EL BON DIA DEL DIJOUS, 19 DE GENER DE 2017
En Martí anava a l’escola i aprenia moltes coses.
Era un nen molt alegre i el que més li agradava era jugar al pati.
Jugava al sorral amb les pales, els rasclets, les galledes i…tirava sorra sense
mirar on queia.Era un bon nen, però a vegades no podia controlar els seus impulsos. A més últimament havia après a dir paraulotes, aquestes paraules tan lletges…Aviat es va adonar que quan tirava sorra enlaire, els altres infants s’enfadaven. Quan donava empentes fortes, ploraven. Quan deia una paraulota , els nens li ho deien a la mestra i llavors no podia jugar perquè havia de parlar amb la mestra i els companys.
Un dia, el Martí estava trist, assegut al banc de l’escola. La mestra s’hi va acostar i li va preguntar que li passava. Ell va respondre: “ La meva amiga Clara està enfadada amb mi perquè diu que li tiro sorra, dono empentes i dic paraulotes…Crec que és veritat i ara no sé què puc fer…
La mestra va agafar una pedra del pati i li va donar al Martí. Li va dir: És un regal que et faig. Te la posaràs a la butxaca cada dia quan entris a lèscola i la tornaràs a deixar al lloc que tu triaràs quan marxis. Quan sentis que tens ganes de donar empentes o tirar la sorra enlaire, l’acariciaràs i et diràs a tu mateix , en veu interior: M’agrada que els nens i nenes juguin amb mi contents.
En Martí va acariciar la pedra i va dir: M’agrada aquest regal, és una pedra màgica, oi? Crec que m’ajudarà. En comptes de donar empentes per trobar un lloc, preguntaré si em deixen posar on vull. Si em surt de dir alguna paraulota, la canviaré i diré una paraula dolça i bonica. I al sorral faré pastissos, castells, forats i muntanyes per fer córrer els cotxes en lloc de tirar la sorra enlaire.”
En Martí va veure com en pocs dies tots els nens i nenes de l’escola volien jugar amb ell perquè era un noi amb moltes idees i sempre proposava jocs ben divertits. Les paraules i el regal màgic de la mestra li havien estat un gran remei. En Martí va pensar que els problemes es poden arreglar pensant i triant una bona solució.
