EL BON DIA DEL DIJOUS 19 D’ABRIL

EL BON DIA DEL DIJOUS 19 D’ABRIL

Motivació

Un pagès ancià tenia varis fills joves que es portaven malament entre si, sense que fossin suficients per arreglar els consells dels seus pares. Un dia els va convocar a tots i manant portar una porció de vares, i fent-les un feix, els va preguntar quin d’ells s’atrevia a trencar-lo. Un darrere l’altre tots es van esforçar per aconseguir-ho, però cap va poder aconseguir-ho. Llavors el pare va desfer el feix i prenent les vares una a una els va mostrar com de fàcilment es partien, i de seguida els va dir: -D’ aquesta manera, fills meus, si esteu tots units ningú podrà vèncer-vos, però si esteu dividits i enemistats el primer que vulgui fer-vos mal us perdrà.

Pregària

La classe unida, mai serà vençuda. I no obstant això, quant ens agrada barallar-nos, discutir, anar cadascun al seu aire.

Senyor, que comprenguem la lliçó d’aquest matí i siguem homes i dones d’unitat. Uneix tu, Senyor, el Nord i el Sud, perquè acabin les diferències.

El Bon dia, del dijous 12 d'abril

VIDA

Hi ha vida.... i esperança,
quan algú estima
contra tota lògica,
contra tota raó,
contra tota possibilitat.

Hi ha vida.... i alegria serena,
en el cor dels qui saben viure
acollint i agraint tot el que són
i el que tenen, sense desitjar més
o, fins i tot, sense tenir res.

Hi ha vida....i tendresa
en els gestos de compassió
dels qui guareixen ferides
i apedacen les trencadisses del cor.

Sí, hi ha vida carregada de
Llum, esperança, novetat,
bellesa, tendresa, alegria...

I una música d’Amor que tot
ho embolcalla més enllà
dels límits de la terra.

Res podrà silenciar la seva
Eterna simfonia.

Hi ha vida.... i bellesa,
en l’harmonia de la creació,
i en aquells que estimen,
apassionadament, tot el que fan,
no per a sí, sinó per oferir-ho al món.

Reflexió Pasqual

Jesús camina al seu costat, els  hi va explicant les coses i ells van notant com el seu cor s’omple de joia. Expliquem-nos coses que encenguin els cors, que facin brollar l’alegria. Perquè ens expliquem coses que ens fan mal? Perquè critiquem i ens queixem vanament?  Més coses tenia Jesús per retreure’ls-hi i  no ho va fer. Tenia presa perquè els seus amics recuperessin l’alegria.  Quan estem contents és quan  podem dir-li a la gent: És fa tard, quedat amb nosaltres, i si partim i repartim la vida, l’amistat, i l’amor, se’ns obren els ulls per veure’l, per viure’l. Fem de la cinquantena Pasqual un espai on els nostres cors es renovin; gastem el temps en aquelles coses que realment ens ajuden a viure i gaudir de l’existència. Així  l’Esperit Sant ens trobarà disponibles, contents i joiosos. Aquesta es la brasa que l’Esperit necessita per encendre el món amb el foc de l’amor. 

BONA PASQUA

El Bon dia del dijous 15 de març

EL CONTE DE LES GALLEDES

Hi havia una vegada un vell pagès que cada dia caminava molts i molts kilòmetres per recollir aigua d'una font i portar-li als seus familiars. L'home caminava cada dia portant a les seves espatlles dues galledes, recolzades sobre un pal. 

Les galledes eren molt antigues i havien anat envellint i deteriorant-se amb el pas del temps.

Una de les dues galledes s'havia fet més vella que l'altra i feia temps que s'havia esquerdat. Això feia que cada cop perdés més aigua en els trajectes. 

Un dia, la galleda esquerdada li va dir a l'home:

- No sé si t'has adonat que fa ja un temps que tinc esquerdes i que no serveixo per a molt... Mentre que l'altra galleda fa llargs i llargs kilòmetres portant tota la quantitat d'aigua que li poses, jo, en canvi, perdo cada dia més de la meitat de l'aigua pel camí. Crec que el millor per tu serà que m'abandonis i em canviïs per una altra galleda que fes la feina com tu et mereixes.

L'home es va aturar, va deixar les galledes a terra i li va dir a la galleda esquerdada:

- Tu t'has pogut fixar en el que ha passat des que et vas començar a esquerdar fins a la data d'avui? T'has fixat en el camí que fem junts cada dia?

La galleda es va quedar pensant per un moment i, resignada, va contestar:

- No, jo només sé que no serveixo per res. Doncs no sóc capaç de fer l’única funció que se suposa que tinc. De veritat penso que hauries de canviar-me per una altra.

L'home la va mirar fixament i li va dir a la galleda:

- Escolta atentament, vella amiga. Cada dia, des que et vas començar a esquerdar, pel costat dret de la meva esquena, per tot el camí que junts recorrem, vaig plantar unes llavors i d'aquestes van sorgir totes aquestes plantes i flors.  Com podràs comprovar, aquestes plantes no només m'alegren el passeig cada dia amb els seus colors i olors.

