dimecres, 1 de març del 2017

EL BON DIA DEL DIJOUS DEL 15 DE FEBRER DE 2017

EL VELL SAVI


Un matí d’estiu, sota l’ombra de l’alzina, un vell savi explicava al seu aprenent com se sentia en els dies tristos i grisos que sovint l’acompanyaven, i de les batalles i lluites interiors que vivia ell, i totes les persones d’aquest món.
-Fill, dins de tots nosaltres hi ha una batalla entre dos llops- va començar a explicar –un d’aquests llocs és l’ira, l’enveja, la gelosia, la tristesa i l’avarícia, també l’arrogància, l’auto-compassió, la culpa, el ressentiment, la inferioritat, la mentida, el fals orgull i la superioritat.
-I qui és l’altre llop?- va preguntar el jove.
-L’altre llop és l’alegria, la pau, l’amor, i també l’esperança, la serenitat, la humilitat, l’empatia, la generositat i la compassió.
El jove va meditar, ja sabia que abans de preguntar qualsevol cosa s’ho havia de pensar una estona o el savi s’enfadava. Així doncs finalment va preguntar al savi:
-I quin llop ha guanyat la batalla?
El vell savi va contestar:
-Aquell llop al que tu més alimentis.

dissabte, 11 de febrer del 2017

EL BON DIA DEL DIJOUS, 9 DE FEBRER DE 2017


 
UNA DE GRANOTES

 
Va dir la granoteta ver-ampolla: - “La meva llengua és la més llarga de totes” – i va començar a saltar intentant caçar mosques.
Va dir la granoteta verd-lloro: -“Les meves potes són les més llargues de totes” – i va començar a saltar intentant caçar mosques.
Va dir la granota verd-poma:- “Els meus ulls són els més grans de tots” – i va començar a saltar intentant caçar mosques.
Va dir la granota verd-petroli:- "Ei, doncs jo sóc la més llesta de totes” – i va començar a saltar intentant caçar mosques.
I allí estaven totes, saltant i saltant. Però cap caçava res.

 Totes? No, va quedar la granoteta verd-aigua quieta, molt quieta. A ella no se li ocorria res a dir. I allí estava, immòbil i callada, quan va passar una mosca just per davant seu. I, és clar, la granoteta verd-aigua la va caçar i se la va menjar.

 Així són les coses: si vols aconseguir alguna cosa no presumeixis de poder guanyar-la, senzillament, guanya-la.

 Que tingueu un bon dia!

 

Oscar Fernandez Rodrigo

Lectura del Bon Dia

(Dijous 9 de febrer del 2017)

dimecres, 8 de febrer del 2017

BON DIA DEL DIJOUS 2 DE FEBRER DE 2017

                                                              

El passat dilluns, 30 de gener vam celebrar el dia de la Pau i la no-violència.





-          Què és la Pau?

-          No barallar-nos.

-          La pau és donar.

-          No destruir.

-          La pau és jugar junts.

-          La pau és respectar, la pau és estimar.

-          No quedar-m’ho tot per mi sol.

-          No anar només a la meva.

-          La pau és escoltar i parlar.

-          No donar l’esquena.

-          No prendre.

-          La pau és consolar.

El món seria més feliç si tots fóssim amics.
El món seria més humà si tots fóssim germans.
Si ens agaféssim de les mans
Com mai ho hem fet abans.


Esperem que tots els dies de l´any siguin el DIA DE LA PAU!

