Mai no és prou tard…
Per estimar per sobre de tot,
estima a tot i a tots.
No tanquis els ulls a la brutícia del món, pots fer molt.
No ignoris la fam,
oblida les bombes,
però abans, fes alguna cosa per combatre-les
encara que no ets sentis capaç.
Mai no és prou tard...
Per trobar allò que hi ha de bo en tot i tots.
No facis dels defectes una distància,
i sí, una aproximació.
Les persones que conreen reconciliació,
no marginen, ni jutgen, ni condemnen a ningú,
utilitzen un llenguatge pacificador,
no necessiten destacar.
Generen la pau en el seu interior i en l’ambient que els envolta.
Solament qui està en pau i harmonia amb sí mateix, pot construir la pau pels altres.
Mai no és prou tard...
Per donar la mà a qui ho necessita i
regalar un somriure en un moment concret,
els bons amics sempre hi són.
Mai no és prou tard...
Per retrobar-nos amb algú que vol fer-nos millors persones,
més humanes i més felices.
Sempre és un bon moment per estimar, per ser feliç i agrair tot allò que tenim.
Mai no és prou tard...
See you again
dijous, 3 de novembre del 2016
dijous, 20 d’octubre del 2016
Reflexió-Pregària dijous 20 d'octubre de 2016
Aquest curs,
com tots i totes sabeu, l’objectiu de la nostra escola és “Els refugiats et
necessiten, implica’t”. Cada dia milers de persones intenten arribar a casa
nostra fugint de la guerra, la fam, les catàstrofes i no podem mirar cap a un
altre costat.
La passada setmana Robert Allen Zimmerman, conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, compositor i cantant
estatunidenc, va ser premiat amb el premi Nobel de literatura per haver creat
una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó.
Avui
volem recordar i escoltar una de les seves cançons més icòniques.
Blowing
in the wind
How many roads
most a man walk down
Before you call him a man ?
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand ?
Yes, how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.
Yes, how many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea ?
Yes, how many years can some people exist
Before they're allowed to be free ?
Yes, how many times can a man turn his head
Pretending he just doesn't see ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.
Yes, how many times must a man look up
Before he can see the sky ?
Yes, how many ears must one man have
Before he can hear people cry ?
Yes, how many deaths will it take till he knows
That too many people have died ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.
Before you call him a man ?
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand ?
Yes, how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.
Yes, how many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea ?
Yes, how many years can some people exist
Before they're allowed to be free ?
Yes, how many times can a man turn his head
Pretending he just doesn't see ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.
Yes, how many times must a man look up
Before he can see the sky ?
Yes, how many ears must one man have
Before he can hear people cry ?
Yes, how many deaths will it take till he knows
That too many people have died ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.
Us convidem a escoltar la cançó "Escolta-ho en el
vent" interpretada pel Gerard
Quintana.
dijous, 13 d’octubre del 2016
Reflexió-Pregària dijous 13 d'octubre de 2016
Volem recordar avui a les persones properes (familiars, amics,
companys, coneguts) que en els últims dies ens han deixat. Recordem de manera
especial a la Germana Rosario Artieda, Religiosa de la Immaculada Concepció de
Castres i el Sr. José María Camacho, pare del nostre company José Miguel. Ho fem amb aquest poema de Miquel Martí i Pol
Lletra a Dolors
Em costa imaginar-te absent per
sempre.
Tants de records de tu se
m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense
tenir-te.
No vull parlar-te amb veu
melangiosa,
la teva mort no em crema les
entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig
de viure;
em dol saber que no podrem
partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos
companyia;
però d'aquest dolor en trec la
força
per escriure aquests mots i
recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço
a créixer
sabent que tu creixes amb mi:
projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt
distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio
d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites
coses
i és en elles que et penso i que
t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou
força
per convertir tot el que fem en
vida
i acréixer l'esperança i la
bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les
roses,
maduraran els blats i el vent tal
volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em
transcorre
entre el record de tu, que
m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que
coneixes,
de persistir quan res no ens és
propici.
Des d'aquests mots molt
tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida
nova
i jo la visc, i en tu se'm
representa
sorprenentment vibrant i
harmoniosa.
