Rezando con Emilie

EL BON DIA DEL DIJOUS 12 DE MARÇ 2020

EL NEDADOR OLÍMPIC

 A les últimes olimpíades, un nedador es va proclamar campió olímpic per només unes dècimes de segon respecte dels seus rivals. Imagineu-vos, només per unes dècimes de segon! Segur que per haver aconseguit aquesta diferència ha hagut d’entrenar hores i hores, dies i dies, setmanes i setmanes, mesos i mesos, anys i anys...

Segur que hi havia molts dies que estava cansat i que li feia mandra d’anar a entrenar. Segur que, més d’un dia, va pensar:

- Va, avui no aniré a la piscina, ja hi aniré demà... Però cada dia es treia  la mandra de sobre i hi anava. Apa, cap a la piscina! Va dir.

 Nosaltres som una mica com aquest nedador. Cada dia venim a l’escola a treballar, a estudiar, a aprendre coses. Segur que, més d’un dia, ens ha fet mandra aixecar-nos del llit i venir. Però hem vingut, és la nostra feina.  Dia a dia, setmana a setmana... Segur que ,d’aquí uns anys, com el nedador, descobrirem que tots aquetes esforços que fem ara per aprendre coses han valgut la pena i que ens sentim més bé i som més feliços.

Nosaltres també volem esforçar-nos per fer la feina millor i que, els pares i els mestres estiguin tan contents com nosaltres,

Ànims i endavant!

Que passeu un BON DIA!!

EL BON DIA DEL DIJOUS, 27 de febrer de 2020

Bon dia!

Aquesta setmana hem dit adéu al Carnaval i hem donat la benvinguda a la Quaresma. És temps de fer balanç i valoracions de com han anat les festes i de fer les preparacions per l’arribada de la setmana Santa i la Pasqua.

S’ha acabat el Carnaval nois i noies...i estem molt agraïts perquè ens ho hem passat d’allò més bé! Ens hem disfressat i hem compartit estones de gresca, de treure les vergonyes, de riure plegats...

Aquests dies em va arribar  que havia vingut algú molt important a la festa...

-          Què?? – vaig preguntar...- Qui era? Quin famós ha vingut?-

-          Jesús! Ha vingut Jesús!

-          I ara!! Doncs jo no l’he vist! I vosaltres? L’heu reconegut? De què anava disfressat?

Es veu que a Jesús li encanten les disfresses ... Tot sovint es disfressa de brisa suau, o vent huracanat, d’esbarzer o núvol gris, de pa, d’aigua, de flor, de nen...

Jesús és sorprenent. Ha vingut com si res, com si estigués tot previst. Ha aparegut on aparentment no estava convidat, es va posar unes robes que no li coneixíem , s’havia apuntat a l’agenda posar-se el barret, la samarreta grossa, el davantal de cuiner, i es va pintar unes galtes  vermelles. Va asseure’s a dinar la truita al menjador el dijous llarder i somreia quan algú se’l mirava...

Però...

-De què anava disfressat?

L’he estat buscant tota la setmana fins que he descobert la seva disfressa...

Nens i nenes, Jesús anava disfressat d’AMOR. I el podies trobar en cadascuna de les disfresses que vàreu portar, en cada cara d’il.lusió, en les hores de dedicació i preparació dels balls, en les hores de manualitats i costures de pares i mestres, en la originalitat, en els moments de compartir.

AMOR, nens i nenes, és la capacitat de disfressar-se d’un amic, d’assumir la tristesa d’un company, d’entendre l’alegria d’algú i d’abraçar els vostres mestres pel matí.

Ara, ens toca dir adéu  al Carnaval, però tinc una bona notícia ...

La Neus m’ha donat permís per dir-vos que podem posar-nos la disfressa d’AMOR damunt la bata i no ens la traurem en tot el dia.

 Estimem-nos moltíssim i que tingueu un bon inici de Quaresma.

Helena

EL BON DIA DEL DIJOUS, 13 de febrer de 2020

Bon dia a tots!

Quants de vosaltres teniu mascotes a casa? O els heu tingut alguna vegada? Gats, gossos, hàmsters, periquitos...

Aquesta oració està dedicada especialment aquells que teniu gossos a casa.

Avui us vull explicar una història que va passar de veritat. La va explicar una veterinària que es diu Lidia.

Es veu que un dia li van venir a la consulta un gos que es deia BeKer. Estava molt malalt i s'estava morint, així que Lidia va decidir que el millor per l'animal era sacrificar-lo. Els amos de Beker van pensar que el seu fill Marc de 6 anys havia d'estar present i que es pogués acomiadar del seu amic. Quan va arribar el moment, el petit Marc estava tranquil i acariciava al seu gos amb afecte. Al poc Beker es va quedar adormit plàcidament i ja no va despertar.

Llavors tots van seure i es van posar a parlar de per què la vida de les nostres mascotes és més curta que la nostra. Marc que estava escoltant la conversa dels adults va dir: "Jo sé perquè". Tots el van mirar amb sorpresa. I va dir: "Les persones venim al món per aprendre com estimar als altres i ser bones persones, veritat?. Doncs els gossos ja saben com fer-ho i per això no han de quedar-se tant de temps com nosaltres"

A la Lídia la va sorprendre molt aquesta resposta. I això li va fer reflexionar de com podem nosaltres aprendre dels nostres amics els gossos i us faig participes d'algunes d'aquestes reflexions.

- Quan arriben a casa les persones que tu estimes, sempre corre a saludar-los o fer-los un petó.

- Mai deixis passar l'oportunitat de sortir a passejar.

- Estirat abans de llevar-te del llit

- Corre, brinca i juga cada dia.

