dijous, 25 de maig del 2017

EL BON DIA DEL DIJOUS, 25 DE MAIG


UN CONTE PER REFLEXIONAR

El conte que llegirem a continuació serveix per adonar-nos que els obstacles i reptes de la vida són necessaris per trobar el valor que tots tenim dins nostre. Si afrontem de manera positiva les dificultats del camí de la vida, aquests poden esdevenir oportunitats per créixer i fer-nos més forts.

 És fonamental l’actitud que prenem davant d’aquelles situacions difícils i complicades. De nosaltres depèn com vivim el problema i com ens en sortirem.
 

CONTE

Fa molt de temps, un rei va col·locar un roc al mig d’un camí per obstaculitzar el pas. La intenció del monarca era comprovar si algú s’atrevia a retirar la immensa pedra. Varen passar per allà els cortesans i comerciants més adinerats del país, però en trobar-se davant el roc, feien tot el possible per esquivar-lo o trobar camins alternatius. Molts maleïen al rei per no mantenir els camins en condicions, però ningú va fer el menor gest per intentar treure el roc que obstaculitzava el pas pel camí
Un dia va passar un camperol per aquell camí, que portava unes verdures carregades a l’esquena. En veure l’obstacle, va deixar la seva càrrega al terra i, agafant el roc, va retirar-lo i col·locar en un costat del camí. Va ser dur retirar-lo però al final ho va aconseguir.

Mentre tornava a agafar la seva càrrega de verdures es va adonar que en el lloc on hi havia el roc hi havia un gran forat al terra i un petit cofre en el seu interior. El va obrir i, per a la seva sorpresa, va  descobrir que contenia monedes d’or i una nota signada pel rei, que deia: Aquestes monedes d’or seran per a la persona que retiri el roc del camí.

El camperol va comprovar una cosa que els cortesans i comerciants mai van entendre: que cada obstacle en la vida és una oportunitat per desenvolupar-nos com a persones i que és en el nostre esperit de superació on resideix la major de les recompenses.  

 

Un cop llegit el conte, podem reflexionar sobre aquestes preguntes:

 

      Quina motivació ha tingut el camperol per empenye’l a treure la pedra?

      Per què no s’ha deixat guiar per les actituds dels comerciants i cortesans?

dimecres, 24 de maig del 2017

EL BON DIA DEL DIJOUS 11 DE MAIG

Motivació

Hi ha un proverbi africà que diu: “Si vols anar ràpid, ves sol; si vols arribar lluny, ves acompanyat“. Nosaltres, els humans, creem col·lectivament la nostra realitat, tant per les nostres accions com per la nostra manca d’acció. Per aquesta raó, només trobarem la manera de sortir d’aquesta crisi, si anem junts. Sembla com si les crisis actuals, inevitablement, siguin el mitjà per a un procés d’aprenentatge de la humanitat. Podem esperar fins que els problemes empitjorin, amb l’esperança de realitzar els canvis apropiats quan la crisi toqui fons. O podem actuar ara, aprofitant l’oportunitat que se’ns ofereix per aprofundir en la nostra empatia i cooperar millor amb els altres i amb la vida mateixa. Com ho fem?
Pregària:
Per fer poble i terra
tots valem, sabem i podem
Si tens cinc, posa cinc
si tens dos, posa dos
si tens un, posa un
si ets cec, sostingues al que és coix
si ets coix, sostingues al que és cec
si ets coix i cec, encara pots cantar i no és poc en temps de desencís
Sigues valent i humil
per descobrir i reconèixer el teu do
accepta’l i accepta’t a tu mateix amb ell.
Si Déu et va donar cor que el teu cor
no falti a l’hora de la fraternitat.
Si Déu et va donar alegria
que la teva alegria no falti a la festa dels pobres..
Si Déu et va fer reflexiu
que la teva reflexió no falti a l’hora de mesurar els passos
per aconseguir un demà millor.

Anima’t!!! Junts fem terra!!

divendres, 19 de maig del 2017

EL BON DIA DEL 18 DE MAIG

Pregària   a la Verge Maria
Som al mes de maig ,el mes de la Verge Maria i és per això que els més grans de Parvulari li han dedicat aquestes pregàries:
  1. Gràcies per cuidar-nos.
  2. Gràcies per estar sempre al meu costat.
  3. Gràcies per estimar-nos a tots.
  4. Ajuda’ns a saber demanar perdó.
  5. Ajuda’ns a saber estimar els altres.
  6. Ajuda’ns a saber dir sempre la veritat.

Cançó: “Em dónes força” Sergio Dalma i l’Escolania de Montserrat.

dijous, 4 de maig del 2017

EL BON DIA DEL 4 DE MAIG DE 2017


TU ETS INSUBSTITUÏBLE

Si la nota deia: una nota no fa música,
no hi hauria simfonia.

Si la paraula deia: una paraula no fa una pàgina,
no hi hauria llibre.

Si la pedra deia: una pedra no puja pas una paret,
no hi hauria casa.

Si la gota d'aigua deia: una gota d'aigua no fa un riu,
no hi hauria l'oceà.

Si la persona deia: un gest d'estimació no salvarà pas la humanitat,
no hi hauria mai ni justícia, ni pau, ni dignitat, ni felicitat damunt de la terra.

Talment la simfonia necessita cada nota,
talment el llibre necessita cada paraula,
talment la casa necessita cada pedra,
talment l'oceà necessita cada gota d'aigua
talment la collita necessita cada gra de blat,
i la humanitat sencera et necessita a tu
perquè ets INSUBSTITUÏBLE.

