAMUNT LA MEVA ESQUENA, POTSER ARRIBEN FINS A LA LLUNA! PERÒ, EN VEURE A LA GIRAFA, LA LLUNA VA ALLUNYAR-SE UNA MICA MÉS. LA GIRAFA VA ESTIRAR I ESTIRAR EL SEU COLL, PERÒ NO VA SERVIR DE RES.

I LA GIRAFA VA CRIDAR A LA ZEBRA.
-SI PUGES DAMUNT LA MEVA ESQUENA, POTSER ARRIBEN FINS A LA LLUNA! LA LLUNA COMENÇAVA A DIVERTIR-SE AMB AQUELL JOC I ES VA ALLUNYAR UNA ALTRA MIQUETA. LA ZEBRA VA ESFORÇAR-SE MOLT, PERÒ TAMPOC VA PODER TOCAR LA LLUNA.

I VA CRIDAR AL LLEÓ

-SI PUGES DAMUNT LA MEVA ESQUENA, POTSER ARRIBEN FINS A LA LLUNA! PERÒ QUAN LA LLUNA VA VEURE AL LLEÓ, VA TORNAR A ALLUNYAR-SE UNA MICA. AQUESTA VEGADA TAMPOC VAN ACONSEGUIR TOCAR LA LLUNA

I VAN CRIDAR A LA GUINEU

-SI PUGES DAMUNT LA MEVA ESQUENA, POTSER ARRIBEN FINS A LA LLUNA! EN VEURE A LA GUINEU, LA LLUNA VA ALLUNYAR-SE DE NOU. ARA NOMÉS FALTAVA UNA MICA PER A TOCAR LA LLUNA.

I LA GUINEU VA CRIDAR AL MICO


-SI PUGES DAMUNT LA MEVA ESQUENA, POTSER ARRIBEN FINS A LA LLUNA! LA LLUNA VA VEURE AL MICO I VA ALLUNYAR-SE. EL MICO JA PODIA OLORAR LA LLUNA, PERÒ NO TOCAR-LA.

I VA CRIDAR AL RATOLÍ

-SI PUGES DAMUNT LA MEVA ESQUENA, POTSER ARRIBEN FINS A LA LLUNA! LA LLUNA VA VEURE AL RATOLÍ I VA PENSAR: -SEGUR QUE UN ANIMAL TAN PETIT NO PODRÀ AGAFAR-ME. I COM COMENÇAVA A AVORRIR-SE AMB AQUELL JOC, LA LLUNA VA QUEDAR-SE ON ERA.

LLAVORS EL RATOLÍ VA PUJAR A SOBRE DE LA TORTUGA, DE L’ELEFANT, DE LA GIRAFA, DE LA ZEBRA, DEL LLEÓ, DE LA GUINEU I DEL MICO I….

… D’UNA MOSSEGADA, VA ARRENCAR UN TROS PETIT DE LLUNA. EL VA TASTAR I, DESPRÉS, VA DONAR UN TROS AL MICO, A LA GUINEU, AL LLEÓ, A LA ZEBRA, A LA GIRAFA, A L’ELEFANT I A LA TORTUGA.

I LA LLUNA VA FER GUST D’ALLÒ QUE MÉS AGRADAVA A CADASCUN D’ELLS.

AQUELLA NIT, ELS ANIMALS VAN DORMIR MOLT JUNTS ELS UNS DELS ALTRES.

EL PEIX, QUE HO HAVIA VIST TOT I NO ENTENIA RES VA PENSAR:

- VAJA, VAJA! TANT D’ESFORÇ PER ARRIBAR A AQUELLA LLUNA QUE HI HA AL CEL. ÉS QUE NO HAN VIST QUE AQUÍ, A L’AIGUA, N’HI HA UNA MÉS A PROP?