dissabte, 30 de gener del 2021

Dia escolar per a la no violència i la pau

Manifest per la Pau

Donem gràcies a tot el que tenim: a una escola on poder anar a prop de casa, amb professors sempre disposats a ajudar-nos, una educació que ens obrirà les portes a un futur, una família que ens estima i un plat a taula.

Ara més que mai valorem tot que tenim, i ara tenim l’oportunitat de ser-ne conscients. Vora quatre mesos vam perdre la forma de vida que teníem i en aquell moment no valoràvem, i no van ser temps gens fàcils.

Tot i així, de totes les coses dolentes s’ha de trobar una part positiva. Recordeu quan sortíem als balcons a ritme del Resistiré? Aquells moments amb la família, quan teníem temps per veure pel·lícules plegats, jugar a jocs de taula... és innegable que ens vam unir molt més. O el retrobament amb les persones que tant estimàvem i que només havíem pogut veure a través d’una pantalla, la qual no va impedir que perdéssim la il·lusió i l’estima que els teníem i seguim tenint. Podríem dir, doncs, que tot plegat ens va ajudar a valorar el que tenim molt més.

Tot i així, hem de ser conscients que això que nosaltres vam viure un temps relativament curt, quan no podíem anar a l’escola, al parc o veure els amics, hi ha persones que ho viuen el dia a dia, a causa de les guerres, la violència i la por.

 

Ara més que mai, en un moment molt difícil per tothom, és hora de viure en pau, de recolzar-nos els uns als altres, de tenir empatia amb tots aquells que no tenen els recursos que nosaltres tenim i deixar de banda les nostres diferències, ja que si una cosa ens ha ensenyat la pandèmia és la importància d’estar units.

Per tant, encara que aquesta situació no sigui gens senzilla, hem d’intentar entre tots fer les coses el millor possible per aconseguir que això s’acabi ben aviat. Evitem tots els problemes de convivència, siguem solidaris i respectem-nos independentment de qui siguem, d’on vinguem i a qui estimem.

Volem fer també una crida a tothom d’actuar amb la responsabilitat que la situació requereix, per respecte a nosaltres mateixos, als de casa, als nostres companys, als sanitaris, a totes les persones que han estat en primera línia en aquesta pandèmia, i, sobretot, a tots els que aquest virus s’ha emportat i a les seves famílies. Ara és el moment d’ajudar-nos els uns als altres i estar més units que mai, i no de crear més diferències i conflictes.

En aquests moments, doncs, hem de demostrar que aquesta situació ens ha servit per aprendre, per valorar i ser conscients que una societat en pau i sense violència farà que seguim endavant i que res no ens aturi.

Noelia Jaraíz i Laia Álvarez. 2n Batxillerat

dimarts, 8 de desembre del 2020

Pregària a la Immaculada

Arriba al meu mòbil avui dia de la Immaculada aquesta bonica pregària del Papa Francesc.




divendres, 4 de desembre del 2020

Pregària festa Immaculada

 

En condicions normals, és a dir, si el coronavirus no fos present entre nosaltres, avui 4 de desembre, a aquesta hora, estaria tota l’escola celebrant la festa de la nostra patrona. Hauríem sortit tots al pati a celebrar l’Eucaristia, al llarg del matí i de la tarda celebraríem aquesta festa amb inflables, activitats esportives, tallers, gimcanes, etc.

La Covid 19 i les mesures sanitàries no deixen que puguem celebrar la nostra festa com ho fem cada any. Però no per això deixem de celebrar-la, caldrà fer-ho d’una altra manera, sense sortir als patis de la nostra escola i sense interactuar entre nosaltres. Potser aquest any la celebració és molt més al nostres cors.

A l’evangeli d’avui hauríem llegit el relat de l’anunciació on l’àngel, en nom de Déu, li demana a Maria que sigui mare de Jesús. Després de l’acceptació de Maria, l’àngel li comunica que la seva cosina Isabel està esperant un infant, està de sis mesos i l’embaràs entra ja en la darrera etapa. Maria, enlloc de caure en la autocontemplació per l’anunci que l’àngel li acaba de fer, es posa en camí a casa de la seva cosina per ajudar-la en allò que necessiti.

Us convidem avui, festa de la patrona de l’escola, i en els moments no gens fàcils que ens toca a tots viure com a conseqüència del coronavirus, a reflexionar i pensar quines són les persones del nostre costat, de prop nostre, que necessiten la nostra ajuda. Quins companys, amics, familiars necessiten de nosaltres un somriure, una paraula engrescadora, una trucada telefònica, un dibuix d’ànim, un petó o una abraçada telemàtica, un missatge de suport.

Certament no podem sortir als patis de l’escola a fer les activitats que avui s’haurien programat, però podem sortir de nosaltres mateixos, com va fer Maria, a trobar a tots aquells a qui podem donar suport amb la nostra companyia i la nostra alegria.

diumenge, 22 de novembre del 2020

Reflexió-Pregària dijous 19 de novembre 2020


La homofobia, ese miedo o asco hacia una persona igual que tú, pero con distintos gustos. Alguien que tal vez tiene tu edad, tu altura, tu ropa, tu pelo, todo, menos tus gustos y tu respeto hacia otra persona.

Alguien que es igual de importante que tú y tendría que ser igual de respetable que tú, pero por culpa de esta sociedad no lo es.

Gente que por culpa de personas no son felices o no se sienten iguales al resto, que se acaban suicidando o apartando de los demás porque se sienten raros, cuando no saben que no tienes razón por pensar de esa manera o por ese asco que las tienes, pero no solo tú, sino todo el mundo.

Hay comentarios, miradas, gestos y mucho más que para ti puede ser una tontería, pero la otra persona se pasa día y noche pensando que no es suficiente y que no vale para nada.

Ahora ponte en su situación, piensa por todo lo que tiene que pasar esa persona, día tras día, los insultos, las burlas… Y después llegar a casa y hacer como si nada, porque hay veces que ni tus padres te apoyan. Entonces, ¿Crees que esa persona está bien?

El género no define el amor que tienes hacia una persona. ¿Tú crees eso?

https://www.youtube.com/watch?v=PVjiKRfKpPI

Alba, Helena, Iona, Júlia, Laura i Noa 2n ESO B