LA PREGÀRIA DEL DIJOUS
LA PEDRA
MÀGICA
(Per treballar l’autocontrol)
En Martí
anava a l’escola i aprenia moltes coses. Era un nen alegre i el que més li
agradava era jugar al pati. Jugava al sorral amb les pales, els rasclets, les
galledes i… tirava sorra sense mirar on queia.
Era un bon
nen, però a vegades no podia controlar els seus impulsos. A més, últimament
havia après a dir paraulotes, aquestes paraules tan lletges… Aviat es va adonar
que quan tirava sorra enlaire, els altres nens s’enfadaven. Quan donava
empentes fortes, ploraven. Quan deia una paraulota, els nens li ho deien a la
mestra i llavors no podia jugar perquè havia de parlar amb la mestra i els
companys.
Un dia, en
Martí estava trist, assegut al banc de l’escola. La mestra s’hi va acostar i li
va preguntar què li passava. Ell va respondre: «La meva amiga Clara està
enfadada amb mi perquè diu que li tiro sorra, dono empentes i dic paraulotes…
Crec que és veritat i ara no sé què puc fer…».
La mestra va
agafar una pedreta del pati i la va donar al Martí. Li va dir: «És un regal que
et faig. Te la posaràs a la butxaca cada dia quan entris a l’escola i la
tornaràs a deixar al lloc que tu triaràs quan marxis. Quan sentis que tens
ganes de donar empentes o tirar la sorra enlaire, l’acariciaràs i et diràs a tu
mateix, en veu interior: M’agrada que els nens i nenes juguin amb mi contents.»