• Millora la teva atenció i deixa que la gent et toqui.
• No tinguis rencúnia. Oblida i perdona les ofenses fàcilment.
• Evita mossegar (vol dir fer mal) si ho pots resoldre bordant una mica(es a dir protestant o enfadant-te un poquet)

- Quan estiguis feliç, balla i mou tot el cos.

- Sé lleial a les persones.

- Mai pretenguis ser el que no pots ser.

- Si algú que estimes té un mal dia, quedat en silenci, a prop, i suament fer-li sentir que estàs al seu costat.

Espero que aquestes reflexions us ajudin a ser millors i més feliços. Gaudiu de les vostres mascotes.  Us desitjo que passeu un molt bon dia guau!

Reflexió-Pregària dijous 30 de gener 2020

La vida és un regal

La vida és com un tren, alguns pugen, alguns baixen.

En aquest camí no estaràs sol, estaràs amb tota la teva família i poc a poc aniràs coneixent més gent. Amb alguns tindràs més afinitat, amb altres menys, però sempre has de recordar ser tolerant.

Poc a poc, amb aquells que tens més afinitat, podràs amb el temps considerar-los de la teva família. Perquè qui té un amic, té un tresor.

El millor en el viatge de la vida és gaudir tots els instants amb les persones que estimes i t’estimen.

La vida està plena de moments que no donem importància, però la tenen. Com aixecar-nos cada matí i veure a les persones que estimem. Cada cosa que facis per tu mateix compte. I t’ensenya a créixer com a persona.

La vida té moments difícils, per això hem de gaudir de les  persones i dels bons moments que la vida ens regala. La vida és un camí que cal recórrer deixant un bon record.

La vida és un regal, un regal que déu ens ha donat a tots nosaltres.

Quan surt el sol indica el començament d’un nou dia, un dia ple d’emocions, de moments i persones especials.

Quan surt la lluna, indica que el dia s’ha acabat, cal descansar per poder gaudir del dia següent al màxim.

La vida és un regal i això no ho podem oblidar mai.  

Lucía Barceló, Aisa Gómez i  Lucía Ortiz, Alumnes de 1r ESO A

La vida es una y es un carnaval. Maluma

EL BON DIA DEL DIJOUS, 16 de gener de 2020

La pregària del dijous 

L’altre dia em vaig aixecar amb ganes de fer  moltes coses. 

Quan vaig mirar per la finestra em vaig adonar que plovia. 

Llavors vaig pensar que podia fer dues coses: 

Enfadar-me perquè no feia sol o pensar que l’aigua aniria molt bé per les plantes i els arbres. 

La mare em va dir que no podria venir a  buscar-me  a l’escola al migdia i que m’hauria de quedar a dinar. 

Vaig tenir dues opcions:

Enfadar-me per no poder anar a casa o alegrar-me per poder estar jugant amb els amics que es queden a dinar. 

Cada dia és com una pastilla de plastilina: 

Segons com, puc fer una bola per llançar-la al cap d’un altre o bé puc compartir-la per jugar tots junts. 

De tu depèn que avui t’ho puguis passar bé o pensis que tot és un rotllo. 

Jesús, ajuda’m a ser més pacient i a veure la part positiva de les coses.

Cada matí, quan ens llevem, els pares ens fan un petó i ens desitgen un “bon dia”. Quan arribem a l’escola, amb els mestres fem l’acollida .

 És el moment per saludar els amics i preparar-nos per fer la feina. També diem “bon dia” a Jesús i li demanem que ens ajudi a fer les coses bé.

Que tingueu un bon dia. 

EL BON DIA DEL DIJOUS, 23 de gener de 2020

Els dos

amics indis

Una vegada, per allà les prades de l’Amèrica, es van trobar dos vailets indis i

van començar a parlar.

S’explicaven moltes i moltes coses de la seva vida i cada vegada estaven més

contents.

Però vet aquí que, un dia, els seus respectius pares, Gran Búfal i Cara

Vermella,

van adonar-se que els seus fills es trobaven i s’ho passaven bé. Ells, però,

estaven molt barallats des de feia temps i, fins i tot, havien lluitat moltes

vegades

per causa de la seva enemistat.

Els pares van prohibir els infants de trobar-se i els van fer quedar sempre al

seu poblat.

Els dos vailets cada vegada s’anaven entristint més i més, no se sabien divertir,

ploraven i, fins i tot, no menjaven... havien perdut el més gran que tenien i no

era cap cosa que es pogués comprar ni canviar-se, sinó que era el seu amic,

l’AMIC.

Al cap d’un temps, els seus pares van reaccionar i els van preguntar per què

estaven així. Ells respongueren: amb les vostres guerres i amb els vostres

orgulls

ens heu tret el millor que teníem: el nostre amic.

Diuen que els dos indis, Gran Búfal i Cara Vermella, van convocar una reunió i,

després de dos dies d’estar tancats a la tenda dels consells -col·locada a una

distància mitjana entre les dues tribus-, convocaren llurs tribus i tots fumaren la

pipa de la pau.

Aquells dos pobles encara avui viuen en pau, gràcies a l’amistat dels dos

vailets

indis. Jo no sé si això és veritat o no, però sí que sé que nosaltres ho podem

fer possible amb els companys de les colònies, perquè volem aconseguir una

tribu d’amics.

Avui amb aquest conte pregària, volem reflexionar sobre l’amistat,

sobre l’amic o amiga de l’ànima... ens farem questes preguntes:

- Quants amics, de veritat, tenim?

- Què hem de fer per ésser vertaderament amics els uns dels altres? i per acabar

volem que tots i totes

- Fem un gest de pau amb el company que tenim a la nostra

dreta, fem-li un petó, una abraçada, una encaixada de

mans...

Que tingueu un molt bon dia i sempre , sempre valoreu

l’amistat!!!!!!!!!!!!!!