Us dediquem a tots i totes aquesta reflexió, però en especial a totes les mares, doncs diumenge és el Dia de la Mare. I recordeu fer com la vostra mare fa en tu, sembreu amor, bona voluntat, generositat, solidaritat, comprensió, empatia, justícia, optimisme, paciència…

dijous, 20 d’abril del 2017

EL BON DIA DEL 20 D'ABRIL DE 2017

La llegenda de Sant Jordi 
Temps era temps, en un país molt llunyà, hi havia un drac monstruós.
Aquella bèstia, que feia por de veure, podia caminar, nedar i volar.
El drac matava i s'empassava tot el que trobava davant seu: ramats d'ovelles i bous i cavalls, i també homes i dones i nens. I destrossava les cases. Perquè no fes tant de mal a tothom, el poble decidí donar-li per menjar un parell de bens cada dia. I quan s'acabaren els bens, li donaren bous i cavalls i altres animals. Però arribà un dia que ja no quedava cap animal i, llavors, el poble acordà que, abans que no matés a tothom, cada dia, per sorteig, li donarien una persona perquè se la mengés.
Un dia li tocà la mala sort a la filla del rei. El rei no en tenia cap més de filla, i estava desesperat. No volia lliurar-la al drac, però el poble li va exigir que fes com tothom. Si no, el drac se'ls menjaria a tots.
Van portar, doncs, la princesa davant del drac... Però quan el drac obrí la boca per menjar-se la princesa, aparegué Sant Jordi dalt d’un cavall blanc.
Sant Jordi matà el drac d'un cop de llança. De la sang del drac, nasqué un roser de roses vermelles. Sant Jordi donà una rosa a la princesa en senyal d'amor.
Tothom estava molt content. La gent cridava: - Visca Sant Jordi!
Sant Jordi pujà dalt del seu cavall blanc i se'n va anar somrient.
Això és una llegenda.
Les llegendes no cal que siguin veritat, n'hi ha prou que siguin boniques!

Gràcies Jesús pel meu camí ple de roses...
gràcies pels meus pares que m’acullen a casa,
gràcies pels molts amics que tinc,
gràcies per la natura que m’envolta,
gràcies pel bon dia que he rebut,
gràcies Jesús... perquè m’escoltes i m’ajudes sempre!
GRÀCIES PER TOT

EL BON DIA DEL 6 D'ABRIL DE 2017

El meu amic...? Aquell boig...?
El que em fa passar vergonya pel carrer mentre em parla de bestieses? 
Aquell que té les idees més tontes i em fica en els embolics més increïbles?
El que em truca a les hores més intempestives per dir-me coses sense importància? 
El que em va recolzar quan estava tan malament i es va preocupar per mi  quan ningú més ho va fer?
El que em va agafar fort perquè no caigués i em va fer somriure mentre plorava?
El que va creure en mi quan ni jo mateix hi creia?
Aquell que sento al meu costat  encara que faci estona que ha marxat ?
El meu amic? Aquell boig...

Cal que pensem i reflexionem, sobre què és realment un amic, per a què serveix i perquè els necessitem. Sovint tenim una idea equivocada sobre l’amistat, ens pensem que els millors amics, són aquelles persones que són exclusivament per nosaltres i de ningú més, que cada vegada que ens diuen alguna cosa que no ens agrada, deixen de ser amics... per tot això, ens hem de preguntar, què és un amic?


EL BON DIA DEL 23 DE MARÇ DE 2017


EL SEMBRADOR DE NOUS
Un dia caminava pel camp, quan vaig veure un home bastant gran que estava cavant un sot. Intrigat, em vaig acostar a ell per preguntar-li què estava fent. "A mi sempre m'han agradat les nous", em va contestar. "Avui han arribat a les meves mans les nous més bones que he provat en la meva vida, així que he decidit plantar una d'elles "
Em vaig entristir en pensar que aquest pobre home, a tan avançada edat, mai arribaria a provar una d'aquestes nous.
"Disculpi, amic", li vaig dir. "Perquè una noguera doni fruits han de passar moltíssims anys, i donada la seva edat, és molt probable que quan aquest arbre doni les seves primeres nous, vostè ja hagi mort.
No ha pensat que potser seria més profitós per a vostè sembrar tomàquets, o melons o síndries, que li donaran fruits que vostè sí que podrà assaborir? "
L'home em va mirar un instant en silenci, durant el qual, no vaig saber si sentir-me molt sagaç per la meva observació o molt impertinent.
Després d'uns segons que em van semblar hores, finalment em va contestar:
"Tota la meva vida m'he delit assaborint nous collides d'arbres de sembradors que probablement mai van arribar a provar. Quan de nous es tracta, no li correspon a qui sembra veure els fruits. Per això, com jo vaig poder menjar nous gràcies a persones generoses que van pensar en els altres a plantar-les, jo també planto avui aquest noguera, sense preocupar-me de si veuré o no els seus fruits. Sé que aquestes nous no seran per a mi, però potser els teus fills o els meus néts les assaboriran algun dia."
Quantes vegades ens passa el mateix quan som egoistes, quan pensem només en les nostres famílies o en nosaltres mateixos?... No seria més profitós "sembrar" també perquè les futures generacions cullin? Sembrar en els nostres fills amor, bona voluntat, generositat, solidaritat, comprensió, empatia, justícia, equitat, optimisme, magnanimitat, paciència, amor al proïsme, ..."La millor vida no és la més llarga, sinó la més rica amor i en bones accions"

Que passeu un BON DIA de PRIMAVERA!!!