BON DIA DEL 26/1/2017

EL BON DIA DEL DIJOUS 26 DE GENER DE 2017




Un home va entrar en un local i va veure a un senyor en el taulell. Meravellat amb la bellesa del lloc, va preguntar:
-Senyor, que es ven aquí...?
-Els dons de Déu. Li va respondre el senyor.
-Quant costen? Va tornar a preguntar
-No costen gens...!!! Aquí tot és gratis...!!!
L'home va contemplar el local i va veure que hi havia gerros d'amor, flascons de fe, paquets d'esperança, capsetes de salvació, molta saviesa, fardells de perdó, paquets grans de pau i molts altres dons.
L'home, meravellat amb tot allò, va demanar:
-Per favor, vull el gerro més gran d'amor, tots els gerros de perdó i un flascó gran de fe, per a mi, els meus amics i família.
Llavors, el senyor va preparar tot i li va lliurar un petit paquetet que cabia en el palmell de la seva mà.
Incrèdul, l'home va dir:
-Però, com pot estar aquí tot el que vaig demanar...???
Somrient, el senyor li va respondre:
-En el Local de Déu no venem fruits! Només llavors...!!! Planti-les…!!!

Que ens vol dir tot això, què li dóna el senyor de la botiga a l’home que ha entrat? Exacte, llavors… reflexionen una mica que volen dir les llavors … Les llavors són els dons de Déu:  l’amor, la paciència, la il·lusió, l’esforç, l’alegria… però igual que una planta que hem de cuidar primer sembrant les llavors i després regant-les perquè la planta creixi, es faci bonica, hi hagi flors o fruits…   els dons també els hem de cuidar com si fossin llavors, com? Doncs pensant en ells, esforçar-nos…  Ara vosaltres teniu les llavors que de forma gratuïta Déu us ha donat.

Sembrar, és el missatge d'ara endavant
depenent de la teva sembra serà la teva collita...

Jo acabo de sembrar les llavors; et toca a tu continuar la sembra.

Que tinguis un molt bon dia!!!*

diumenge, 22 de gener del 2017


EL BON DIA DEL DIJOUS, 19 DE GENER DE 2017


En Martí anava a l’escola i aprenia moltes coses.
Era un nen molt alegre i el que més li agradava era jugar al pati. Jugava al sorral amb les pales, els rasclets, les galledes i…tirava sorra sense mirar on queia.
Era un bon nen, però a vegades no podia controlar els seus impulsos. A més últimament havia après a dir paraulotes, aquestes paraules tan lletges…Aviat es va adonar que quan tirava sorra enlaire, els altres infants s’enfadaven. Quan donava empentes fortes, ploraven. Quan deia una paraulota , els nens li ho deien a la mestra i llavors no podia jugar perquè havia de parlar amb la mestra i els companys.
Un dia, el Martí estava trist, assegut al banc de l’escola. La mestra s’hi va acostar i li va preguntar que li passava. Ell va respondre: “ La meva amiga Clara està enfadada amb mi perquè diu que li tiro sorra, dono empentes i dic paraulotes…Crec que és veritat i ara no sé què puc fer…
La mestra va agafar una pedra del pati i li va donar al Martí. Li va dir: És un regal que et faig. Te la posaràs a la butxaca cada dia quan entris a lèscola i la tornaràs a deixar al lloc que tu triaràs quan marxis. Quan sentis que tens ganes de donar empentes o tirar la sorra enlaire, l’acariciaràs i et diràs a tu mateix , en veu interior: M’agrada que els nens i nenes juguin amb mi contents.
En Martí va acariciar la pedra i va dir: M’agrada aquest regal, és una pedra màgica, oi? Crec que m’ajudarà. En comptes de donar empentes per trobar un lloc, preguntaré si em deixen posar on vull. Si em surt de dir alguna paraulota, la canviaré i diré una paraula dolça i bonica. I al sorral faré pastissos, castells, forats i muntanyes per fer córrer els cotxes en lloc de tirar la sorra enlaire.”
En Martí va veure com en pocs dies tots els nens i nenes de l’escola volien jugar amb ell perquè era un noi amb moltes idees i sempre proposava jocs ben divertits. Les paraules i el regal màgic de la mestra li havien estat un gran remei. En Martí va pensar que els problemes es poden arreglar pensant i triant una bona solució.

 QUE TINGUEU UN BON DIA!!!