No tornaràs mai més, però
perdures
en les coses i en mi de tal
manera
que em costa imaginar-se absent
per sempre.
|
dijous, 6 d’octubre del 2016
dilluns, 3 d’octubre del 2016
Pregó Dia Emilie. 3 octubre 2016
3
octubre de 2016. Dia d’ EMILIE
Emilie segueix present. La seva debilitat pels més febles, la
seva dedicació, la seva proximitat, empatia, estima... són aspectes de la seva
manera de ser que han perdurat en el temps.
Fa res hem iniciat el nou curs. Motivats i ja de ple en la
nova aventura escolar. Aquest any estrenem un nou lema:
ELS REFUGIATS ET
NECESSITEN, IMPLICA’T!
Seguint l’estil d’Emilie volem seguir compromesos amb el món
que ens envolta. Proposem dedicar-nos a totes aquelles persones que busquen un
refugi fugint de les injustícies.
Imatges que veiem per les tv, fotografies als diaris que no
es poden repetir. No podem romandre impassibles davant d’aquesta desgràcia.
Estem davant de la crisi més gran migratòria i humanitària a
Europa des de la 2a Guerra Mundial. 65,3
milions de refugiats el 2015 segons l’ONU.
Més de 25.000 morts en els darrers 15 anys al mar
Mediterrani. De Síria, Somàlia, Afganistan... són les procedències de més de la
meitat dels que fugen de la guerra. Són vides de la gent que forma un poble i
que han de marxar per trobar, simplement, la pau.
No ens podem refugiar en la resignació. Totes les vides mereixen la mateixa dignitat.
Cap persona és il·legal. Ens volem implicar i solidaritzar amb els refugiats.
Volem ajudar, lluitar pels drets humans i perquè tothom pugui
viure amb dignitat.
Reivindiquem solucions i una gestió d’aquesta crisi
humanitària. Quants nens i adults més han de morir per arribar a una solució?
Quantes imatges de pasteres naufragades més hem de veure per
remoure consciències?
Aquest curs, obrim les portes als que ens demanen ajuda. Lluitem
per construir noves oportunitats i mostres de solidaritat per tots els
refugiats. Per damunt de tot, també són persones. EQUIP DE PASTORAL. IC-HORTA
dijous, 16 de juny del 2016
Reflexió-Pregària dijous 16 de juny 2016
Lífting del cor
Sense cirurgià, sense preoperatori, sense passar pel quiròfan, sense anestèsia i sense gastar un cèntim.
Avui, per primera vegada i si tu vols, farem un lífting del cor:
Per eliminar les arrugues de la tristesa
tot em surt malament, la meva vida no té sentit...
ACTUA, estira el teu somriure
celebra cada dia el miracle de la vida.
Per eliminar les arrugues de l'egoisme
la meva casa, el meu cotxe, les meves vacances, la meva, la meva,...
ACTUA, estira, fins a fer miques, el teu jo.
Desapareixerà el teu ego i sorgirà la felicitat de donar-te als altres.
Per eliminar les arrugues de la intolerància
aquesta mania de posar murs i barreres en el teu cor, en la teva vida.
ACTUA, estira els papers del cor
T'apareixeran germans, veïns, fins i tot fills adoptius que abans no coneixies.
Per eliminar les arrugues de la venjança
ull per ull, dent per dent.
ACTUA, s'estira, fins a límits insospitat, el teu perdó.
Pel cap baix, fins a setanta vegades set.
Per eliminar les arrugues de la indiferència
Jo i la meva vida, la meva vida i jo.
ACTUA, estira el teu compromís.
Jo i els altres, els altres i jo.
Per eliminar les arrugues de la prepotència
sóc el millor, el més llest, el que millor juga, el que millor vesteix,...
ACTUA, estira la teva humilitat.
Fes la feina ben feta, evitant l'aplaudiment i el copet a l'espatlla.
Per eliminar les arrugues de la rutina
l'avorriment, cada dia el mateix.
ACTUA, estira la teva creativitat
reinventa cada dia la teva vida.
Per eliminar les arrugues del compliment
de la façana, l'aparentar, de quedar bé.
ACTUA, estira la teva autenticitat
mostra't tal com ets, millorant la teva personalitat i sense amagar els teus errors.
Per eliminar el teu desamor, la teva infelicitat
quan penses que Déu t'ha donat l'esquena.
ACTUA, estira el cor
i deixa que Déu estableixi allí el seu estatge.
I per evitat que aquest paper s'arrugui a la paperera de l'oblit,
ESTIRA la teva ment i guarda'l en la memòria del teu cor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)