A més a més, les plantes han donat els fruits que em permeten a mi i a altres portar aliments a les nostres famílies. I saps gràcies a què? Gràcies a l'aigua que tu mateixa has anat abocant pel camí. Has d'estar orgullosa del que ets.

Tots nosaltres som com aquesta galleda. Tots nosaltres tenim defectes, però també tenim moltes virtuts. No hem de comparar-nos amb ningú per sentir-nos inferiors, sinó millorar allò que tenim i que som i treure-li la part positiva a les nostres adversitats. 

Un bon nivell d'autoestima ens ajuda a enfrontar totes aquestes situacions. Llavors és quan podem dir que hem après de la vida i estem preparats per fer front a les adversitats. I tu? Com tens l'autoestima?

Que tingueu tots un bon dia!

El Bon dia del dijous 8 de març

LA PREGÀRIA DEL DIJOUS

 LA PEDRA MÀGICA

(Per treballar l’autocontrol)

En Martí anava a l’escola i aprenia moltes coses. Era un nen alegre i el que més li agradava era jugar al pati. Jugava al sorral amb les pales, els rasclets, les galledes i… tirava sorra sense mirar on queia.

Era un bon nen, però a vegades no podia controlar els seus impulsos. A més, últimament havia après a dir paraulotes, aquestes paraules tan lletges… Aviat es va adonar que quan tirava sorra enlaire, els altres nens s’enfadaven. Quan donava empentes fortes, ploraven. Quan deia una paraulota, els nens li ho deien a la mestra i llavors no podia jugar perquè havia de parlar amb la mestra i els companys.

Un dia, en Martí estava trist, assegut al banc de l’escola. La mestra s’hi va acostar i li va preguntar què li passava. Ell va respondre: «La meva amiga Clara està enfadada amb mi perquè diu que li tiro sorra, dono empentes i dic paraulotes… Crec que és veritat i ara no sé què puc fer…».

La mestra va agafar una pedreta del pati i la va donar al Martí. Li va dir: «És un regal que et faig. Te la posaràs a la butxaca cada dia quan entris a l’escola i la tornaràs a deixar al lloc que tu triaràs quan marxis. Quan sentis que tens ganes de donar empentes o tirar la sorra enlaire, l’acariciaràs i et diràs a tu mateix, en veu interior: M’agrada que els nens i nenes juguin amb mi contents.»

Bon dia del dijous, 1 de març 2018

Podem arreglar el món!

Això és un científic que està al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món.
Es passa molts dies allà dins, fins que entra el seu fill petit de sis anys i li diu:

“Pare, ara t’ajudaré”.

El pare, desesperat, li diu: “No, fill, vés a jugar”. I el nen li respon:

“No, pare, jo et vull ajudar”.

El pare no sap què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d’una revista.
Llavors diu: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no em molesti”.
Agafa unes tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a trossets. Dóna cinta adhesiva al nen i
li diu: “Ja que t’agrada muntar puzles, mira de muntar el món”. El nen no el coneixia, el món.
El pare continua amb les seves equacions. I el nen, al cap de dues hores, li diu:

“Pare, ja he acabat”.

I el pare: “No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”. S’ho mira i,
efectivament, havia arreglat el món i li pregunta: “Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”.
I el nen li explica:

“Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home,
he girat tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat
el món”.
Gabriel García Márquez

Aquest és un conte que convida a pensar. Efectivament, rumiem un moment en tots
els grans problemes als que s’enfronta el món: la desforestació dels boscos, l’extinció
d’espècies animals, l’embrutiment de mars i rius, la contaminació de l’atmosfera, el forat
de la capa d’ozó, l’escalfament del planeta, la superpoblació, la guerra, la violència, la
fam,... i tants i tants altres. Pensem un moment. Qui els ha creat aquests problemes?
No ha estat cosa de l’home? Doncs ja tenim la resposta: si volem arreglar el món,
primer caldrà que arreglem l’home!

Que passeu un BON DIA!!!

Bon dia del dijous, 15 de febrer 2018

Els quatre tipus de persones

Un mestre va dir als seus deixebles:

- Hi ha quatre tipus de persones:

1. El just, que parla: El que és meu, és meu i el que és teu, és teu.

2. L’enamorat, que exclama: El que és meu, és teu i el que és teu, és meu.

3. L’egoista, que pensa: El que és teu, és meu i el que és meu, és meu.

4. El sant, que actua: El que és meu és teu i el que és teu, teu és.

Reflexió:

- En quina societat vivim: justa, enamorada, egoista, santa? Parlar, exclamar, pensar i actuar. Quatre actituds diferents per a quatre posicions diferents... Què en tenim, nosaltres, de justos? I de enamorats? I de egoistes? I de sants?

Que tingueu tots un Bon dia!

Cançó de Dàmaris Gelabert (Bon dia)