 

divendres, 13 de gener del 2017



EL BON DIA DEL DIJOUS 12 DE GENER DE 2017



Una tassa de brou

Aquesta és una història real, viscuda a Suïssa, en un restaurant autoservei.

 “Una senyora de setanta-cinc anys, agafa una tassa i li demana al cambrer que li ompli de brou. Després s’asseu en una dels taules del local. Quan tot just s’ha assegut, s’adona que s’ha descuidat el pa. S’aixeca i es dirigeix a agafar un panet per menjar-se’l amb el brou, i torna al seu lloc.
Sorpresa! Davant de la seva tassa de brou s’hi troba assegut un magrebí, que està menjant  sense immutar-se.
– Això és massa ! –pensa la senyora– però no em deixaré robar !
I dit i fet, parteix el panet a bocins i els tira dins la tassa que tenen al davant el magrebí i ella, i hi posa també la cullera.
El magrebí, complagut, somriu. Prenen una cullerada cadascú fins acabar-se la sopa, tot en un absolut silenci.
Acabada la sopa, el magrebí, s’aixeca, s’acosta a la barra i torna amb un gran plat d’espaguetis i         dues forquilles.
Mengen tot dos del mateix plat, en silenci. Acaben el plat i s’acomiaden:
– Fins aviat ! –li diu la senyora.
– Adéu ! –li respon l’home, amb un somriure als ulls. Sembla satisfet haver fet una bona acció, i s’allunya.
La dona el segueix amb la mirada; vençut el seu estupor busca amb la mà la bossa de mà que havia deixat penjada a l’espatllera de la cadira... Però: Sorpresa !
La bossa de mà ha desaparegut.  "Així doncs aquest magrebí... "
Quan ja anava a cridar: "Lladre, agafeu aquell lladre !", mira al seu voltant, i veu la seva bossa de mà penjada en una cadira, dues taules més enrere d’on estava ella, i sobre la taula una plata amb una tassa de brou, ja fred.
Immediatament s’adona del que ha passat: No ha estat el magrebí el que ha menjat la seva sopa. Ha estat ella qui, equivocant-se de taula, ha menjat gràcies al magrebí, com una gran senyora.
Amb aquest fet real que us acabem de llegir, volem aconseguir que cada un de nosaltres reflexionem sobre la necessitat de NO JUTJAR als altres per les aparences.
TOTS ens hem de mirar amb ulls de GERMANS..

Que tingueu un BON DIA.!!



divendres, 6 de gener del 2017

FESTA DE L'EPIFANIA


Resultat d'imatges de goigs als sants reis mags
Goigs a llaor dels Sants Reis Baltasar, Gaspar i Melcior

Puig amb Déu nostre Senyor
regneu per eternitats:
Baltasar, Gaspar i Melcior
sigueu nostres advocats.

Veiéreu en el Orient
la misteriosa Estrella
i coneguéreu per ella
del Senyor el naixement,
puix d'ell sigué expressament
el tal signe profetitzat.

I donant-vos llum i guia
dita Estrella, emprenguéreu
el llarg camí, ni cas féreu
dels perills ni la fatiga,
prosseguint vostre fervor
fins a veure Jesús nat.

Quan a Betlem arribàveu
aquella Estrella s'aturà,
i centellejant mostrà
ésser allí el que cercàveu,
s'alegrà el vostre cor
aconseguint el desitjat.

Encara que amb molta pobresa
encontreu al Salvador,
reconeixent llur grandesa
li rendiu reials honors;
en advertir l'immens tresor
d'aquella humanitat.

D'Herodes la hipocresia
us havia demanat
que el lloc del que naixia
li diguéssiu al tornar;
però per una altra via
per un Angel sou guiats.

Vostra singular constància
en seguir la veu de Déu,
us mereixé en la Pàtria
els bens eterns que goseu;
que nosaltres logrem feu
una tal felicitat.

Puig amb Déu nostre Senyor
regneu per eternitats:
Baltasar, Gaspar i Melcior
sigueu nostres advocats.